Les urnes han parlat i el resultat ens situa de nou en un bloqueig polític que inunda d'incerteses el món independentista i ofereix una escletxa d'esperança a un unionisme agafat al percentatge de vot com a últim dic de contenció. La CUP torna a ser al centre dels focus per la formació d'una majoria que faci possible un full de ruta cap a la desconnexió amb Espanya i el més probable és que no falli. No és la primera dificultat a què fem front, ni el primer bloqueig generat dins mateix del moviment de suport a la independència. Fins ara sempre els hem resolt i això ens hauria de fer pensar que aquesta vegada també serà així. Tanmateix, hi ha algunes consideracions a fer respecte a un dels punts que més estan dificultant l'acord. La investidura del President va ser un element fonamental de la campanya de la CUP i també d'aquells amb qui es disputava els vots. L'escó 63 va caure al final de la nit electoral i el vot per correu no ha canviat aquesta realitat. És ben cert que la CUP ha promès no investir Mas, però tampoc no pot oblidar que la candidatura de Junts pel Sí va prometre exactament el contrari. Una política que vulgui recuperar el prestigi ha de respectar les promeses electorals, però tanta traïció als seus votants és que la CUP doni suport a la investidura de Mas com que Junts Pel Sí accepti apartar-lo en nom del procés. Perquè tant respecte mereixen els votants d'uns com els votants dels altres. Però hi ha una diferència. Una de les dues candidatures té 62 diputats i quasi el 40% dels vots i l'altra, 10 escons i el 8% dels vots. Una política que vulgui recuperar el prestigi també ha de respectar algunes bones pràctiques democràtiques. Per exemple, les minories no haurien de pretendre imposar els seus programes de màxims i encara menys imposar o vetar persones. Perquè de fet la CUP també proposava la sortida de la UE i de l'euro i no sembla que això sigui cap impediment per arribar a un acord. Segur que poden trobar espais d'acord en el full de ruta i en les polítiques socials. Els integrants de les CUP segur que saben com gestionar la situació sense que els haguem de donar consells. Però m'atreviré a donar-ne un. Tingueu present que s'accepten solucions imaginatives, però no ens podem permetre fer el ridícul, o enterrarem el procés durant algunes generacions.