L'estudi de les institucions econòmiques mostra que no hi ha prosperitat sostinguda sense institucions que fomentin i protegeixin la innovació. Espanya fa tots els esforços per no satisfer aquesta condició.

Un símbol de l'hostilitat a la innovació és l'eliminació del programa Consolider. Aquest finançava xarxes de recerca durant cinc anys, fet que permetia l'estabilitat i el marc idoni per emprendre projectes ambiciosos, originals, arriscats i en col·laboració amb els millors centres i grups d'arreu. En conjunt, s'han finançat des del 2006 uns 77 projectes d'excel·lència, participats per més de 800 grups i uns 7.500 investigadors. Avui, un programa que costa a l'any menys que 5 km d'AVE és massa car, segons el govern, per donar-li continuïtat.

A les universitats les restriccions en la contractació i l'escassa cobertura de jubilacions està paralitzant el relleu generacional. El bloqueig barra el pas a la generació que per joventut, vocació, o pels incentius imposats pels sistemes d'acreditació, s'orienten a la recerca. O que com a mínim ho fan molt més que la classe de funcionaris instal·lada. Per no parlar de l'increment de la burocràcia i dels seus efectes nocius sobre els incentius dels investigadors o sobre l'eficiència en l'ús dels recursos públics.

Als centres de recerca les coses són pitjors. Allí s'hi suma un èxode de cervells que no s'atura, unes restriccions pressupostàries encara més dràstiques que han obligat a tancar unitats i centres sencers, i que impossibiliten mantenir projectes de recerca i equips de treball duradors en projectes que sovint s'han d'abandonar, renunciant a anys d'esforços i que en requeriran molts més per reconstruir-los.

Per si això fos poc, s'emprèn el camí del bloqueig a la destrucció creativa inherent a la innovació radical. Tenim encara recents alguns exemples com les barreres i dificultats que s'imposen a innovacions pròpies de l'economia col·laborativa com Über, BlaBlaCar, o Airbnb. A Espanya la protecció de les rendes dels col·lectius amenaçats per la innovació i el canvi tecnològic passa al davant. Aquesta és la llavor de l'estancament i de la decadència. Del fracàs futur d'un país que no és per a investigadors ni per a innovadors.