Avui hi ha, a Cata­lu­nya, unes elec­ci­ons naci­o­nals que can­vi­a­ran l'esce­nari polític de manera pro­funda. Un canvi com­plet, una nova legis­la­tura, cosa que vol dir canvi de govern. En unes elec­ci­ons nor­mals, aques­tes elec­ci­ons no ho són, el govern pot con­ti­nuar i les polítiques, més o menys, poden ser con­ti­nuis­tes. Hi pot haver una certa rup­tura però en alguns camps, com la Uni­ver­si­tat i la recerca, hi ha hagut sem­pre una certa con­tinuïtat. Ara les coses són dife­rents.

El pro­per govern, si tot suc­ce­eix com està pre­vist, el pre­si­dirà Artur Mas. La llista gua­nya­dora serà, molt pro­ba­ble­ment, una coa­lició com­plexa, de diver­ses sen­si­bi­li­tats i amb visi­ons sobre les polítiques d'uni­ver­si­tats, recerca i inno­vació bas­tant dife­rents. A sobre, la legis­la­tura pre­vi­si­ble­ment serà curta.

Al meu parer, en aquest esce­nari podrien pas­sar dues coses. Una: l'aposta de con­tinuïtat pre­ve­ient el poc temps de legis­la­tura. Dues: l'encàrrec de govern en aquests àmbits d'algú amb visió dife­rent de com cal trac­tar les coses.

Sem­pre des del meu punt de vista, ara seria el moment, davant la nova legis­la­tura, d'esme­nar algu­nes coses que no van bé. Si més no, atesa la pre­vi­si­ble bre­ve­tat del govern, moure algu­nes peces i llançar alguns mis­sat­ges. Tinc la impressió que, mal­grat les dife­rents visi­ons de la soci­e­tat, hi ha un cert acord, no pas una­ni­mi­tat, en mol­tes coses del model uni­ver­si­tari.

On no hi ha cap acord és en el model de gover­nança, però sí en mol­tes altres qüesti­ons. Seria rao­na­ble que el nou govern tractés algu­nes refor­mes que ens per­me­tes­sin con­so­li­dar la bona posició de les uni­ver­si­tats cata­la­nes.

Hi ha, a vega­des, una crítica infun­dada a les uni­ver­si­tats del nos­tre país. Si nor­ma­lit­zem els resul­tats de les nos­tres uni­ver­si­tats pel pres­su­post rebut, tro­baríem al cap­da­vant de les uni­ver­si­tats d'elit, en els rànquings més pres­ti­gi­o­sos, uni­ver­si­tats cata­la­nes; sens dubte, entre les deu pri­me­res. De les pedres en fem pans.

Seria desit­ja­ble que hi hagués un acord entre uni­ver­si­tats i repre­sen­tants de les sen­si­bi­li­tats de la llista pro­ba­ble­ment gua­nya­dora per allu­nyar deter­mi­na­des deci­si­ons de les oscil·laci­ons econòmiques i polítiques a través de la cre­ació d'agències inde­pen­dents del govern. Hi ha massa inter­ven­ci­o­nisme.

Per exem­ple: cal dis­po­sar d'un con­sell uni­ver­si­tari, com el que tenen les naci­ons britàniques, per ges­ti­o­nar el finançament de la uni­ver­si­tat. Els per­met una esta­bi­li­tat finan­cera basada en paràmetres objec­tius i no inter­pre­tats política­ment. És deci­siu que no siguin les uni­ver­si­tats les que pren­guin les deci­si­ons, ni uni­ver­si­tats ni govern.

Fa molt poc, s'ha modi­fi­cat la llei que regula l'Agència per a la Qua­li­tat del Sis­tema Uni­ver­si­tari de Cata­lu­nya. Ha millo­rat, però jo crec que con­ti­nua sent massa depen­dent del govern de torn. Una altra vegada podríem mirar com fun­ci­ona, inde­pen­dent­ment de les uni­ver­si­tats i govern, la Qua­lity Assu­rance Agency for Hig­her Edu­ca­tion (QAA) del Regne Unit.

Ens fixem en els con­cep­tes democràtics del Regne Unit a l'hora de veure com trac­ten el tema del referèndum escocès, però quan par­lem de qüesti­ons uni­ver­sitàries ens acos­tem més al model espa­nyol que al britànic. Ho tenim al sub­cons­ci­ent.

Si par­lem del que els estu­di­ants paguen per fer una car­rera, veiem que arreu el preu dels estu­dis en un mateix cen­tre públic és el mateix per a tots els graus. Algu­nes comu­ni­tats autònomes espa­nyo­les han optat per reduir el preu de les matrícules. Cata­lu­nya té les més cares i ha fet una aposta dife­rent, unes beques d'equi­tat. No tot­hom veu igual aquesta política.

No seria rao­na­ble que aquí tots els estu­di­ants pagues­sin el mateix? Cer­ta­ment, la llei espa­nyola diu que les matrícules són preus públics i no taxes. Els preus públics han de cobrir el cost i, per tant, estan deter­mi­nats pel cost. Gran pro­blema, deter­mi­nats pel cost cone­gut i no con­fes­sat. Tenim uns preus de matrícules amb diferències injus­ti­fi­ca­bles.

Lli­gat amb això, també cal­dria apro­fun­dir en l'afer de la trans­parència en les dades uni­ver­sitàries. No pot ser que en alguns aspec­tes tin­guem una infor­mació tan defi­ci­ent, que donem tan poca infor­mació real a la soci­e­tat i que man­tin­guem un Par­la­ment que no sap ni que fem a la Uni­ver­si­tat ni li interessa.

No esta­ria de més pen­sar en com cal modi­fi­car l'accés a la uni­ver­si­tat. El que tenim és abso­lu­ta­ment inútil. Ser­veix, això sí, per orde­nar, estal­viar-se una feina, i dir que tot­hom és bo perquè apro­ven les pro­ves. Si pre­gun­tem als estu­di­ants el lloc de nai­xe­ment dels pares encara apro­varíem més can­di­dats. Les coses no can­vi­a­rien gaire perquè tam­poc sabríem si tenen els conei­xe­ments neces­sa­ris per estu­diar la car­rera tri­ada. No he estat exhaus­tiu. Podem fer mol­tes coses, no cal que ens bara­llem, hi hau­ria un ampli acord en molts punts si es trien nego­ci­a­dors intel·ligents. Això dar­rer és una con­dició.