Té sentit el canvi d'hora?
Cada cop que hem d'endarrerir o avançar els nostres rellotges pel canvi d'hora, ens fem la mateixa pregunta: realment, ens suposa un estalvi significatiu?
Tal i com es pot veure als gràfics, el principal determinant del consum energètic és l'activitat econòmica, però també és cert que degut a la nostra latitud i al nostre clima, el consum d'energia presenta una elevada estacionalitat.
A l'Estat espanyol el canvi horari de primavera i tardor està vigent des de 1974, però arran de la directiva europea 2000/84 que va estendre aquesta mesura als 28 estats membres de la Unió Europea (UE) es van unificar les dates concretes en què realitzem l'ajustament horari: l'últim diumenge de març i d'octubre.
Sabien que va ser Benjamin Franklin qui va proposar l'any 1784 endarrerir i avançar una hora els rellotges per reduir el consum d'espelmes a París? La mesura es va estendre durant la Primera Guerra Mundial per tal de reduir el consum de carbó i es va generalitzar durant les crisis petrolieres a meitats dels setanta del segle passat. Ara bé, en contra del que podria semblar no es tracta d'una mesura estesa a tot el món. De fet, a banda de la UE només s'aplica en algunes regions de Canadà, Austràlia o Estats Units, i grans economies emergents com la Xina o l'Índia o altres economies desenvolupades com ara Japó ni tan sols ho consideren. De fet, la idea bàsica de la mesura és que un millor aprofitament de les hores de sol redueix el consum energètic en il·luminació i, per tant, en molts països (com ara els propers a l'equador) on pràcticament no hi ha variació al llarg de l'any, aplicar-la no té sentit.
Però tampoc no està clar que als països on actualment s'aplica, la mesura estigui justificada. Sense entrar a valorar altres aspectes addicionals com ara possibles trastorns del son o la reducció en el nombre d'accidents de trànsit degut a la major visibilitat, estudis recents han posat en dubte que la mesura suposi realment un estalvi energètic significatiu. De fet, alguns estudis apunten que, fins i tot, adoptar aquesta mesura podria arribar a suposar un major consum energètic.
Dos estudis.
En el primer estudi, Kotchen i Grant analitzen com va canviar el consum energètic a l'estat d'Indiana abans i després de 2006, moment en què el canvi horari es va estendre a tot el territori ja que, fins aleshores, només algunes zones havien adoptat aquest sistema. Els seus resultats mostren que el consum d'energia per part de les llars va augmentar d'un 1%, com a resultats de l'increment observat durant el mes d'octubre, en què el consum associat a calefacció va pujar entre el 2% i el 4%. Sembla, doncs, que el guany que s'obtindria com a resultat del major nombre d'hores amb il·luminació diürna es veuria superat pel major consum en calefacció durant les primeres hores del matí, particularment en aquelles zones amb una major variabilitat tèrmica. El mateix argument serviria durant l'estiu: el consum energètic derivat del major ús de l'aire condicionat durant la tarda compensaria l'estalvi que s'hagués pogut fer en il·luminació. Els autors calculen que el canvi horari suposa una factura addicional de 3,29$ més per llar i any.
L'impacte del canvi.
Sembla, doncs, que la proposta de Benjamin Franklin podria no seguir sent valida 230 anys després, almenys no a tot arreu.
Fusos horaris: un debat diferent
L'any 1942 l'Estat espanyol va adoptar el fus horari alemany com a gest de simpatia cap a Hitler. És el que es correspon amb l'horari solar d'Estocolm, Berlín o Roma i no pas amb el de Londres, París o Madrid, que era el que hi havia anteriorment. Recuperar l'hora oficial que es correspon amb la nostra geografia és un altre debat que està sobre la taula.
