El passat 2 d'octubre es van publicar al BOE dues noves normes que substituiran la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, norma bàsica de referència en matèria de dret administratiu. Concretament, el 2 d'octubre de 2016, amb caràcter general i amb alguna excepció, entraran en vigor la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (que regularà les relacions entre les administracions i els ciutadans) i la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del Règim Jurídic del Sector Públic (que regularà la configuració i les relacions entre les diferents administracions).

Si bé sembla que el legislador s'ha limitat a ordenar i compilar la normativa administrativa vigent, una vegada revisat l'articulat existeixen alguns canvis significatius que hauríem de conèixer el conjunt dels ciutadans i, en particular, aquells que ens dediquem a l'àmbit del dret tributari i la fiscalitat en el seu conjunt. Recordem que la normativa tributària no només pren com a referència la normativa reguladora del procediment administratiu sinó que explícitament en l'article 7.2 de la Llei 58/2003 General Tributària s'assenyala el caràcter supletori de les disposicions generals del dret administratiu.

Pel que fa a l'àmbit estrictament tributari, la principal novetat en matèria de procediment administratiu, d'obligat compliment per les administracions (estatals, autonòmiques/forals i locals) així com pels ciutadans, és la definitiva implantació i consolidació de l'ús dels mitjans electrònics. Particularment, la norma configura l'ús dels mitjans electrònics amb un doble vessant, com un dret dels ciutadans (amb el consegüent imperatiu i mandat legal a les diferents administracions) i, al seu torn, com una obligació legal, exigint la utilització dels citats mitjans per relacionar-se amb l'administració, amb algunes poques excepcions.