Eines

Més indemnització per als acomiadaments

Aquesta sentència del Tribunal Suprem i la seva interpretació de la norma impliquen un fet molt nou i alhora molt positiu per als treballadors amb grans antiguitats en les empreses; no pas així per a empresaris que tenien previst prendre mesures imminents.
No pot parlar-se de l'existència de jurisprudència, ja que és la primera sentència pionera emesa pel Tribunal Suprem respecte a la interpretació del càlcul d'indemnització i de l'‘augment' de límit. Això no vol dir que molts magistrats d'instància no ho tinguin en compte a l'hora de dictar les seves sentències

El Tribunal Suprem introdueix novament una interpretació del reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, concretament en el que s'estableix en la disposició transitòria cinquena, això és, la interpretació del càlcul de les indemnitzacions per als acomiadaments, declarats o reconeguts com a improcedents, i els límits que s'estableixen. Fins avui el càlcul de la indemnització per acomiadament reconegut com a improcedent s'efectuava dividint els períodes de càlculs per dates anteriors a la reforma laboral del 2012 i els posteriors al 12 de febrer del 2012. El reial decret llei de 3/2012, de 10 de febrer, semblava haver-ho deixat molt clar, calculant per al primer període d'antiguitat una indemnització corresponent a 45 dies per any de servei i a partir del dia 13 de febrer i fins avui de cessament de la relació laboral a raó de 33 dies per any treballat, amb el límit de 24 mensualitats.

La veritat és que hi ha una interpretació nova en aquest sentit, concretament en la sentència emesa pel Tribunal Suprem, sala 4a, de data 29 de setembre del 2014, el president del qual és M. Milagros Calvo. En aquesta es refereix el cas de dues treballadores que impugnen un acomiadament col·lectiu amb efectes 18 d'octubre del 2012 i sol·liciten l'aplicació del límit de la indemnització fixat en 42 mensualitats en tenir antiguitats reconegudes dels anys vuitanta, la primera, i dels vuitanta i noranta, la segona. En la sentència s'estableix, en el seu fonament de dret segon, que una d'elles té una antiguitat de 1.436 dies, fins a l'11 de febrer del 2012 i per tant la seva indemnització supera el límit dels 720 dies establerts abans de l'entrada en vigor del reial decret llei 3/2012 de 10 de febrer i de la disposició transitòria cinquena. Per això sol·licita que se li tinguin en compte els límits establerts amb anterioritat a la reforma laboral i poder accedir així al límit de les quaranta-dues mensualitats. La magistrada conclou al·legant que la superació del límit dels 720 dies abans de l'entrada en vigor del reial decret permet accedir al límit de les 42 mensualitats, fet que provoca que aquesta nova interpretació incrementi considerablement l'import d'indemnització de les recurrents, que han de cobrar la primera 58.035 euros i la segona, 40.530 euros.

Càlcul per acomiadament.

De manera que el càlcul que s'efectuï per a aquells acomiadaments, reconeguts o declarats improcedents, l'import indemnització no podrà ser superior a vint-i-quatre mensualitats, 720 dies de salari com a màxim. La diferència està en aquells supòsits, com el narrat anteriorment, en el qual el còmput del primer període, és a dir, l'anterior a l'entrada en vigor de la reforma laboral sigui superior; serà llavors quan s'haurà de prendre com a referència el límit de les 42 mensualitats.

Aquesta sentència del Tribunal Suprem, i la seva interpretació de la norma, impliquen un fet molt nou i alhora molt positiu per als treballadors amb grans antiguitats en les empreses, no pas així per a empresaris que tenien previst prendre mesures imminents.

No pot parlar-se de l'existència de jurisprudència, ja que és la primera sentència pionera emesa pel Tribunal Suprem respecte a la interpretació del càlcul d'indemnització i de l'augment de límit. Això no vol dir que molts magistrats d'instància no ho tinguin en compte a l'hora de dictar les seves sentències.

Nova inseguretat.

Novament, es torna a crear nova inseguretat jurídica a l'hora prendre la decisió d'acomiadar un treballador a causa de la controvèrsia generada al voltant del còmput de la mateixa. Un error en el còmput de la indemnització podria provocar l'inici d'un procediment judicial per a la reclamació que provocaria despeses innecessàries per a l'empresa, si des d'un primer moment s'haguessin efectuat correctament. Per això haurem de seguir molt de prop l'actualitat judicial a fi de conèixer com s'enfoca definitivament i com ho interpreten els magistrats, per poder així prendre decisions correctes i ajustades a la legalitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.