opinio

El moment de les segones oportunitats

Amb la recent aprovació del reial decret llei 1/2015, de 27 de febrer, que regula l'anomenat mecanisme de la segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d'ordre social, es dóna una volta més a la normativa concursal en el sentit de promoure, principalment, que aquelles persones físiques que han patit un fracàs econòmic com a conseqüència d'una experiència empresarial o un endeutament personal puguin tornar a iniciar altres projectes sense haver d'arrossegar la llosa perpètua dels deutes impagats. Ara bé, aquesta segona oportunitat no és gratuïta, ja que té uns condicionants perquè sigui viable, essencialment (i) la primera és que el deutor ha de procurar arribar a un acord extrajudicial amb els seus creditors, amb un mediador concursal, que ha de permetre a la persona física renegociar els deutes amb els seus creditors; (ii) si aquest acord no és possible, seguidament la persona física podrà declarar-se en concurs de creditors.

Així, en el cas que sol·licitat el concurs i en la seva seu, liquidats la totalitat dels béns del concursat per pagar els deutes, segueixin existint uns deutes que no es poden pagar per manca d'actius, es podrà seguidament articular el nou mecanisme d'exoneració per a aquests deutes que no es poden pagar amb la finalitat d'exonerar el seu pagament. En aquest sentit, l'exoneració únicament operarà si el deutor compleix els requisits següents: haver liquidat tots els seus béns (ja no té més actius); actuar de bona fe; satisfer els crèdits contra la massa (és a dir, els nascuts durant el concurs); satisfer els crèdits privilegiats
(com ara les pensions d'aliments o els deutes amb Hisenda o la Seguretat Social), i, com a mínim, el 25% dels crèdits ordinaris (és a dir, la resta).

Amb els deutes no pagats es dóna al deutor un termini addicional de cinc anys des de la conclusió del concurs per pagar-los, amb excepció que aquests deutes tinguessin un venciment posterior al que serà d'aplicació, si bé no es generaran interessos durant aquest període. Després d'aquest termini el deute desapareixeria. Malgrat que amb aquesta nova reforma introduïda a la llei concursal es permet als empresaris autònoms i altres individus acollir-se a aquest règim d'exoneració i, per tant, millorar la seva situació econòmica, cal posar de manifest que qui assumeix el cost dels deutes no pagats és íntegrament el sector privat, ja que no afecta el volum del deute assumit amb Hisenda i la Seguretat Social, que a la pràctica són els més abundants en el cas dels empresaris autònoms.

Sembla que la norma té un clar contingut electoralista ja que s'obren moltes incògnites; per exemple, la referida falta d'involucració del sector públic, és a dir Hisenda i Seguretat Social, en la norma (sembla que el problema no els afecta), per molt mecanisme de segona oportunitat els deutes amb el sector públic es continuen arrossegant; i pel que fa als deutors no comerciants igualment no es dóna resposta al problema de l'habitatge, ja que és un actiu que s'ha de liquidar, i és més efectiu en aquest cas acollir-se a altres mesures per protegir-lo, com pot ser el codi de bones pràctiques bancàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.