Les ofertes reclam formen part de l'estratègia comercial de molts grups de distribució, que renuncien al marge en determinats productes perquè ho més que recuperen amb les compres d'altres productes que els consumidors no farien si no haguessin estat atrets per aquest esquer. És una pràctica a la qual s'oposen els productors perquè entenen que accentuen les pressions a la baixa dels preus en un mercat en què els grups amb gran poder de compra estan en avantatge a l'hora de negociar. També ho entén així el Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient, que inclou en el projecte de codi de bones pràctiques mercantils en la contractació alimentària la prohibició de l'ús d'aliments com a reclam en les campanyes de promoció.

És difícil que el codi acabi recollint aquesta prohibició, ja que s'ha de disposar del consens de productors, indústries i distribuïdors, i les grans cadenes no estan disposades a renunciar a aquesta arma comercial. Però encara que les associacions que els representen hi acabessin accedint, seria molt dubtós que hi hagués resultats pràctics, ja que en tot cas les clàusules del codi només seran de compliment obligat per a les empreses que s'hi adhereixen. Si la voluntat de l'administració és eradicar una pràctica que considera perjudicial, no s'entén que ho deixi a mans de l'autoregulació voluntària. Més sentit tindria reformar la llei de millora de la cadena alimentària per incloure-hi una prohibició que no es va abordar quan es va redactar fa dos anys.

El 40% de les denúncies per incompliment d'aquesta llei estan relacionades amb presumptes vendes a pèrdua, s'ha obert expedient sancionador a una de cada cinc empreses inspeccionades i la majoria de les infraccions estan relacionades amb els pagaments. Són dades prou rellevants perquè la regulació de les conductes relacionades amb els preus no es faci apel·lant a la bona fe, sinó a la força sancionadora d'una llei.