Gran angular

Vine a Stuttgart, Oriol

Baden-Württemberg es postula com a destinació de catalans sense feina

El ‘land' busca joves qualificats
o disposats a formar-se allà

Alemanya es va convertir fa unes dècades en destinació per a milers de catalans i espanyols que buscaven les oportunitats laborals i de desenvolupament econòmic que aquí no trobaven. Es podria dir que la història es repeteix, almenys en l'essència, malgrat la distància i les diferències entre l'emigració de llavors i la d'ara. D'interès n'hi ha, sobretot dels joves. Prova d'això és la jornada de Baden-Württemberg que s'ha celebrat aquesta setmana a Barcelona. A l'esdeveniment, en el qual van participar 500 persones, empreses d'aquest land alemany amb capital a Stuttgart van acostar als joves catalans les seves ofertes laborals i formatives.

Segons el ministre de Finances i Economia de Baden-Württemberg, Nils Schmid, l'interès és mutu perquè, per una qüestió demogràfica, aquest estat té un dèficit de professionals qualificats en àmbits tècnics i manuals. Per això, des de fa anys, rep immigrants de diferents llocs d'Europa i, fins i tot, fa una tasca proactiva per trobar-ne. És en aquesta estratègia que s'emmarca la jornada celebrada a Barcelona i altres iniciatives, com ara l'acord amb les cambres de comerç de la regió francesa de l'Alsàcia, amb les quals també col·labora sobretot en l'àmbit de la formació professional dual.

En parlar sobre les necessitats de mà d'obra de les empreses de Baden-Württemberg, Schmid va citar tant perfils tècnics i amb formació superior, com ara enginyers i informàtics, com treballadors qualificats manuals, com ara instal·ladors. I va afegir altres sectors com l'assistència a malalts i a la gent gran, així com l'educació. Entre els estands on els joves catalans es podien informar de les ofertes a l'Estat alemany hi havia, per exemple, la Cambra d'Enginyers, l'Associació Alemanya d'Hostaleria i Restauració, la Confederació Empresarial del Metall, l'Associació de Transports i l'Escola de Comerç, a més d'empreses, patronals i gremis de la construcció, la logística, l'electricitat, guixaires i forners.

Formació dual.

“Les nostres empreses busquen treballadors formats o joves disposats a venir per formar-se”, va declarar el ministre de Finances i Economia. De fet, molts dels empresaris presents a la jornada oferien contractes de formació professional dual, que inclouen formació i pràctiques a l'empresa, més que no pas contractes laborals. És el cas d'Alejandro Garcia, un alemany fill d'espanyols emigrats que té la seva pròpia empresa logística. La companyia de Garcia busca joves a partir de 16 i 17 anys disposats a fer pràctiques a l'empresa mentre es formen a canvi d'uns 900 euros. L'empresari defensa aquest tipus de contractes perquè, segons diu, els joves adquireixen coneixements teòrics i pràctics, el primer any ja són rendibles per a l'empresa i, després de tres, coneixen molt bé la companyia.

Vint joves catalans començaran al setembre la tercera promoció de formació dual de l'empresa Hieber, una cadena de supermercats de molt prestigi. Karsten Pabst, que va representar l'empresa a la jornada, parla amb molta satisfacció de les dues primeres promocions. Segons diu, la mentalitat catalana és molt compatible amb l'alemanya i als clients els agrada ser atesos pels catalans que fan pràctiques a l'empresa.

Un dels joves que participaran en aquesta tercera promoció és Rubén Campos. Ja ha estudiat alemany i, abans de l'estiu, farà sis setmanes de pràctiques prèvies. Si el resultat és satisfactori, tornarà al setembre a iniciar la formació de dos anys, amb opció d'un tercer. “M'hi ha empès la falta d'ocupació aquí a Catalunya, que és un gran problema”, declara. “Després dels tres anys de formació, espero poder-me quedar. Si la feina m'agrada, per què tornar aquí, on no tinc res més que la família?”, afegeix.

Col·laboració.

La jornada és fruit de l'acord que el govern del land i el català van signar fa un any per intensificar les relacions en matèria de mobilitat laboral. A partir de les ofertes que feien les empreses, el SOC va trobar 220 possibles candidats -tots, desocupats-. D'aquests, les companyies van donar el vistiplau a 115 perfils, que han pogut concertar entrevistes. Segons Schmid, els dos governs han acordat crear un registre comú de candidats i ofertes que gestionaran els dos serveis d'ocupació.

Joves convençuts d'emigrar

Un 84% dels joves espanyols d'entre 16 i 24 anys estan convençuts que, en els pròxims anys, hauran de sortir de l'Estat per treballar i que els resultarà complicat tornar. Són dades d'una enquesta de la Cambridge University Press presentada recentment, que constata també que, a causa d'això, fins a un 70% dels espanyols en aquesta franja d'edat considera més important saber anglès que tenir un títol universitari per guanyar-se la vida a l'estranger.

Unes dades que van en la línia d'un estudi d'Avalot, els joves de la UGT, que indica que la marxa de joves s'ha incrementat un 55,62% des del 2009.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.