Opinió

Els objectius de l'ONU pel desenvolupament 2016-2030

A l'Econòmic del 16 de març de 2013 vaig publicar un article explicant el procés que s'iniciava per tal de definir els que havien de ser els Objectius de Desenvolupament que a partir del 2015 havien de substituir o completar els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM) que les Naciones Unides van aprovar l'any 2000 amb un període de vigència de 15 anys i que comprenien 8 Objectius desglossats en 54 metes especifiques: (1) la lluita contra la pobresa i la fam, (2) el millorament de l'ensenyament primari, (3) la paritat de sexes,(4) la reducció de la mortalitat infantil, (5) el millorament de la salut materna, (6) l'eradicació de la sida i altres malalties, (7) la millora del medi ambient i (8) l'establiment d'una Aliança mundial per afavorir el desenvolupament dels països pobres. A l'Assemblea General de les Nacions Unides del 2007 es van concretar 21 metes i 60 indicadors per fer un monitoratge més detallat dels progressos acomplerts pels països pobres.

Vist el resultat positiu que van tenir els ODM per focalitzar l'ajuda al desenvolupament en uns quants objectius compartits (malgrat que alguns han millorat no tant per la cooperació internacional sinó pel desenvolupament xinès i altres BRICS) i tenint compte que els problemes del món actual no són els mateixos que tenia la societat internacional a final dels anys 1990, les Nacions Unides van decidir que calia ampliar el nombre d'objectius per al període de després del 2015.

A la redefinició dels Objectius que haurien de posar-se en marxa al començament del 2016 es van aprofitar les idees contingudes en els programes d'acció de les grans conferències internacionals celebrades aquests últims anys: teballs sobre medi ambient amb vista a la Conferència de París del desembre d'aquest any, conferència internacional d'Addis Abeba sobre finançament del desenvolupament del juliol passat, conferències de la FAO, la Unicef i d'altres i treballs de les mateixes Nacions Unides i d'altres organismes mundials i del Comitè d'Ajuda al Desenvolupament de l'OCDE per tal de millorar l'eficàcia de l'ajuda (Declaració de París del 2005 i estratègia del Grup dels Vint adoptada a Pusan el 2011).

El Fòrum Econòmic de Davos va ajudar en aquesta presa de consciència dient que els 10 riscos mundials més importants per als propers 10 anys són els referits a la crisi de l'aigua, contagi de malalties infeccioses, armes de destrucció massiva, conflictes interestatals, adaptació al canvi climàtic, shocks en els preus energètics, informació crítica sobre infraestructures, riscos fiscals, atur i subocupació, pèrdua de la biodiversitat i fins i tot col·lapse de l'ecosistema.

Consulta participativa.

Per si això fos poc, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon, va posar en marxa una consulta global participativa en línia a països donants i rebedors d'ajuda, ONG, grups d'estudi i institucions de tota mena per avançar cap a un consens definitiu sobre quins haurien de ser els objectius de desenvolupament del 2016 al 2030.

És així com a la vuitena reunió del grup negociador intergovernamental dels objectius a partir del 2015 de l'agost passat es va arribar a establir la llista definitiva dels nous 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i les 169 metes en que s'han de concretar aquests objectius i que són molt més amplis que els 8 ODM i les seves corresponents 54 metes del 2001.

El que cal és saber com es concretarà l'aplicació d'aquests potser massa amplis nous ODS i les seves metes, que en alguns casos són poc quantificables. D'entrada, les Nacions Unides han evitat entrar en terrenys conflictius com el que fa referència als drets humans i la democràcia o l'establiment de metes xifrades per temes com quan s'arribara a una ajuda oficial al desenvolupament del 0,7% o l'acabament de la ronda de Doha de l'Organització Mundial de Comerç. De moment, 193 països van donar suport la declaració de la cimera dels dies 25 a 27 de setembre avalada per la 70 sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides començada just quan Espanya assumeix la presidència del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l'u d'octubre.

D'altra banda, tant els països rics com els pobres s'han compromès amb els ODS, i això es un canvi respecte als ODM en què els primers eren els donants i els segons els receptors de les ajudes bilaterals i multilaterals que els arribessin. En la presentació del compromís de l'Estat espanyol amb els ODS el rei Felip va prometre a les Nacions Unides que el 2030 l'ajuda de l'Estat serà del 0,7%, recuperant el terreny perdut en aquests últims anys de crisi econòmica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.