Catalunya i l'Estat espanyol van viure un boom econòmic amb l'arribada del nou segle. En aquell temps de vaques grasses tothom tirava la casa per la finestra. Institucions en general, empreses i moltes persones eren conscients que la situació econòmica anava bé i per això es comprava molt, i si no hi havia prou recursos se'n manllevava a les entitats financeres. Amb l'arribada d'aquest període de crisi tan cruent s'ha topat de cop amb la trista realitat. Una d'elles és que en els bons moments es va impulsar la construcció de parcs científics i tecnològics arreu del país. Ara, molts d'aquests centres arrosseguen greus dificultats financeres per tornar els diners emprats i també es troben que tenen poca demanda per omplir els metres quadrats destinats a aquests espais que tenen per objectiu impulsar la nova economia. Però el cert és que, en molts casos, no es va fer prou bé, ja que es va caure, un cop més, en la trampa del vell model, és a dir, fer grans projectes, grans edificis, grans construccions, sense els obligats estudis de cost-benefici. En aquests moments hi ha parcs que es poden catalogar com a casos d'èxit, també n'hi ha que funcionen bé, però una bona part tenen grans mancances de finançament. Només dos exemples. El que havia de ser el Parc Aerospacial i de Mobilitat de Viladecans o el BZ Barcelona Zona Innovació de la Zona Franca han acabat convertint-se en projectes comercials i logístics, respectivament. Per què ha passat això? Una de les causes és que els parcs de Catalunya tenien com a un dels elements principals el disseny i l'execució del projecte, però faltava desenvolupar millor l'estratègia econòmica del parc. Segurament hi ha altres causes, però l'article que presentem aquesta setmana no té per objectiu posar el dit a la nafra sinó parlar amb experts que ens diguin com es pot millorar el camí dels parcs científics i tecnològics que hi ha al país. Alguns ens diuen que l'abandó d'alguns projectes per canviar-los per altres usos revela la falta d'estratègia real al seu darrera. O també es diu que potser no calia posar en marxa aquestes instal·lacions en indrets on ja es veia a venir que difícilment hi hauria demanda. Ara el que cal és salvar com sigui l'estructura de parcs existents perquè serveixin per a allò que van ser concebuts: estimular la nova economia i buscar valor afegit.