Els clubs de futbol anglesos -que, com els alemanys, negocien conjuntament- han venut per 7.000 milions d'euros els drets de transmissió per televisió dels partits del període 2016-2019. Són 2.332 milions per temporada, el triple dels 755 milions que en la passada van sumar els equips de primera espanyols, que negocien amb les televisions cadascú pel seu compte.

Veient el que s'estan perdent, i reconeixent la seva incapacitat per ajuntar-se per negociar, els clubs espanyols de primera i segona divisió van demanar -en una petició conjunta de la Lliga de Futbol Professional (LFP) i de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF)- que el govern estatal fes una llei per obligar a la negociació centralitzada. I així ho va fer. El 30 d'abril va aprovar un reial decret de mesures urgents. La llei estableix que a partir de la temporada 2016/2017 els clubs han de delegar la negociació dels drets de televisió pels partits de lliga a la LFP -que repartirà el 90% dels diners entre els clubs de primera i el 10% restant entre els de segona-, i els de copa i supercopa a la RFEF. El govern espanyol estima que, amb la venda centralitzada, els ingressos per temporada creixeran des dels 700 milions actuals fins als 1.000 milions en el mercat espanyol, als quals s'afegiran entre 400 i 500 milions d'euros per la comercialització dels drets de la lliga en els mercats internacionals.

L'altre objectiu de la comercialització conjunta a l'anglesa és reduir les grans diferències que hi ha entre el que perceben els clubs. Ara el Barcelona i el Real Madrid cobren més que qualsevol altre equip a Europa (prop de 150 milions d'euros), mentre que l'Almeria és el que menys rep de les quatre grans lligues europees. Amb el nou sistema, la diferència entre el que cobra més i el que cobra menys no podrà superar el 450%, i si els ingressos per temporada superen els 1.000 milions la proporció s'anirà reduint fins que la diferència màxima se situï en el 350% si s'arriba als 1.500 milions.

Per aconseguir aquest objectiu, la llei detalla unes normes de repartiment. Una part dels ingressos -el 50% a primera i el 70% a segona- es repartiran a parts iguals entre els clubs, i la resta es repartirà en un 50% en funció dels resultats esportius i en un 50% segons la implantació social del club (mesurada en un terç pels ingressos d'entrades i abonaments i en dos terços per la participació en la generació de recursos).

El nou model agrada a la LFP -assegura més diners als petits i els grans no hi perden, ja que se'ls assegura que durant sis anys no cobraran menys del que ingressin la temporada 2014/2015 pels contractes individuals-, però no a la federació i al sindicat de futbolistes AFE, que es queixen que no se'ls ha consultat i reclamen més participació en els ingressos. L'AFE va convocar vaga a partir d'ahir per reclamar la modificació de la llei en el sentit següent: incloure garanties de cobrament dels salaris; assignació d'un percentatge dels ingressos a l'AFE, que els destinaria principalment a un fons per als futbolistes de 1a, 2a i 2a B perquè en finalitzar la seva carrera esportiva poguessin incorporar-se a una nova activitat professional; augment de la quantitat assignada al futbol no professional (2a B i 3a); i que la distribució entre les dues primeres categories no sigui d'un 90%-10% sinó d'un 80%-20%.

L'Audiencia Nacional va suspendre cautelarment dijous la vaga a petició de la LFP -la considera il·legal perquè vol modificar un conveni vigent-, perquè “impediria concloure el campionat de primera i segona divisió B en les dates indicades, fet que provocaria un greu desordre organitzatiu”.