Una de les tradicions més arrelades a casa nostra és compartir la il·lusió de participar a les diferents loteries que es realitzen durant el Nadal. Tot i que sabem que la probabilitat de rebre algun dels premis és molt baixa, segur que en algun moment us heu plantejat com seria la vostra vida a partir d'aquell moment i sobretot si deixaríeu o no la vostra feina. De fet, a banda de l'impacte clarament positiu sobre el consum i sobre l'estalvi a curt termini, l'impacte a mitjà i llarg termini sobre altres aspectes de la vida com ara la participació al mercat de treball, la salut o la felicitat són molt més incerts.

Pel que fa a la participació al mercat de treball, la teoria econòmica prediu que davant un augment de la renda no vinculada al treball, aquesta es reduiria per a la majoria dels individus. Aquest efecte es coneix com efecte renda i pot traduir-se en un abandonament complet del mercat de treball (el que es coneix com a marge extensiu) o en una reducció de les hores de treball (marge intensiu). Segurament penseu que tot depèn de la quantitat que us toqui, però també de les vostres preferències per l'oci en relació al treball.

Aquesta qüestió ha centrat l'interès tant de psicòlegs i sociòlegs com d'economistes laborals des de fa unes quantes dècades. Un dels primers estudis sobre aquest tema va ser el publicat el 1987 al Journal of Gambling Behavior, on el seu autor, Kaplan, mostra com dels 139 guanyadors de més d'1 milió de dòlars a la loteria dels Estats Units, només 1 de cada 4 va deixar de treballar. L'estudi d'Imbens i coautors publicat a l'American Economic Review l'any 2001 aporta una evidència interessant pel cas de la loteria Megabucks a Massachusetts, on els premis milionaris es distribueixen al llarg de 20 anys. Els seus resultats mostren també reduccions significatives en la participació laboral, però no d'un impacte tan elevat com podríem pensar a priori. Altres estudis pels Estats Units confirmen que, en general, els impactes sobre el mercat de treball són força reduïts i que la majoria dels guanyadors demana com a molt algun breu període d'excedència (al voltant d'un mes) i una lleugera reducció de la jornada laboral (unes 10 hores per setmana de mitjana).

L'evidència per a Europa és molt més escassa. Hedenus va publicar el 2012 a Acta Sociologica un estudi on analitzava aquesta qüestió per una mostra de guanyadors de la loteria a Suècia. En aquest estudi, el premi no era tan gran per pensar que la majoria dels guanyadors abandonaria la feina, però sí que era suficientment gran per a aquells treballadors amb edats més properes a la jubilació. Sorprenentment, tampoc no es va observar que la gran majoria abandonés la feina. En un treball més recent per a Holanda i encara no publicat, Picchio i coautors troben també que el fet que un dels membres de la parella guanyi la loteria no afecta de manera significativa la participació al mercat de treball de l'altre membre de la parella. Només hi ha una lleugera reducció en el nombre d'hores treballades i el sou durant el primer any però després aquest efecte s'esvaeix.