Les dades relatives a l'evolució econòmica al conjunt de l'Estat espanyol (i a Catalunya) que es van publicar a finals del primer trimestre d'enguany han confirmat que el 2014 va ser el primer any des del 2008 en què la variació interanual del PIB ha tingut valors clarament diferents de 0.

Des de l'inici del mandat de Rajoy la política econòmica va estar clarament orientada a assolir la devaluació interna (caiguda generalitzada de sous i preus davant la impossibilitat de devaluar la moneda) com a estratègia per millorar la competitivitat dels nostres béns i serveis als mercats internacionals i, per tant, que fossin les exportacions les que ens ajudessin a sortir de la crisi. Tal com es pot veure en el gràfic, durant la crisi l'aportació del sector exterior al creixement ha estat clarament positiva (a diferència del que va succeir durant l'expansió). Les exportacions van créixer de manera important i les importacions es van desaccelerar gràcies a la menor demanda interna, en part motivada per l'encariment relatiu dels béns exteriors. De fet, el sector exportador ha mostrat un comportament excepcional durant un període en què la demanda global ha estat estancada, tot i que l'evolució del tipus de canvi euro/dòlar ha estat relativament favorable.

Ha contribuït, però, el sector exterior de manera significativa a fer que la conjuntura econòmica sigui més favorable? Les dades són prou contundents. La recuperació observada el 2014 no s'explica per una major contribució del sector exterior. Si bé les exportacions van continuar creixent a ritmes similars als d'anys anteriors, el fort augment de les importacions va compensar sobradament la major presència als mercats exteriors.

No cal esperar, doncs, miracles del sector exportador. No hem d'oblidar que a la major part dels països europeus és la demanda interna la que actua com a motor del creixement. Són molt pocs els països on el sector exterior és realment determinant.

Per exemple, segons Eurostat, l'any 2014 el pes net del sector exterior sobre el PIB a l'Estat espanyol va ser del 2,4% mentre que la demanda interna va representar el 97,7% restant. En canvi, a Irlanda aquesta xifra era del 21,4%, a Holanda, el 10,8% i a Alemanya, el 6,4%. Vol dir això que no haguem d'impulsar i promocionar les nostres exportacions? No, tot el contrari. Cal posar tots els mitjans necessaris per ajudar les empreses exportadores a arribar a nous mercats i a millorar la qualitat dels productes, però no cal esperar que a curt i mitjà termini els efectes d'arrossegament d'aquest sector sobre el conjunt de l'economia siguin suficients per consolidar la recuperació de l'activitat econòmica.

Així doncs, només es pot confiar que sigui el canvi de tendència de la demanda interna el que contribueixi a una millora significativa dels resultats econòmics agregats. De fet, durant 2014, la millora de la taxa d'atur i de la creació d'ocupació han fet que les famílies augmentin lleugerament la seva confiança i, en aquest context, el consum ha començat a donar certes mostres de recuperació que s'han traduït en un canvi d'inflexió en la recuperació econòmica.