Si els par­tits del sí volen gua­nyar amb una majo­ria incon­tes­ta­ble les pro­pe­res elec­ci­ons ple­bis­citàries, un aspecte clau és demos­trar a la població que una Cata­lu­nya estat és sinònim de plena ocu­pació. Par­tim d'un atur supe­rior al 20%; per tant això no s'asso­lirà l'endemà de la inde­pendència, però és pos­si­ble acon­se­guir-ho en poc més de cinc anys. Dei­xin-me expli­car com.

Hi ha un argu­ment indis­cu­ti­ble, com el del nom­bre de fun­ci­o­na­ris, tema que ha estat estu­diat per eco­no­mis­tes com Modest Guin­joan, els quals demos­tren que avui tenim el per­cen­tatge de fun­ci­o­na­ris més baix de totes les comu­ni­tats autònomes. A més, la gran majo­ria de fun­ci­o­na­ris d'estat són a Madrid. La capi­ta­li­tat de Bar­ce­lona farà que crei­xin els fun­ci­o­na­ris esta­tals, al vol­tant dels 75.000. De fet ja els paguem amb els nos­tres impos­tos avui, però tre­ba­llen a Madrid i con­su­mei­xen allà.

Per altra banda, tam­poc és dis­cu­ti­ble que un estat sem­pre porta asso­ciat l'esta­bli­ment d'ambai­xa­des, que avui són a Madrid i que també tin­dran seu a Bar­ce­lona. El Cer­cle Català de Nego­cis manté en un estudi que les ambai­xa­des per a un país com el nos­tre supo­sen uns 400.000 metres qua­drats de nova edi­fi­cació que cal cons­truir o reha­bi­li­tar i que, per tant, gene­ra­ran milers de llocs de tre­ball en el sec­tor de la cons­trucció, un dels més cas­ti­gats per la crisi. Això ho paga cada país, però el per­so­nal de les ambai­xa­des con­su­mirà aquí.

En l'àmbit de la cons­trucció cal tenir clar que a més hi ha grans obres atu­ra­des per manca de pres­su­post men­tre que es fan TGV no ren­di­bles en comu­ni­tats llu­nya­nes. Al nou estat caldrà inver­tir urgent­ment en el cor­re­dor medi­ter­rani (que tra­vessa Cata­lu­nya de punta a punta); fer des­do­bla­ments d'auto­vies clau; obres de metro i altres infra­es­truc­tu­res que podrien com­por­tar un pres­su­post addi­ci­o­nal de l'ordre de 2.000 mili­ons anu­als i que cobri­rien una gran part dels atu­rats del sec­tor de la cons­trucció. Recor­dem que aquesta set­mana hem sabut que per manca de com­pli­ment de l'Estat espa­nyol en la ins­tal·lació d'ample euro­peu, Daim­ler ha deses­ti­mat inver­tir i crear cen­te­nars de llocs de tre­ball al port de Tar­ra­gona... Quants casos com aquest hem per­dut ja?

En polítiques soci­als la llei de la dependència està sense desen­vo­lu­par, però una Cata­lu­nya que dis­posi dels impos­tos pro­pis clara­ment hi pot des­ti­nar de l'ordre de 600 mili­ons anu­als (un 30% més que ara en Benes­tar i Família). Aquest és un àmbit al qual hi ha asso­ciat per­so­nal del ter­cer sec­tor que té cura de la gent gran i de malalts que actu­al­ment mal­vi­uen com poden.

En el sec­tor del comerç i la indústria és on estic con­vençut que es cre­a­ran més llocs de tre­ball. Pri­mer, perquè com he dit abans la fi de les reta­lla­des i el major nom­bre de fun­ci­o­na­ris gene­rarà més renda dis­po­ni­ble i de facto més con­sum; però, segon i molt impor­tant, perquè l'Estat podrà reduir impos­tos i càrre­gues soci­als a les empre­ses. Reduir els impos­tos i cotit­za­ci­ons en un 10% com­porta que es que­den a la but­xaca dels cata­lans de l'ordre de 1.500 mili­ons que ara van a Madrid i que a Cata­lu­nya supo­sa­ran un con­sum de mag­ni­tud equi­va­lent.

A la indústria, a més, hi ha grans par­ti­des a des­ti­nar per afa­vo­rir l'expor­tació i donar suport a l'R+D+I. Avui des­ti­nem menys d'un 2% del PIB a aquesta par­tida. Doblar-ho supo­sa­ria des­ti­nar-hi a l'entorn de 4.000 mili­ons anu­als, cosa que ens situ­a­ria en nivells dels països nòrdics, que és el que li cal a una eco­no­mia com la nos­tra, i gene­rarà milers de llocs de tre­ball d'alt valor afe­git. Tre­ball per a engi­nyers i uni­ver­si­ta­ris en gene­ral que ara o bé mal­vi­uen amb fei­nes de mileu­rista o bé mar­xen a l'estran­ger per tro­bar millors opor­tu­ni­tats.

Si han sumat les xifres apro­xi­ma­des que els he expo­sat par­lem d'uns 14.000 mili­ons, menys dels 16.000 de dèficit fis­cal que avui patim de forma reco­ne­guda. O sigui, que fer això és pos­si­ble i encara es poden fer mol­tes més coses de baix pres­su­post per afa­vo­rir allò que més pre­o­cupa la població cata­lana.

Faríem bé tots els que volem esde­ve­nir estat d'expli­car a tort i a dret aquest plan­te­ja­ment. Però prin­ci­pal­ment fóra bo que els par­tits polítics del sí que volen gua­nyar, paguin estu­dis seri­o­sos per demos­trar això que jo els he expli­cat en un breu arti­cle i ho difon­gues­sin mas­si­va­ment a tota la soci­e­tat. Això asse­gu­ra­ria la seva victòria però també el futur de tots els cata­lans.