Gran angular

ANTONI CAÑETE

PRESIDENT DE LA PLATAFORMA MULTISECTORIAL CONTRA LA MOROSITAT (PMCM) I SECRETARI GENERAL DE PIMEC

“Pagar tard reporta uns enormes beneficis a les grans empreses”

Al febrer la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) reunia a Madrid mig miler de representants del món empresarial i del món polític i arrencava, de nou, el compromís del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, d'iniciar les gestions per aprovar un règim sancionador que complementi la llei de morositat del 2010. Aquest ha estat un dels principals reclams de la Plataforma aquests anys, ja que, sense control i sense penalitzacions, incomplir els terminis de pagament no té cap cost.

No és la primera vegada que Montoro assumeix aquest compromís, de fet s'hauria d'haver aprovat ja l'any passat. Ara se'l creu més?
Els polítics només te'ls pots creure quan es constaten els fets. És cert que el ministre ja havia assumit aquest compromís abans, però és important que ho torni a fer en públic. Ens ha demanat una proposta de règim sancionador i s'ha compromès a estudiar-la.
Però la Plataforma ja va fer en el seu moment una proposta que va arribar al Congrés promoguda pel grup de CiU i que va ser tombada...
Va ser votada per tots els grups polítics exceptuant el PP, que amb majoria absoluta va fer que no prosperés. Arran d'això Montoro ja es va comprometre a treballar amb nosaltres la redacció d'una nova proposta.
El 2015 és un any complicat pel calendari electoral...
Siguem conscients de la importància d'aquest tema. Pagar tard està aportant uns enormes beneficis a una sèrie de grans empreses que utilitzen la seva posició de domini. Fixem-nos en l'Ibex, o el mercat continu en general. Si descomptem el sector financer, que no entra en aquest joc de client-proveïdor, veus que s'estan pagant fora dels terminis legals 68.000 milions d'euros, és a dir, el pressupost de Catalunya, Aragó i València junts. Aquestes empreses guanyen 4.000 milions d'euros d'estalvi financer si paguen tard, i si es té en compte que el benefici agregat del mercat continu són 11.000 milions d'euros, resulta que el 35% d'aquest benefici ve d'endarrerir els pagaments. La pressió perquè no hi hagi règim sancionador i es mantingui la impunitat és brutal.
I com es trenca aquest cercle?
Doncs amb actes com el que vam organitzar al febrer, posant en evidència el que està passant amb les empreses de l'Ibex, que l'administració està pagant a aquests grans i que aquests ho estan utilitzant bàsicament per arreglar els seus balanços. La societat està fent un esforç a través de l'administració amb el pla de pagament a proveïdors o el Fons de Liquiditat Autonòmica, però aquest esforç no repercuteix després en el conjunt de la societat. Tothom es fixa en els terminis de pagament en el sector públic, però aquí, tot i que encara s'està lluny de pagar a 30 dies, la tendència és positiva. On realment hi ha la batalla és en el sector privat, i això no es pot arreglar de baix a dalt, això només es pot arreglar fent que la pressió dels lobbies i les organitzacions que representem la pime sigui prou forta.
Troben a faltar en aquest sentit el suport de Cepyme a la Plataforma?
Com és possible que no estiguin defensant aquest mateix argument i demanant l'aprovació d'un règim sancionador amb la mateixa claredat? Aquest és un dels problemes: que no hi ha cap organització com Pimec a l'Estat que defensi els interessos de les petites i mitjanes empreses amb independència.
La proposta que van presentar en el seu dia de règim sancionador incorporava multes de fins a 900.000 euros. El nou text que presentaran ara al govern suavitzarà les quantitats?
No ens importa tant la quantia com el concepte. Volem ser molt possibilistes i sensats, som conscients que les coses no es poden canviar d'un dia a l'altre, i per això estem disposats a proposar fins i tot que hi hagi un període de carència en l'aplicació. Que quedi constància que s'ha incomplert la llei, que s'avisi aquella empresa i, si torna a incomplir-la, que se la multi.
El ministre animava els proveïdors a denunciar els clients que els paguen fora de termini. És una alternativa real?
Ningú denuncia la mà que li dóna menjar. És cert que tens la potestat, però és una lluita descompensada, i el petit queda matxacat. El 70% d'aquests proveïdors signen acords en què se'ls imposen terminis de pagament superiors als que marca la llei perquè, si no, saben que no tindran el contracte. Això no s'arregla amb denúncies individuals.
Una sentència pionera, en aquest cas d'un jutjat de València, estableix que les comunitats autònomes han de pagar els interessos de demora vinculats al pla de pagaments a proveïdors...
Nosaltres ja vam portar aquest tema amb una denúncia a Europa i ara el que ha fet aquest jutge és donar-nos la raó. La directiva diu que les administracions han de pagar a 30 dies, i diu clarament que si es passa aquest termini s'han de pagar interessos. Quan l'administració va fer el pla de pagament a proveïdors va intentar colar-hi quitances, vam pressionar i les va treure, però hi va establir que els proveïdors que se'n beneficiessin renunciarien a reclamar aquests interessos. Ara això queda anul·lat com vam reclamar nosaltres des del primer dia.
I aquesta sentència obrirà la porta a una allau de reclamacions?
Aquest és el problema que tenim a Espanya: ens costa reivindicar els nostres drets, i a més una empresa pot pensar que si reclama serà l'última vegada que treballarà per a aquella administració.
Una altra cosa són les denúncies col·lectives...
Mirem l'exemple de Catalunya i els farmacèutics. La factura farmacèutica puja entre 103 i 108 milions d'euros al mes. L'administració té pendent de pagar les factures des del mes de desembre i els hem assessorat per fer la reclamació pertinent.
Acabeu de publicar les dades sobre terminis de pagament del 2014. El sector públic segueix millorant i es situa de mitjana en els 82 dies, però en el sector privat es puja dels 85 dies de mitjana del 2013 als 89, quan la llei marca 60.
Veníem d'una tendència a la baixa des dels 98 dies del 2011, però ha tornat a pujar precisament perquè falta règim sancionador; l'incentiu per fer complir la llei és petit.
El Ministeri d'Hisenda ha fet públiques les dades del seu propi observatori sobre la morositat de les administracions públiques i no s'assemblen gens a les que recullen vostès.
Ells estan dient que els ajuntaments estan pagant a 29,14 dies de mitjana, les autonomies a 50,55 dies i l'administració de l'Estat a 9,55 dies, i això és mentida. El que donen no són terminis de pagament sinó el termini mitjà de pagament excedit, i tampoc compten el retard en el registre de la factura. Ens sembla perfecte que donin les dades, és el que sempre els hem demanat, però no es pot generar confusió i alterar la informació que es dóna sobre com estan pagant les administracions.

David contra Goliat

Antoni Cañete coneix perfectament que eradicar l'elevada morositat que domina en les relacions entre proveïdor i client a l'Estat espanyol no és una tasca que es pugui fer d'un dia a l'altre. Cal canviar moltes coses i, entre aquestes, la de vegades insuportable pressió que aconsegueixen fer els grans grups empresarials damunt una classe política que sobre el paper admet la importància de pagar a termini però que després troba sempre mil i una excuses per no anar gaire més enllà. Per això la Plataforma Multisectorial contra la Morositat treballa com un David contra un Goliat enorme al qual només es pot vèncer si és capaç d'ajuntar prou petits Davids i d'anar guanyant batalla a batalla, avançant sempre, ni que sigui amb el peu petit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.