Finalment, l'últim informe de l'IPCC ha aconseguit que el món sigui conscient de la urgència d'afrontar la crisi d'un sistema climàtic desestabilitzat, la major amenaça a la qual ens enfrontem. I això, al seu torn, pot establir les bases per iniciar el camí cap a l'economia verda.

Un recent informe del Banc Mundial, Decarbonizing development, assenyala la importància de l'objectiu marcat de reduir les emissions globals netes de carboni a zero l'any 2100.

Pot semblar un somni impossible d'aconseguir, però no és així. El primer senyal que aquesta transició és possible i està al nostre abast va arribar el 2014, quan la capacitat elèctrica obtinguda a partir de fonts d'energies renovables va augmentar en major mesura que la de combustibles fòssils. Aquesta necessària reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle és un dels principals objectius de les negociacions internacionals sobre el clima. Aquells països que iniciïn la transició ràpida i decididament, ho aconseguiran de forma relativament assequible, però serà molt més costosa per als més ressagats. L'informe del Banc Mundial afirma que si la mitigació s'ajornés fins al 2030, els costos pujarien una mitjana del 50% per al període 2030-2050, i un 40% més a llarg termini (2050-2100). Encara que els governs no són els únics que han d'escometre el canvi climàtic. Les ciutats, les regions i la societat en general també han de conscienciar-se. Les empreses han entès que l'escalfament global suposa un risc real que ja està afectant les seves activitats. I si les empreses es comprometen, es poden aconseguir objectius molt més ambiciosos de reducció d'emissions.

Com assenyala Laurent Fabius, ministre d'Afers Estrangers de França i president de la propera cimera del clima, la COP 21 de desembre a París, “si es pot involucrar altres actors que tenen responsabilitat en l'escalfament global i en la necessària lluita contra el canvi climàtic seria absurd no fer-ho”. Aquesta conscienciació es nota fins i tot en la percepció que la COP 21 serà diferent de les edicions anteriors. Un exemple en aquest sentit és el recent acord entre els EUA i la Xina per retallar les seves emissions, quan sempre s'havien mostrat poc inclinats a fixar objectius de reducció. El compromís d'aquests dos països pot resultar crucial per a l'èxit de la COP 21, ja que es tracta del primer i segon emissor de CO2.

Els objectius d'aconseguir un màxim d'emissions globals en deu anys, reduir l'excessiva dependència del carboni de l'economia global i aconseguir la neutralitat climàtica en la segona meitat del segle, requeriran polítiques públiques ambicioses i compromís empresarial, però també una enorme mobilització de recursos financers. A més de per responsabilitat mediambiental, Catalunya no pot ni ha de deixar escapar l'oportunitat que ofereix l'economia verda. I no oblidem que Barcelona disposa d'un excel·lent aparador per figurar com a atractiu centre global d'innovació en la lluita contra el canvi climàtic, com és el saló Carbon Expo, l'última edició del qual es va fer el mes de maig passat. Es tracta d'un esdeveniment de referència a nivell mundial. Tenim al davant una enorme oportunitat per afavorir la creació de productes i serveis que ajudin a mitigar l'escalfament global, creant ocupació i estimulant la nostra economia.