Eines

Constantino Montañés

Autor del llibre 'Secretos para encontrar el mejor empleo'

“El currículum ha de ser la porta a l'entrevista, però molts la tanquen”

Miro l'edat laboral i no la biològica; en condicions iguals no té prioritat el candidat més jove

Constantino Montañés co-dirigeix la firma de selecció de personal Montañés i Solé i és vicepresident de l'Associació Catalana d'Empreses de Col·locació i Recol·locació. És autor del llibre Secretos para encontrar el mejor empleo.

Què demanen les empreses?

Nosaltres treballem per a empreses que tenen de tres a 35.000 empleats i la característica general és que necessiten professionals amb idiomes -anglès i també francès, fins i tot prioritàriament- i amb un perfil comercial -tot i que no siguin venedors-, és a dir, gent empàtica, i molt orientada al mercat.
Sembla que la gent que cerca feina no està molt alineada?

No prou. Ens agradi o no, el mercat laboral és com la resta dels mercats, amb una demanda i una oferta, i ens hem de casar amb la demanda que hi ha.
Què troba a les entrevistes?

Faig al voltant de mil entrevistes llargues a l'any i em trobo sobretot amb candidats que no coneixen a fons l'oferta per a la qual es presenten. És un error enviar currículums de manera massiva. No per enviar molts currículums es tenen més possibilitats de trobar feina. És més important apostar per aquelles ofertes de treball per a les quals tinguem les competències personals i professionals i fer un seguiment del que demana l'empresa.
Com ha de ser el CV?

El currículum ens ha d'obrir la porta de l'entrevista, però molts currículums semblen més fracacionals que professionals, parafrasejant el meu amic Albert Riba. Tanquen portes més que n'obren. El currículum ha de recollir en tres o quatre línies allò que nosaltres volem expressar en relació amb l'oferta de treball: tinc aquestes competències basades en aquesta experiència.
Desocupat, aspirant, candidat, finalista i empleat. En tots aquests estadis quina és la transició més difícil?

Per mi, la primera, la que porta una persona que de cop i volta, a una determinada edat, es troba al carrer a veure's com a aspirant: el no culpabilitzar-se, excloure's i mantenir l'autoestima alta.
A una determinada edat és complicat?

Ahir entrevistava una senyora de 52 anys, llicenciada en químiques i que ha estat tota la seva vida professional en la mateixa companyia; recentment han presentat un ERO i s'ha quedat al carrer. Venia amb una por tremenda fins al punt que ella mateixa es descartava, cap candidat s'ha d'autodescartar sinó tenim allò de la profecia autocomplerta.
Vol dir que el mercat no l'exclou primer?

Jo valoro sempre l'edat laboral, no l'edat biològica, si algú té 52 anys i està preparat en igualtat de condicions que un de 38, no té prioritat aquest últim.
I què em diu d'una bona recomanació?

En l'àmbit privat la selecció es fa per competències i en l'àmbit polític per influències. L'empresa que vol tenir talent i ser competitiva avui dia no es mou per recomanacions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.