Un documental que radiografiava el mapa forestal del país i que va ser emès fa unes setmanes a l'espai Sense ficció de TV3 arrencava amb unes manifestacions de Míriam Piqué, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, assegurant que Catalunya “és un país de boscos”. Gairebé la meitat de la superfície del país està ocupada per boscos, però només el 10% d'aquesta extensió de terreny està ben gestionada. La deixadesa que pateixen moltes hectàrees de massa forestal, juntament amb el progressiu abandonament de terres que havien estat destinades a conreu, dóna com a resultat una multiplicació imparable de la superfície boscosa catalana. El Centre de la Propietat Forestal (CPF) és un òrgan de l'administració forestal de Catalunya, participat pel sector forestal privat, que té com a objectiu promoure l'ordenació i la gestió dels boscos de titularitat privada. Però tot i ser un òrgan amb una responsabilitat transcendental sobre el dibuix del mapa territorial, és un òrgan viciat per una falta de democràcia en els òrgans de gestió.

Així ho assegura el sindicat Unió de Pagesos, que fins i tot ha portat al Síndic de Greuges el que considera una “flagrant vulneració de la democràcia i de la lliure associació en el món forestal”.

El sindicat fa dures acusacions contra el funcionament del CPF i denuncia que la composició del seu consell rector és provisional des de fa setze anys. En concret, es posa de manifest que la convocatòria d'eleccions, que és competència del govern de la Generalitat, està pendent des que l'any 1999 es va aprovar la llei que articulava la creació de l'ens.

Josep Maria Coll, membre de la comissió permanent d'Unió de Pagesos, manifesta que el sindicat s'ha vist obligat a moure peça perquè és “inadmissible” que una situació de provisionalitat s'allargui setze anys. “Volem eleccions democràtiques i transparents”, afirma.

Unió de Pagesos es va quedar fora del consell rector del CPF quan, el 1999, se'n va decidir la composició, però el sindicat manifesta que “el que llavors va ser una errada ha estat impossible de reparar perquè no s'han celebrat mai més eleccions”.

De fet, tampoc el 1999 no es van celebrar comicis per escollir els vocals del que fins llavors s'havia anomenat consell d'administració sinó que, en l'acte d'aprovació de la llei del Centre de la Propietat Forestal, es va prorrogar el mandat dels vocals fins que es fessin eleccions.

La norma preveu un límit de dos mandats (de sis anys cada un) però no s'han fet mai votacions i, juntament amb els representants dels departaments de la Generalitat amb competències en matèria de boscos, el Consorci Forestal de Catalunya (una associació de propietaris de boscos familiars de Catalunya) i l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (una associació d'empresaris agraris) han perllongat la seva presència en l'òrgan de direcció del Centre de la Propietat Forestal.