El govern català suprimeix el 12% de les notaries, sobrants per la crisi
. La majoria de les places creades amb l'ampliació del 2007 no han estat ocupades mai. El càlcul anterior es va fer en ple ‘boom' immobiliari
Es mantenen totes les oficines a les poblacions amb una única plaça
La majoria de les 66 que se suprimeixen havien quedat desertes en els concursos
El govern català va aprovar dimarts un decret que estableix la supressió de 66 notaries a Catalunya, fins a un total de 480, amb una disminució del 12% en relació amb la demarcació fixada en l'última revisió, del 2007. La majoria de les places que s'eliminen no han estat mai ocupades o ho han estat molt poc temps, perquè la distribució de fa vuit anys va comportar un increment de notaries a Catalunya, amb la creació de 47 places que ben aviat es va veure que no calien. La situació econòmica i el tràfic immobiliari que van propiciar aquella regulació han canviat de manera substancial, amb un descens important en la contractació que ha evidenciat un sobredimensionament del nombre de notaries.
Ho mostren els resultats dels concursos per adjudicar-les. L'any 2008 se'n va fer un per adjudicar 91 vacants, i l'any següent un altre per cobrir 99 notaries (dades que indiquen que sobrava oferta abans de l'ampliació), i d'aquests processos va resultar que 26 de les places de nova creació mai no han estat ocupades, i que 11 ho van ser inicialment però van quedar vacants “immediatament després, per la mateixa inviabilitat de l'oficina”, segons una ordre de la conselleria de Justícia d'octubre passat, que ajornava fins al 2016 futurs concursos per cobrir aquestes places i les 11, també vacants, creades el 1999 arran de la integració dels corredors de comerç en el cos de notaris.
Aquestes notaries no cobertes en els últims concursos han quedat suprimides pel decret de dimarts, i 27 més quedaran amortitzades quan els seus titulars les deixin per mort, jubilació o accés a una altra oficina. Per demarcacions, se suprimeixen 46 notaries a Barcelona -26 de primera classe (poblacions de més de 75.000 habitants), 14 de segona (entre 18.000 i 75.000 residents) i 6 de tercera (menys de 18.000 habitants)-, 6 a Girona -2 de primera i 4 de segona-, 3 a Lleida -2 de primera i 1 de tercera- i 11 a Tarragona -4 de primera i 7 de segona-.
Per norma general, la revisió de la plantilla notarial per adequar-la a les necessitats del mercat es fa cada deu anys, però excepcionalment es pot fer un cop passats només cinc anys des de l'últim canvi. La modificació de la demarcació notarial catalana ve obligada per la de l'espanyola, fixada pel reial decret 140/2015, que va entrar en vigor aquest dimarts. En el decret s'assenyala que la distribució del 2007 va ser conseqüència “d'una situació econòmica de caràcter marcadament expansiu, ja que els seus primers treballs es remunten a l'any 2004”, i s'eliminen 339 notaries en el conjunt de l'Estat, amb una reducció de l'11,5%, fins a 2.517, perquè “el nostre país ha travessat una situació de profunda crisi econòmica que ha reduït de manera notòria el nombre de transaccions, amb la consegüent disminució de demanda del servei públic notarial, la qual cosa ha ocasionat una gran dificultat per mantenir la viabilitat d'algunes notaries”. Segons el Col·legi de Notaris de Catalunya, entre els anys 2005 i 2012 es va reduir entre un 40% i un 60% l'autorització d'instruments públics i de forma molt destacada documents com els destinats a la compravenda i al préstec hipotecari.
La redistribució de les notaries s'ha fet seguint els criteris següents:
-Es mantenen totes les notaries en les poblacions amb una única plaça demarcada.
-En les poblacions amb dues places, se'n suprimeix una, excepcionalment, en els casos evidents d'inviabilitat econòmica.
-La supressió de notaries es realitza atenent preferentment a la disminució de les transaccions econòmiques en cada població o districte notarial, la reducció de la mitjana de l'activitat notarial total en cada població, la inexistència d'una demanda que permeti sufragar els costos econòmics d'un nombre excessiu de notaries en una mateixa població i la sostenibilitat dels despatxos i l'estabilitat en l'ocupació.
Un 68% a Barcelona
El 70% de les notaries catalanes que desapareixen són places de Barcelona, un percentatge similar al pes que té aquesta demarcació en el total de la nova distribució. El 68% de les 480 notaries que queden a Catalunya són a la demarcació de Barcelona: 326, de les quals 188 són de primera categoria, 90 de segona i 48 de tercera.
A la demarcació de Tarragona, la plantilla és de 61 notaries: 15 de primera, 16 de segona i 30 de tercera. A la de Girona queden 59 notaries -9 de primera, 19 de segona i 31 de tercera-, i a Lleida n'hi haurà 34, 10 de les quals de primera categoria i 24 de tercera.
Polèmiques rebaixes de tarifes
A la caiguda dels ingressos de les notaries pel descens de l'activitat econòmica s'hi afegeixen les diverses rebaixes de les tarifes aprovades. El 2007 es van modificar normes del mercat hipotecari, de manera que en les escriptures de subrogació, novació i cancel·lació de préstecs hipotecaris es passava a aplicar l'aranzel de 30,05 euros corresponents als documents sense quantia, i el 2010 es va aprovar una rebaixa del 5% en els aranzels notarials i registrals. El novembre del 2011, després que l'OCU va denunciar que hi havia notaries que continuaven cobrant en funció de les quantitats pendents d'amortitzar, es va aprovar un reial decret d'aclariment de la normativa per posar fi a la “disparitat d'interpretacions”, que va deixar clar, per una banda, quan s'havia d'aplicar l'aranzel de 30 euros, i per l'altra, que la rebaixa aranzelària s'ha d'aplicar de manera addicional als altres descomptes, reduccions, bonificacions i rebaixes.
En el cas dels registradors, el decret aclaria que en el cas de cancel·lació d'una hipoteca només es poden cobrar 24 euros, que és l'aranzel corresponent a la inscripció d'operacions en les quals el capital pendent és inferior a 6.010,12 euros.