Amb la crisi, l'exportació es va convertir en un refugi per a moltes companyies que no trobaven sortida als seus productes i serveis en el mercat interior. El fet rellevant ara és veure el comportament del teixit empresarial català un cop es van millorant els indicadors de creixement del producte interior brut. I la veritat és que, si s'analitzen les xifres, s'observen bones notícies. El nombre de les empreses exportadores regulars catalanes -les que han venut a l'exterior d'una manera sostinguda durant els darrers quatre anys- ha crescut un 15% des de l'inici de la crisi. Però no només això, sinó que si seguim mirant els números dels darrers quatre anys resulta que ha crescut un 21% el nombre de companyies que segueixen destinant els productes a l'exterior de manera regular i continuada. Un fet ben positiu perquè demostra una major competitivitat per a l'economia. Entre altres coses, aquesta constància verifica que l'empresa assumeix l'obertura com una estratègia de creixement i que el fenomen ha vingut per quedar-se. Cal retenir una idea. L'empresari català entén que ja no es pot viure sense exportar, perquè el mercat és el món sencer. Una altra dada significativa és que les empreses exportadores no només són les grans, sinó també les petites i mitjanes, i moltes d'elles les industrials. Així mateix, el món empresarial no només ven els seus productes a destinacions llunyanes, sinó que també aposta per l'obertura de filials a l'estranger. De fet, són més de 8.300 situades en 131 països, entre els quals destaquen Portugal, França, Mèxic, els Estats Units i el Brasil.

Fins ara hem descrit una realitat prou positiva, però això no vol dir que la internacionalització per a les empreses catalanes hagi arribat a un punt òptim. De fet hi ha mancances. Una podria ser l'excessiva concentració en el mercat europeu, amb més del 60% de quota. França és el país que rep més productes catalans. El segueixen Andorra, Portugal i Itàlia, de fet els més pròxims. Una altra assignatura pendent és l'exportació destinada als països anomenats emergents, com ara la Xina, Rússia, el Brasil i l'Índia. A tall d'exemple, el gegant asiàtic només representa l'1% de la venda de productes catalans.