Cal separar les coses. A àmbit professional, té unes grans possibilitats i moltes aplicacions en temes geològics i agrícoles o en feines de fotografia i de vigilància, entre d'altres. A àmbit particular, pot ser equiparable a l'aeromodelisme, que era oci pur. Però si tinc un dron petit, que puc haver comprat per 80 euros, i li col·loco una càmera per fer fotos i penjar-les en una web, això és oci o activitat professional? Hi ha molts buits legals encara.

L'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). Està recopilant informació per copiar normativa europea, però nosaltres entenem que si des de Catalunya hem estat capaços de desenvolupar normativa per exercir determinades competències, aquest cas no ha de ser una excepció i no hauríem d'esperar que Madrid ens indiqui quin camí hem de prendre.

Que hi ha un boom dels drons em sembla que és una obvietat. I hi haurà una expansió d'aquests aparells a àmbit professional però també a àmbit particular.

És una normativa que va ser treta a corre-cuita fa una mica més d'un any i, de fet, ara es vol reformular. Isabel Maestre, la directora de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria, ha reconegut que cal introduir-hi noves previsions. Ara bàsicament has de respectar el vol visual, és a dir, sempre has de ser capaç de veure què està sobrevolant el dron. No pots elevar-lo més de 150 metres i no pots sobrevolar zones habitades. Si se li vol donar un ús professional, usar-lo per realitzar determinades feines, hi ha més regulació perquè s'exigeix un pla de seguretat i una assegurança. A àmbit professional es demanen moltes coses que s'obvien si s'usa de manera particular. Però tinguem en compte que ara arriba Nadal i seran uns quants els que voldran comprar al nen el dron més gran que puguin trobar. Un dron de 300 euros potser pesa dos quilos. Puc anar per la Gran Via amb un dron?

Hi ha molt poc coneixement del que es pot fer i del que no es pot fer. El ciutadà no té gaires llocs on consultar quin ús pot donar a un dron. Fóra bo que el comerciant que el ven donés la primera assistència, la primera informació en aquest sentit. Al marge de la informació que l'Agència Estatal de Seguretat Aèria pugui penjar a la seva web, seria molt interessant que l'usuari ja tingués quatre nocions bàsiques quan fa la compra de l'aparell.

Als operadors professionals se'ls demana un títol de pilot de dron. Fas un curs que costa uns 1.000 euros i obtens una titulació equivalent a la d'ultralleuger. Ara hi ha molta demanda per ser operador de drons perquè pots trobar feina en el sector de la fotografia, en determinades tasques relacionades amb el control de conreus, o una funció que es demana força a Andorra és la relacionada amb el control i manteniment de les pistes d'esquí. Fas un curs bàsic i ets operador de dron. Però arribarà un moment que es farà evident que operar un dron de 50 quilos no és el mateix que fer-ne volar un de 180 quilos. Què passarà?

Els drons més sofisticats són molt cars. Ara, que hi ha escassetat d'operadors, l'empresa que es dedica a fer treballs amb drons inverteix a comprar material i paga el que convingui per trobar personal. Però això canviarà perquè hi haurà un excedent de mà d'obra i, si no vigilem, es donarà una situació idèntica al que ha passat en el sector aeri: pagues 120.000 euros per ser pilot i llavors entres a Vueling i cobres 800 euros.

Cal aprendre'n, del que ha passat en el sector aeri, i s'ha d'actuar perquè no es repeteixi. Cal regular que hi hagi un sou mínim per fer determinades feines. En sis mesos o un any hi haurà un boom de personal.

Bé que hi ha col·legis professionals que estableixen uns preus mínims per a determinades activitats. Aquí un col·legi professional no hi és, però sí que es podria regular des de la mateixa administració per garantir la solvència de la feina i dels professionals. Es tracta de donar al sector un marc d'operativitat per ser competitiu. Es regulen un munt d'aspectes però, en canvi, es deixa de banda aquesta protecció social que podria tenir un impacte econòmic positiu per al país.

No, el que hi ha és un mercat potencial molt important. Ara bé, s'ha de tocar de peus a terra. El problema no és que et portin una pizza a casa amb un dron, perquè la tecnologia per fer-ho hi és. El tema és que no només hi haurà una empresa que vulgui fer-ho. I si tothom ho fa, si totes les empreses usen el seu dron, ja veurem com queden les ciutats.

El cas d'Hemav és digne de ser explicat. Un grup de joves estudiants d'enginyeria aeronàutica que s'interessen per aquesta tecnologia i avui, en un tres i no res i des de Sant Cugat del Vallès, estan al capdavant d'una de les empreses pioneres de l'Estat.

Sabadell, Igualada, Reus... De veritat no podem trobar la manera d'obtenir rendibilitat d'aquestes instal·lacions? Per això deia que és interessant que la Generalitat faci un pas endavant i implementi la regulació que correspongui en el pla de seguretat aèria de Catalunya.

França i Anglaterra. En aquest terreny són països que estan més avançats, igual que els Estats Units. Disposen d'una experiència que a l'Estat espanyol no es té.