opinio

Xina encara segueix seduint Europa

Xina perd atractiu per a les firmes estrangeres. No abandonen però sí redueixen la seva aposta per produir a Xina per exportar a altres països

L'economia xinesa travessa una complexa fase de transició des d'un model de desenvolupament en el qual prevalia el sector exportador a un altre basat en l'impuls de la demanda interna aprofitant la colossal dimensió del seu mercat interior. Però aquella no acaba d'arrencar, el sector immobiliari es frena, persisteix el deute dels governs provincials i locals i la borsa xinesa va caure un 30% en tres setmanes. I el sector exterior es desaccelera. Al maig, les exportacions van recular un 2,8% respecte a l'any anterior però més les importacions, un 18,1%. Així, l'excedent comercial xinès va créixer un 65% en l'últim any, aconseguint els 60.000 milions de dòlars.

Xina perd atractiu per a les empreses estrangeres. No abandonen però sí redueixen la seva aposta per produir a Xina per exportar a altres països. Els costos laborals creixen cada any. I es queixen per una aplicació esbiaixada de les lleis xineses que frena la seva competitivitat enfront de les empreses locals. La presència d'una empresa estrangera a Xina es justifica si és per vendre dins del major mercat del planeta. En 2013, el president Xi Jinping va emfatitzar que les forces del mercat jugarien un rol decisiu en l'economia. Una promesa més aviat retòrica que no acaba sent una realitat. L'economia xinesa podria créixer per sota del 7% el 2015. Però el govern confia a reconduir la volàtil situació actual invertint en el desenvolupament de noves infraestructures i serveis logístics per millorar “la connectivitat” dins del mercat interior i amb els mercats exteriors.

Els dirigents xinesos prossegueixen amb la seva frenètica diplomàcia geoestratègica i comercial per guanyar aliats polítics i més quota comercial i inversora en tots els continents. També a Europa. El primer ministre Li Keqiang va iniciar el 28 de juny una gira europea de cinc dies, visitant Bèlgica i França. A Brussel·les va presidir la 17a cimera UE-Xina. Va intentar seduir als europeus amb dues grans iniciatives xineses: la nova Ruta de la Seda per millorar la connectivitat entre Europa i Àsia i l'eclosió del Banc Asiàtic per a les Inversions en les Infraestructures (BAII). I va insistir oportunament en la voluntat de negociar un acord de lliure comerç UE-Xina, precisament quan es complica la conclusió de l'acord UE-EUA (TTIP).

Brussel·les està més interessada a concloure amb Pequín un acord sobre inversions (BIT) que permeti incrementar les inversions però també les garanties jurídiques per protegir-les. La UE vol millorar les condicions d'accés dels inversors europeus al mercat xinès. I una major transparència sobre la identitat i la procedència d'alguns inversors i capitals xinesos, de vegades opacs, que entren en la UE. Existeixen dubtes sobre el modus operandi d'algunes empreses públiques xineses que avui inverteixen en les infraestructures europees i es beneficien de l'accés al crèdit concedit pels bancs públics xinesos.

Però França prossegueix amb la seva ofensiva per atreure més inversions xineses. Li Keqiang va aterrar a l'aeroport de Tolosa de Llenguadoc, el 49,9% del capital del qual va passar a mans xineses a l'abril. París i Pequín podrien estrènyer encara més la cooperació nuclear per a ús civil quan la francesa Areva, a diferència dels conglomerats xinesos del sector, travessa una crisi financera. El desembarcament xinès en una Europa dividida i desorientada segueix imparable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.