opinio

Les dues cares de la llei de segona oportunitat

Si s'executa la hipoteca fora del concurs i el preu obtingut d'aquesta execució és insuficient per al pagament del deute, no es produirà l'exoneració total
No obstant això, aquesta exoneració només es produeix si l'execució de la hipoteca té lloc en el marc d'un procediment concursal

Fa pocs dies els mitjans de comunicació es feien ressò que els jutjats mercantils de Barcelona estan permetent la superació i sortida del concurs de les persones físiques hipotecades sense obligar-les a passar per la pèrdua del seu pis en la liquidació del seu patrimoni, sempre que es compleixin determinats requisits de la llei de segona oportunitat.

Si bé aquesta mesura adoptada pels jutges, amb ànim d'afavorir els ciutadans, pot interpretar-se com un fet positiu, la seva bona intenció queda enterbolida per una teatralitzada realitat no tan virtuosa si s'aprofundeix una mica més enllà.

El reial decret 1/2015, de 27 de febrer, que va reformar el règim de segona oportunitat introduït per la llei de suport als emprenedors, va introduir l'exoneració d'aquell deute que subsistís després de l'execució hipotecària. És a dir, el deutor que perd el seu habitatge després de l'execució de la hipoteca quedarà eximit del pagament del deute restant -sempre que es beneficiï del règim de segona oportunitat- en el cas que el preu obtingut per l'habitatge sigui insuficient per a l'abonament de la totalitat del deute.

No obstant això, aquesta exoneració només es produeix si l'execució de la hipoteca té lloc en el marc d'un procediment concursal. Per tant, si s'executa la hipoteca fora del concurs i el preu obtingut d'aquesta execució resulta insuficient per al pagament del deute, no es produirà l'exoneració total de l'import pendent, sinó únicament d'una petita part i sempre en funció dels requisits que estableix la llei d'enjudiciament civil.

‘Bons samaritans'.

Tot això posa de manifest que si ara els bancs mostren la seva conformitat a la conclusió dels concursos sense haver executat les hipoteques que recauen sobre els habitatges dels concursats no és perquè s'hagin convertit en bons samaritans sinó perquè, d'aquesta manera, no es veuen perjudicats per l'exoneració que permet la llei de segona oportunitat a la qual sí que es veuen sotmesos la resta de creditors en el marc del concurs. Això els assegura una futura execució lliure de l'exoneració concursal. És per això que aquesta mesura judicial, aparentment beneficiosa avui per als concursats, podria tornar-se molt perjudicial en un futur i podria convertir-se en la manera de fugir del règim de segona oportunitat per part de les entitats financeres. I és que, lamentablement, la moneda sempre té dues cares i és necessari tenir-les en compte totes dues per saber si les mesures dutes a terme pels nostres jutges, obligats a suplir l'absència d'una bona activitat legisladora, són a la llarga tan beneficioses com a priori aparenten ser.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.