El vermut és tan popular que ha acabat batejant amb el seu nom una franja horària del dia. Ara bé, capbussar-se en els seus orígens històrics pot provocar tant mal de cap com el que genera la seva ingesta desmesurada.

Alguns estudiosos de la matèria situen en una barreja de vi i herbes feta per Hipòcrates, filòsof i metge de l'antiga Grècia –d'aquí el jurament hipocràtic– el precedent d'un beuratge que, ja llavors, millorava l'estat d'ànim de qui el prenia. Al segle XVIII al Piemont, Antonio Benedetto Carpano va perfeccionar i popularitzar el vi blanc amb espècies, endolcint la mescla per fer-la més amable als paladars femenins, i va tenir tant d'èxit que el seu celler restava obert les vint-i-quatre hores del dia per abastir l'assedegada clientela.

Reus reivindica el seu protagonisme en la història vermutaire i és l'escenari del primer concurs de vermuts fet mai a Catalunya i a l'Estat espanyol. “De fet, no tenim constància que se n'hagi fet mai cap enlloc” informen des de Vadevi.cat, que s'encarrega de l'organització.

“Reus és, juntament amb Torí i Marsella, un punt de referència quan es parla de producció de vermut”, destaca Ester Bachs, directora dels premis. Amb etiquetes tan reconegudes com Yzaguirre o Miró (més de 5 milions de litres produïts anualment per cada marca) i l'històric Iris de De Muller (casa fundada el 1851), la capital del Baix Camp mostra perfil propi en una indústria que, sigui per moda o per constància, es rellança. “Els productors han detectat un increment de vendes d'entre el 20% i el 30% i hi ha cellers que han d'augmentar la plantilla per poder servir la demanda”, destaca l'organització del concurs per donar fe del bon moment que passa el producte.

En aquest context alcista, un total de 33 jurats tenen la missió de trobar els millors vermuts del país. “Ens n'han arribat del Maresme, de l'Empordà, del Bages, del Priorat, de la Terra Alta, del Vallès i, per descomptat, del Camp de Tarragona”, revela Ester Bachs.

L'ambient del saló de tastos s'impregna de l'olor pròpia d'una terrassa a l'hora de l'aperitiu. Però és tot just mig matí quan el concurs arrenca. “L'objectiu és trobar la màxima harmonia en el vermut, que no sigui ni massa dolç ni massa amarg. Que sigui rodó i elegant.” El repte no sembla cosa fàcil però en el jurat hi ha talent. Els premis Nas d'Or Jofre Tarrida i Montse Velasco, el sommelier del restaurant Sant Pau de Carme Ruscalleda, Joan Lluís Gómez, la cuinera Iolanda Bustos i el qui va ser enòleg del grup Codorniu durant quaranta anys, Lluís Ràfols, són alguns dels tastadors a cegues de la cinquantena de candidats que aspiren a coronar-se. El premi? “El prestigi que s'endurà el guanyador.”