El pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries que la setmana passada va presentar el Departament d'Economia i Coneixement pretén, a més d'aconseguir més consciència fiscal per part de la ciutadania, augmentar la recaptació dels impostos propis i cedits que gestiona la Generalitat intensificant les comprovacions de declaracions i les investigacions als defraudadors.

La Generalitat només recapta a través de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) el 6% dels impostos no locals que es paguen a Catalunya: 2.156 milions d'euros, mentre que els 34.259,7 milions restants els va cobrar l'Agència Tributària espanyola. L'impost català que més recapta és el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD), amb 1.048 milions, el 49% del total. El pla antifrau fixa que es vigilaran especialments les operacions de transmissió de valors, que pot encobrir una transmissió indirecta de immobles, i que es pagui l'impost en les operacions de venda de peces d'or i d'objectes valuosos.

Amb l'impost sobre successions i donacions (ISD) es perseguiran els canvis de domiciliació fictícia a altres comunitats autònomes o a l'estranger on es tributa menys i el pla planteja la creació d'equips especials per a la investigació patrimonial en casos de frau organitzat i ús de paradisos fiscals. L'objectiu és detectar patrimonis ocults i possibles transmissions gratuïtes entre persones vives o mortes que es formalitzen a l'estranger i que afecten aquest impost. Pel que fa als patrimonis empresarials familiars, amb
relació a l'ISD, es considera un factor de risc la transmissió lucrativa de participacions socials i de béns afectes al desenvolupament d'activitats empresarials o professionals, concretament el lloguer d'immobles, per motiu de les possibilitats d'abús mitjançant l'enginyeria fiscal.

Pel que fa a la taxa sobre el joc, s'ha detectat una manca d'autoliquidacions, sobretot en l'àmbit dels casinos, les màquines recreatives, les rifes i les tómboles, i en el cas de l'impost sobre les estades en establiments turístics es controlarà especialment l'activitat de lloguer d'habitatges d'ús turístic i d'apartaments turístics. També es planteja col·laborar amb les autoritats portuàries per la dificultat de cobrar l'impost als vaixells de creuer que fan estada en ports catalans, ja que la gran majoria de les empreses explotadores i comercialitzadores en línia són operadors internacionals.

El 2013 es van recaptar amb l'impost sobre el patrimoni 562,7 milions; amb l'impost sobre successions i donacions, 347,2 milions; amb els tributs del joc, 206,4 milions, i amb l'impost turístic, 35,2 milions.

L'èxit d'un pla antifrau no depèn dels objectius que es posen en un document sinó dels mitjans de què es disposa, i l'ATC en té tan pocs que per manca de personal de la gestió de la seva principal font d'ingressos pròpia, l'ITPAJD, se n'encarreguen principalment les oficines liquidadores que depenen dels registres de la propietat i mercantils, a les quals es paga una comissió. L'Agència Tributària de Catalunya té 324 funcionaris (18 dels quals són inspectors i 35, tècnics tributaris); a final d'any n'hi haurà 114 més (entre ells, 25 inspectors) i la previsió és que el 2018 s'hagi arribat a 600. També per manca de personal, l'ATC té delegada a l'Agència Tributària espanyola la recaptació executiva de tots els impostos que en depenen, funció que es proposa assumir entre aquest any i mitjan 2016 gràcies a la col·laboració d'uns tres-cents empleats d'altres administracions catalanes, com ara les diputacions i altres ens locals.

La Hisenda espanyola, molt més ben equipada, és “la segona administració tributària menys dotada d'Europa”, segons es va queixar dimecres el fins al març president de l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat, Ransés Pérez Boga, que va criticar l'escassetat de mitjans humans contra l'evasió. El 2013 hi havia a l'Estat espanyol un funcionari d'Hisenda per cada 1.958 habitants, una proporció molt inferior a les de França (942), Alemanya (740) i la mitjana europea (970). Només Itàlia té una plantilla més petita, 1.849 habitants per funcionari. Segons la Comissió Europea, almenys hi hauria d'haver un empleat públic dedicat a la gestió tributària per cada 1.000 habitants.