Gran angular

Montoro flagel·la Catalunya

El ministre s'inventa una coerció per pagar el FLA tot i admetre que mai no ha servit per finançar la independència

És sorprenent que es pretengui imputar aquesta despesa al 2015
S'està castigant Catalunya per defensar unes idees pacífiques

Les tensions entre la Generalitat i el govern de Madrid han pujat, de cop, uns quants graus de temperatura després que el ministre Cristóbal Montoro hagi decidit posar en dubte el bon ús que fa la Generalitat dels seus recursos econòmics i hagi avisat que fiscalitzarà cada euro de despesa. El ministre d'Hisenda de Rajoy ha manat investigar què ha passat amb 1.300 milions d'euros que Catalunya suposadament no va incloure com a despesa comptable. De la mateixa manera, en un gest més propi d'una mare que alliçona el seu fil adolescent perquè no es gasti en cervesses els diners que li dóna per pagar l'esmorzar, Montoro també ha exigit a la Generalitat complir “al més aviat possible” les ordres que rep del govern del PP perquè, així, des de Madrid es pugui desencallar el pagament dels 3.038 milions que li corresponen a Catalunya del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

A menys d'un mes per a les eleccions espanyoles, l'executiu del PP marca múscul i insisteix que no permetrà que es financi cap iniciativa relacionada amb el procés independentista. El titular d'Hisenda ha instat Catalunya a “complir”, amb les exigències del PP, s'entén, perquè els proveïdors catalans, en especial farmàcies i centres sanitaris concertats, “no hagin de patir més ajornaments que es derivin de posicions polítiques, que avui no tenen sentit”. No obstant això, el mateix Montoro ja s'ha posat tot sol en evidència després d'admetre que mai un euro del FLA no ha servit per finançar accions relacionades amb el procés separatista.

Per la seva part, en una visita a Tarragona per promocionar la seva candidatura al Congrés per Democràcia i Llibertat, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, tractava de treure importància a les manifestacions de Montoro i acusava el PP d'estar cometent “un despropòsit de rècord Guinness”.

Molt més contundent era la reacció d'Artur Mas, que no dubtava a advertir el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques que “està jugant amb foc” si pensa acusar l'executiu català d'amagar 1.300 milions d'euros. Mas s'ha mostrat rotund en assegurar que l'acusació d'haver amagat informació és una “mentida absoluta” i ha acusat el PP de fer joc brut. “S'està castigant i perjudicant Catalunya per defensar unes idees pacífiques, democràtiques i respectuoses amb els drets humans, i això em sembla d'una gravetat extraordinària i d'una falta de qualitat democràtica alarmant”, ha dit.

On són els diners?

Per diverses vies, inclosa una carta enviada pel conseller Mas-Colell a Madrid, la Generalitat ha desgranat que aquests diners s'han gastat en la construcció d'un seguit de carreteres i en infraestructures de diferents tipus, inclosos centres penitenciaris. A més, s'ha insistit que és despesa feta pel govern tripartit i que les factures relatives a aquests pagaments fora de pressupost són a Madrid des del 2009 i que van ser recollides de nou el juliol de 2013 en el pla d'ajustament que des de la conselleria catalana es va remetre als ministeris d'Hisenda i d'Economia. “És sorprenent que es pretengui imputar aquesta despesa a l'any 2015 i no pas a l'any en què va ser feta”, lamentava la carta de Mas-Colell.

En declaracions a la premsa el conseller ha assenyalat que “nosaltres no hem amagat res a ningú i no tenim ni la capacitat d'amagar res. Som completament transparents i el govern central ho sap tot sobre nosaltres”.

El seu número 2 al Departament d'Economia, Albert Carreras, ha titllat de “falsa” l'acusació del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, d'haver amagat els 1.300 milions d'euros que ara s'han de computar com a part del dèficit. “És una gesticulació electoral de la més baixa”, ha insistit. El secretari general d'Economia ha recordat que aquests diners corresponen a obres de carreteres i presons que la Generalitat va executar entre el 2005 i el 2013 sota una fórmula de col·laboració publicoprivada. En un passat aquest tipus d'operacions no computaven per al dèficit però Eurostat ha canviat el criteri i ara s'han de computar en el pressupost del 2015, si bé són d'anys passats. “No representen despesa nova sobre l'any 15 de cap manera.”

En el mateix sentit ha demanat a l'Estat una rectificació i un “pas enrere” perquè la situació actual és “insostenible”. Albert Carreras ha criticat que el Ministeri d'Hisenda “no dóna cap tranquil·litat als proveïdors, que normalment cobraven del FLA i que ara estan tant o més desconcertats que nosaltres”.

Que pagui la Verge

El FLA és un mecanisme de préstec ideat per l'Estat espanyol que serveix per finançar el dèficit de les comunitats autònomes. La Generalitat hi ha de recórrer per força perquè és l'únic instrument de finançament que té a l'abast. En cap cas Madrid transmet a Catalunya els diners del FLA sinó que el Departament d'Economia ha d'enviar a Madrid una relació de tots els proveïdors als quals ha de pagar. El ministeri estudia el llistat i fa directament la transferència a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). Sobre els pagaments als proveïdors Mas ha dit que “si el FLA arriba com ha d'arribar, pagarem. I si no arriba, no podrem pagar”. Albert Carreras va causar més temors en aconsellar als farmacèutics “que posin una espelma” a la Verge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.