Clarificar i simplificar les obligacions inherents a les normatives vigents, reduir l'excés de càrregues i tràmits burocràtics, és una reivindicació que fa temps que es demana des de tots els sectors, tant empresarials com professionals. La simplificació administrativa és essencial per al bon funcionament d'una societat moderna i eficient, ja que a part de la feblesa de l'economia actual, l'estancament de la majoria dels sectors es deu, entre d'altres obstacles, a l'existència d'una excessiva burocràcia i de la complexitat de la normativa tècnica. La duplicitat de textos normatius, la imposició d'uns criteris excessivament restrictius i poc flexibles que encareixen innecessàriament els projectes, és sens dubte un motiu important que penalitza el desenvolupament de l'economia.

Des del govern de la Generalitat s'ha constatat la necessitat que s'ha d'impulsar l'activitat econòmica mitjançant la supressió o reducció dels tràmits per a les empreses i professionals, a més d'agilitzar, simplificar i millorar la coordinació de l'administració. Aquest canvi de model d'intervenció administrativa, inclou una proposta que comporta la substitució de l'autorització administrativa prèvia per la comunicació del ciutadà mitjançant la declaració responsable o la comunicació prèvia. Aquest fet constitueix un gran repte, ja que es basa en la confiança i, aquesta, en les bones pràctiques del ciutadà en el procediment dels seus actes i en la seva adequació a la normativa, però això no pot comprometre, en cap cas, la protecció de l'interès general. L'administració pública està preparada sobretot per al control previ de les activitats i ara el model és el de control a posteriori, i aquí és on la majoria de l'administració local catalana no disposa d'una estructura preparada per fer aquesta tasca inspectora i de comprovació.

És fa necessari conscienciar la ciutadania, tasca que han de fer l'administració, organitzacions empresarials i col·legis professionals, que presentar una declaració responsable no l'eximeix de disposar de tota la documentació i permisos necessaris, ni de prescindir dels tècnics que han de realitzar els corresponents projectes i supervisar-ne les execucions, i que té una responsabilitat, que pot ser fins i tot penal, si el que es declara és inexacte o fals. Una mala praxi del ciutadà pot ser declarar i signar que disposa de tota la documentació necessària i no tenir-ne cap; per part del professional, signar certificats en què les dades reflectides, totes o una part, siguin falses.

És evident que un procés basat en les bones pràctiques, requerirà dotar el sistema dels mecanismes necessaris i de les garanties suficients per al seu bon funcionament. Els codis deontològics dels col·legis professionals garanteixen les correctes actuacions dels seus col·legiats davant de la ciutadania, la qual, de forma totalment gratuïta, s'hi pot adreçar. Abans, amb el visat obligatori, es disposava d'informació dels treballs, ara no, per tant el compliment de les bones pràctiques depèn de les informacions o denúncies dels ciutadans. Per garantir la qualitat dels treballs és vital que els ciutadans els encarreguin a professionals col·legiats i que estiguin visats, ja que, entre d'altres, s' asseguren que hi ha una pòlissa de responsabilitat civil adequada i proporcionada al que se signa.