Hi ha tres Perús: un Perú costaner, un Perú andí, i un Perú selvàtic o amazònic. I una gran necessitat de connectar-los. Perquè la geografia explica, en part, la bretxa de desenvolupament, educació i pobresa que separa la població urbana i la població rural. I també hi ha la voluntat d'explotar millor l'enorme riquesa que atresora aquest país: hidroelèctrica, forestal i minera (es calcula que només s'ha extret un 15% de tot el mineral que té).

Per tot això calen infraestructures: “El Perú té la necessitat d'invertir 121.000 milions de dòlars (uns 115.000 milions d'euros) en obres”, va assegurar la cònsol general del Perú a Barcelona, Franca Deza Ferreccio, en el marc d'una jornada orientada als empresaris catalans organitzada per la Cámara de Comercio de Perú en España i Foment del Treball.

El país andí es presenta, per tant, com una economia amb grans oportunitats per als inversors internacionals, i també com un país estable tant en el pla jurídic com macroeconòmic. Joan Canals, president de la comissió internacional de Foment, va presentar el Perú com una de les economies més dinàmiques de l'Amèrica Llatina. El PIB no ha deixat de créixer de manera important multiplicant-se per tres des de 1995 i després de l'alentiment del 2014 (2,4%) la previsió per al 2015 és que creixi un 3,6%. La conclusió és que la caiguda de la demanda internacional de matèries primeres està afectant el creixement però no de manera determinant, segurament pels esforços de diversificació que s'han fet.

Amb referència també a l'estabilitat, Deza Ferreccio va esmentar que el pròxim 10 d'abril els peruans estan convocats a les urnes per escollir president i parlamentaris: “Els canvis polítics vénen a consolidar unes bases que són sòlides”, va insistir. Certament lluny queden els anys de terrorisme i tancament econòmic que van marcar les dècades dels setanta i vuitanta i el període convuls del mandat d'Alberto Fujimori, actualment a la presó per delictes de corrupció.

En la campanya electoral hi haurà temes com ara la pobresa, el narcotràfic i la inseguretat, i reptes més directament relacionats amb l'economia, com ara augmentar la productivitat, millorar l'educació, incrementar l'esforç en R+D i combatre la informalitat o l'excés de burocràcia. Són objectius per als quals el Perú considera molt important la participació estrangera en forma d'inversió.

Cal recordar que Espanya és el primer soci estratègic del Perú: representa el 22,8% de la inversió estrangera i les empreses espanyoles instal·lades generen el 4% de la riquesa del país. La inversió catalana és el 6,7% del total de l'Estat. L'advocat peruà Frank Boyle va recordar que el desembarcament de Telefónica al Perú, el 1994, es va percebre com un suport important d'Espanya “per sortir dels anys foscos”. En la dècada dels noranta, el Perú va posar els fonaments del moment esperançador que viu ara. Es va decidir liberalitzar l'economia i es van signar una infinitat d'acords comercials bilaterals i multilaterals: OMC, Comunidad Andina, Mercosur i l'Alianza del Pacífico (amb Mèxic, Xile i Colòmbia). Per això, el Perú també es ven com una plataforma per entrar en altres països de la regió, ja sigui a l'Amèrica Llatina o el Pacífic.

Després de la primera onada d'empreses catalanes i de tot l'Estat que hi van aterrar la dècada dels noranta, es va produir una segona tongada la primera dècada del segle XXI i en aquests moments se n'està produint una tercera.

Però les coses ja no són com fa vint o trenta anys. La gerent de la Cámara de Comercio de Perú en España, Aurelia Ramírez, recomana a les empreses que estiguin interessades en el Perú a fer una entrada amb “glamur”: “La Cámara sempre ha apostat per facilitar eines per a un aterratge suau.”

El país americà ofereix oportunitats en camps com ara el tèxtil, la química, l'automoció, la pesca, etc. Des del punt de vista financer, el Perú té un sistema de bancs diversificat i sanejat, amb una important presència de capital estranger (el segon banc del país, el Continental, és del BBVA, i recentment el Sabadell hi ha obert una oficina de representació). Ara bé: “El crèdit és restringit i conservador –segons diu Neus Ribes del Banc Sabadell–. Per obtenir un crèdit cal ser una empresa implantada i amb historial.”

Des de la perspectiva fiscal, els experts també recomanen planificar l'aterratge perquè, tant des del punt de vista dels rendiments de la inversió com del personal expatriat, els beneficis fiscals poden ser interessants si es fan bé les coses. Això malgrat que no s'ha signat l'acord de doble imposició entre el Perú i Espanya.

Una particularitat del Perú és que l'Estat signa acords amb privats per garantir que les condicions jurídiques seran estables. De manera que si hi ha canvis no l'afectaran. De moment, moltes empreses hi han renunciat perquè els canvis eren a favor.