opinio

editorial

El MWC, més enllà de turisme

Des que va aterrar a Barcelona l'any 2006, s'ha destacat l'impacte que en l'economia de la ciutat representa la celebració del Mobile World Congrés(MWC), com per exemple els 397 milions d'euros que es calcula que van deixar l'any passat en l'economia local -hotels, restaurants, establiments d'oci, taxistes...- els més de 85.000 assistents. Es valora aquest congrés per la seva importància en el turisme de negocis, però queda en segon terme la reflexió sobre el possible impacte que té en la indústria catalana de les tecnologies de les comunicacions. Molt probablement, posar el focus en la vessant turística ha estat inevitable durant moltes edicions perquè en els primers anys era fonamentalment una trobada marcadament industrial dels grans operadors de telefonia i fabricants d'aparells del món en la qual no encaixaven les empreses catalanes del sector, petites i dedicades bàsicament als continguts. Però la situació ha canviat amb el boom de les aplicacions per a mòbils intel·ligents, i el congrés ja no és només una reunió de fabricants d'aparells sinó també -potser bàsicament- d'empreses dedicades a la innovació en la distribució de continguts. Un entorn -especialment l'espai 4YFN, dedicat als projectes innovadors- més favorable a la participació de les start up catalanes, una trentena de les quals hi seran presents. És una oportunitat per buscar finançament, clients, distribuïdors o grans companyies que busquen complementar la seva proposta de valor amb acords amb empreses més petites

L'interès perquè el MWC incideixi en les empreses catalanes més enllà del turisme també s'ha despertat a l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, que posen en marxa el Mobile Community, un espai de trobada que busca ser referència en el sector de la telefonia mòbil i generar oportunitats de serveis especialitzats en l'entorn mòbil.

Barcelona-El Prat i el ‘Low Cost'

La Terminal 1 del Prat és una instal·lació dissenyada per facilitar el trànsit de connexió. I el trànsit de connexió és el que converteix un aeroport en un gran pol d'oportunitats de transport directe amb qualsevol part del món. I són aquestes oportunitats de transport les que generen oportunitats econòmiques i contribueixen a la prosperitat d'un territori. Aquesta lògica seqüencial no sempre es correspon amb una realitat igual de lògica i igual de seqüencial.

Més de cinc anys després de la seva inauguració, la Terminal 1 és un aeroport que creix, però gràcies a aerolínies d'un format low cost; això vol dir sobretot de punt a punt. És cert que Vueling ha desenvolupat una oferta de connexió molt seriosa al Prat, però encara no d'ambicions transoceàniques. El fet és que si hom mira les aerolínies que més passatgers mouen a Barcelona, les tres primeres són Vueling, Ryanair i Easyjet. A aquestes cal sumar Norwegian, una altra low cost que està creixent molt al Prat i està decidida a fer-ho encara molt més.

Durant anys el decantament de l'oferta cap a aquest tipus de companyies s'ha vist com un factor contrari als interessos del país. Potser ja comença a ser hora de pensar que són les companyies low cost les que més innoven i més s'adapten a les necessitats del mercat. El cas de Norwegian n'és un exemple.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.