El model econòmic i social d'un país es decideix també en les prestatgeries dels seus supermercats. La reflexió és del president del grup de distribució Bon Preu, Joan Font, que diu que quan ell tria què posa o què deixa de posar en els lineals dels seus establiments ho fa pensant en els seus clients però també en el país que vol.

Aquest caràcter estratègic que té la distribució es posa de manifest quan s'analitzen les cadenes que dominen el mercat als països del nostre entorn. Aleshores s'observa que són empreses majoritàriament de capital autòcton: Lidl i Aldi a Alemanya, Tesco i Sainsbury al Regne Unit i Carrefour i Auchan a França. Empreses que segurament reben un tracte preferent per part de les autoritats locals per aquest paper crític, segons pensa Font, que el 12 de novembre passat va oferir una xerrada organitzada per PwC davant un grup d'empresaris del sector. “En l'assortiment d'un supermercat, és clau si la decisió es pren a Osona o a París, perquè té un factor d'arrossegament innegable i l'impacte en el territori és determinant”, assegura.

En aquest sentit, el grup Bon Preu (Bon Preu i Esclat) ha estudiat el pes que els proveïdors locals tenen en l'oferta de les diferents marques de distribució i conclou que les diferències “són escandaloses”. I això que Joan Font assegura que l'evolució del consumidor va en la línia de valorar cada cop més els productes de proximitat: “Els vins i formatges de les nostres DO són molt preuats pels consumidors”, assegura el president de Bon Preu.

Així doncs, incorporar aquesta oferta de l'entorn és adoptar, d'una banda, una decisió estratègica de diferenciació respecte a la competència, però també de dinamització de l'economia local. De la mateixa manera que enfocar-se exclusivament en el preu “condueix irremissiblement a un empobriment general i a un país low cost”, assegura el president de Bon Preu.