Els polítics només te'ls pots creure quan es constaten els fets. És cert que el ministre ja havia assumit aquest compromís abans, però és important que ho torni a fer en públic. Ens ha demanat una proposta de règim sancionador i s'ha compromès a estudiar-la.

Va ser votada per tots els grups polítics exceptuant el PP, que amb majoria absoluta va fer que no prosperés. Arran d'això Montoro ja es va comprometre a treballar amb nosaltres la redacció d'una nova proposta.

Siguem conscients de la importància d'aquest tema. Pagar tard està aportant uns enormes beneficis a una sèrie de grans empreses que utilitzen la seva posició de domini. Fixem-nos en l'Ibex, o el mercat continu en general. Si descomptem el sector financer, que no entra en aquest joc de client-proveïdor, veus que s'estan pagant fora dels terminis legals 68.000 milions d'euros, és a dir, el pressupost de Catalunya, Aragó i València junts. Aquestes empreses guanyen 4.000 milions d'euros d'estalvi financer si paguen tard, i si es té en compte que el benefici agregat del mercat continu són 11.000 milions d'euros, resulta que el 35% d'aquest benefici ve d'endarrerir els pagaments. La pressió perquè no hi hagi règim sancionador i es mantingui la impunitat és brutal.

Doncs amb actes com el que vam organitzar al febrer, posant en evidència el que està passant amb les empreses de l'Ibex, que l'administració està pagant a aquests grans i que aquests ho estan utilitzant bàsicament per arreglar els seus balanços. La societat està fent un esforç a través de l'administració amb el pla de pagament a proveïdors o el Fons de Liquiditat Autonòmica, però aquest esforç no repercuteix després en el conjunt de la societat. Tothom es fixa en els terminis de pagament en el sector públic, però aquí, tot i que encara s'està lluny de pagar a 30 dies, la tendència és positiva. On realment hi ha la batalla és en el sector privat, i això no es pot arreglar de baix a dalt, això només es pot arreglar fent que la pressió dels lobbies i les organitzacions que representem la pime sigui prou forta.

Com és possible que no estiguin defensant aquest mateix argument i demanant l'aprovació d'un règim sancionador amb la mateixa claredat? Aquest és un dels problemes: que no hi ha cap organització com Pimec a l'Estat que defensi els interessos de les petites i mitjanes empreses amb independència.

No ens importa tant la quantia com el concepte. Volem ser molt possibilistes i sensats, som conscients que les coses no es poden canviar d'un dia a l'altre, i per això estem disposats a proposar fins i tot que hi hagi un període de carència en l'aplicació. Que quedi constància que s'ha incomplert la llei, que s'avisi aquella empresa i, si torna a incomplir-la, que se la multi.

Ningú denuncia la mà que li dóna menjar. És cert que tens la potestat, però és una lluita descompensada, i el petit queda matxacat. El 70% d'aquests proveïdors signen acords en què se'ls imposen terminis de pagament superiors als que marca la llei perquè, si no, saben que no tindran el contracte. Això no s'arregla amb denúncies individuals.

Nosaltres ja vam portar aquest tema amb una denúncia a Europa i ara el que ha fet aquest jutge és donar-nos la raó. La directiva diu que les administracions han de pagar a 30 dies, i diu clarament que si es passa aquest termini s'han de pagar interessos. Quan l'administració va fer el pla de pagament a proveïdors va intentar colar-hi quitances, vam pressionar i les va treure, però hi va establir que els proveïdors que se'n beneficiessin renunciarien a reclamar aquests interessos. Ara això queda anul·lat com vam reclamar nosaltres des del primer dia.

Aquest és el problema que tenim a Espanya: ens costa reivindicar els nostres drets, i a més una empresa pot pensar que si reclama serà l'última vegada que treballarà per a aquella administració.

Mirem l'exemple de Catalunya i els farmacèutics. La factura farmacèutica puja entre 103 i 108 milions d'euros al mes. L'administració té pendent de pagar les factures des del mes de desembre i els hem assessorat per fer la reclamació pertinent.

Veníem d'una tendència a la baixa des dels 98 dies del 2011, però ha tornat a pujar precisament perquè falta règim sancionador; l'incentiu per fer complir la llei és petit.

Ells estan dient que els ajuntaments estan pagant a 29,14 dies de mitjana, les autonomies a 50,55 dies i l'administració de l'Estat a 9,55 dies, i això és mentida. El que donen no són terminis de pagament sinó el termini mitjà de pagament excedit, i tampoc compten el retard en el registre de la factura. Ens sembla perfecte que donin les dades, és el que sempre els hem demanat, però no es pot generar confusió i alterar la informació que es dóna sobre com estan pagant les administracions.