Fa aproximadament dos anys dèiem, en aquestes pàgines –vegeu El superregulador i la criptonita (24/03/2012)-, que la reforma i fusió de les agències reguladores sectorials a Espanya, que va culminar amb la creació de la nova Comisión Nacional de los Mercados i la Competencia (CNMC), a la pràctica ja liquidava la minsa independència dels reguladors i els situava en una situació de debilitat extrema en relació amb una política industrial que a Espanya s'ha caracteritzat per protegir i promoure els campions espanyols.

Avui la CNMC és una agència en paràlisi, en què els conflictes interns i les pressions dels poders polítics i econòmics en bloquegen el funcionament eficient i normal. Prova d'això és la recent exigència del Partit Popular, que mitjançant una moció al Senat –finalment retirada- pressionava la CNMC perquè no obligués Telefónica a compartir la seva xarxa de fibra. El risc és que, segons Telefónica i el PP, aquesta deixi de fer inversions quan això també pot tenir solució en la pròpia regulació i en els models de finançament sense renunciar a obrir la xarxa de Telefónica. En la moció, el PP contraposava la competència al creixement i a la creació de llocs de treball, perquè com tots sabem, mai no ha estat un partit liberal sinó que ha prioritzat sempre la protecció de les rendes monopolístiques a la competència i a la productivitat, les veritables fonts de creixement de llarg termini. Però la CNMC també pateix d'un insuportable bloqueig intern. Francisco Marcos va escriure un article imprescindible al blog Nada es gratis - La Sala de Competencia de la CNMC está rota (30/01/2015)- en què alertava de l'obstaculització deslleial del funcionament de la institució per part d'alguns dels seus consellers així com la seva manca de preparació i adequació per als càrrecs i les conseqüències en forma de divisions internes. També mereix un capítol a part el paper que juguen els cossos d'elit de funcionaris de l'Estat en les lluites internes que, sigui perquè anteposen el cos a la pàtria, o sigui per la seva proximitat als passadissos del poder, actuen com propietaris de la CNMC i amb gran corporativisme. La fusió no es va fer en igualtat sinó que va ser una absorció a la pràctica dels organismes sectorials per part de l'antiga Comisión Nacional de Competencia, ocupada per tècnics comercials i economistes de l'Estat. La subordinació dels professionals especialitzats en sectors regulats envers els funcionaris d'elit no passaria d'una anècdota més o menys distreta per a aquells que ens agrada conèixer com funcionen les institucions si no fos perquè pot comportar conseqüències greus en el funcionament del regulador i dels mercats.

En definitiva, el superregulador creat segons el govern del PP com a mesura d'eficiència i de simplificació administrativa té avui els peus de fang, limitat per les pressions polítiques i econòmiques i per lluites i divisions internes. De manera que si la intenció era garantir control sobre el regulador i quotes de poder per als alts funcionaris de l'Estat, felicitats, Soraya. Abans el cos que la pàtria.