La comissària que exerceix de xèrif

A través d'una piu­lada a la xarxa social Twit­ter, Mar­grethe Ves­ta­ger dei­xava constància dimarts pas­sat dia 12 de la seva agenda per als pròxims dies. “La set­mana que ve seré a Espa­nya”, deia, i avi­sava que “en tinc mol­tes ganes”. És pos­si­ble que des de lla­vors més d'un tin­gui difi­cul­tats per aga­far el son pen­sant en la pos­si­bi­li­tat de rebre una visita sor­presa d'aquesta danesa de 47 anys i mirada blava.

Ves­ta­ger ocupa el lloc de més poder dins la Comissió Euro­pea i s'ha con­ver­tit en una mata­ge­gants des que es va atre­vir a per­se­guir les pràcti­ques de mono­poli de Goo­gle i Gaz­prom. Amb només sis mesos al cap­da­vant de l'ofi­cina de la com­petència, ha aga­fat més noto­ri­e­tat de la que va arri­bar a tenir mai el seu ante­ces­sor en el càrrec, Joaquín Almu­nia.

L'han bate­jat com la dama de ferro danesa però, diuen els que l'han trac­tada de prop, l'eti­queta tatc­he­ri­ana li escau per la seva con­tundència pro­fes­si­o­nal més que no pas per una aspror en les for­mes ni en el tracte.

Està acos­tu­mada a manar des de ben jove, no només perquè es mare de tres cri­a­tu­res i està casada amb un matemàtic, sinó perquè amb menys de 30 anys ja era minis­tra d'Edu­cació i Rela­ci­ons amb l'Església. Els seus pares són pas­tors lute­rans, cosa que sig­ni­fica que, a l'edat en què molts joves encara no han aban­do­nat la llar fami­liar, la cadell Ves­ta­ger ja era la supe­rior jeràrquica dels seus pro­ge­ni­tors. “Menja més, que estàs molt prima, Mar­grethe”; “Mira, mare, et fas molt pesada. Després diràs que nosal­tres som insu­por­ta­bles perquè no parem de reta­llar.” Es podria pen­sar en una con­versa d'aquest estil un diu­menge a l'hora de dinar si no fos perquè a Dina­marca les úniques reta­lla­des que conei­xen són les que feia Mic­hael Lau­drup sobre la gesta per dri­blar els defen­ses rivals.

El mag­ne­tisme de Ves­ta­ger va més enllà dels des­pat­xos de Brus­sel·les. La seva figura va ser font d'ins­pi­ració per als guio­nis­tes de la sèrie Bor­gen, una trama d'alt con­tin­gut polític de l'estil L'ala oest de la Casa Blanca i més afa­ble que la des­es­pe­rant House of cards.

Ves­ta­ger va estu­diar eco­no­mia i amb la lli­cen­ci­a­tura aca­bada d'estre­nar va entrar com a fun­cionària al Minis­teri de Finan­ces. No va tri­gar a pro­gres­sar en els des­pat­xos minis­te­ri­als i va aca­bar sent la titu­lar de la car­tera d'Eco­no­mia i, per si no n'hi havia prou, també de la d'Inte­rior.