Un podria pensar que no és gaire normal que el president de la Confederació d'Empresaris d'Andalusia alerti sobre la fuga d'empreses de Catalunya, però Javier González és només un dels molts noms que omplen la llista. De fet el discurs no és nou, però en el darrer mes s'ha intensificat fins al punt de convertir-se en un tema viral, d'aquells que han d'omplir declaracions i titulars dia sí i dia també. Al cap i a la fi, queda una setmana per al 20-D.

Però marxen o no marxen empreses de Catalunya espantades per les conseqüències del procés? Mirem què diuen les xifres. Els defensors dels arguments de la por han posat sobre la taula les dades de la firma de rating empresarial Axesor -convingudament avançades a un diari econòmic amb seu a Madrid-, segons les quals, en 2014 fins a 446 empreses van fer les maletes i van deixar Catalunya per instal·lar-se a Madrid. Segons aquesta mateixa firma, el viatge en sentit contrari tan sols el van fer 276 empreses. I si ampliem la recerca al 2008, i segons la mateixa font, fins a 3.121 empreses van fer el salt des de Catalunya des del 2008. En fi, un veritable tsunami. Per això no és estrany que aquesta setmana el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, hagi demanat a les empreses catalanes que “aguantin” fins que “arribi quelcom de racionalitat a la política de Catalunya”.

Per la seva banda, la Generalitat posa unes altres xifres sobre la taula. Segons el Govern, efectivament hi ha trasllat d'empreses. L'executiu reconeix que el 2014 van marxar de Catalunya 987 empreses (el 0,38% del total d'empreses productives), però en el mateix any van fugir de Madrid 1.422 (el 0,68%). Arribats a aquest punt es pot pensar que tenir dades fiables i objectives sobre si el procés afecta a la marxa d'empreses pot ser tan complicat com voler saber quants assistents hi ha en una manifestació. No ens rendim. Busquem més dades. Segons l'INE (Instituto Nacional de Estadística), el 2013 -el darrer amb dades disponibles- Catalunya aplegava 3.588 filials d'empreses estrangeres, és a dir, 629 més que en 2010. En poques paraules, a pesar del pànic i la inseguretat econòmica que genera el procés polític català, en aquests tres anys el nombre de filials de companyies estrangeres va créixer un 23,3% al Principat. En el mateix període, Madrid va augmentar aquesta presència d'un 21,2%, de les 3.381 a les 4.170.

Busquem més dades. La inversió estrangera a Catalunya ha batut tots els rècords. Segons les pròpies dades del Ministeri d'Economia, la xifra s'ha triplicat a Catalunya en el primer semestre d'aquest any. Si bé és cert que prop de la meitat d'aquesta entrada de diners s'ha focalitzat en el sector de la construcció i l'immobiliari, també és veritat que si es té en compte només la inversió de caràcter productiu aquesta també ha augmentat i el pes de Catalunya sobre el conjunt de l'Estat ha passat del 10,5% del primer semestre del 2014 al 23% del primer semestre d'enguany. És a dir, de nou tendència positiva a pesar del tsunami independentista. De fet, les dades encara podrien ser més bones si es descompta l'efecte seu, tal i com apuntava aquests dies el responsable del departament d'estudis de Foment, Salvador Guillermo. “Madrid concentra el 65,4% del total de la inversió estrangera per aquest efecte seu, però no necessàriament això vol dir que l'activitat productiva es faci en aquest territori.”

Però no ens quedem aquí. Tenim clar que la inversió estrangera ha estat rècord. Però també sabem que la contractació d'oficines i de superfície logística i industrial ha estat especialment bona aquest 2015. Per exemple, la consultora immobiliària CBRE posava de manifest fa uns dies que en el conjunt de Catalunya s'havien contractat 500.000 metres quadrats d'espais logístics fins al setembre, uns volums que no es veien en set anys i que quedaran “molt per sobre” dels de Madrid, explicaven els responsables de la consultora. I un darrer apunt. Segons l'INE, el 2013 (últim exercici disponible) es van crear al conjunt de l'Estat 293.466 noves empreses i va ser Catalunya, amb 58.230 noves companyies, el territori que va liderar aquesta activitat (seguida de Madrid amb 43.572).

Fuga d'empreses? Bé, ningú no pot negar que Derby Hotels, Interaguas (Agbar), Pronovias o Valls Companys han anunciat que marxen a Madrid. I que fan soroll. Segur. Però també n'arriben i reforcen la seva presència altres (Autodesk, Easy Jet, Basf, Amada, Nestlé, Hartmann, etcètera). El saldo segueix sent positiu.