Intriga política en el guió econòmic
El context d'incertesa per les dificultats per constituir govern a Catalunya i Espanya suposa el pitjor escenari per al món econòmic, que anhela certesa i previsibilitat. Tanmateix les estimacions de creixement s'han corregit a l'alça
Les dificultats a Catalunya i Espanya per formar govern són els principals focus d'inestabilitat i preocupació de l'economia per al 2016. Paradoxalment, la complicació del mapa polític sorgit de les respectives eleccions té lloc quan l'economia ha enfilat la senda del creixement i tant del costat de l'oferta (agricultura, indústria, construcció i serveis) com del de la demanda (consum intern i sector exterior) gairebé tots els components estan en signe positiu.
Així doncs, tot allò que es pugui dir a hores d'ara sobre l'esdevenidor econòmic del 2016 tindrà com a principal interrogant què passa en l'esfera política, i com tot plegat acabi afectant un motor que està en acceleració. En espera del tancament de l'any 2015, en el tercer trimestre l'economia catalana augmentava un 3,7% interanual, la taxa més elevada des del 2006. Si continua l'impuls en el quart període, la previsió de la Generalitat d'un creixement del 3,2% per al conjunt del 2015 es podria quedar curta, com, de fet, ja va preveure el govern mateix.
Els efectes de tot plegat sobre el 2016 és que s'han hagut de revisar a l'alça les primeres estimacions fetes pels organismes internacionals per al conjunt de l'Estat, amb el qual Catalunya manté un diferencial favorable de tres dècimes en aquests moments. El FMI pensa ara que es creixerà un 2,5%, la Comissió Europea parla d'un 2,7%, i el govern espanyol, d'un 3%. El ventall de previsions per a Catalunya es redueix a les que la Cambra de Comerç va fer a l'abril (3%), les de la Generalitat del juny (2,8%) i les del BBVA del novembre passat (2,4%).
Però els elements per a la interpretació varien poc. Tot apunta que el consum intern continuarà sent el motor del creixement, i en especial la demanda privada, com l'any passat. El 2015 les vendes d'automòbils a tot l'Estat espanyol van superar el milió d'unitats, xifra que no s'assolia des del 2008; i el trànsit a les autopistes de peatge d'Abertis va augmentar un 6,1%; també els indicadors del comerç en campanyes com les de Nadal i els nivells d'ocupació de les cases rurals, que s'alimenten sobretot del client intern, mostren aquesta millora de la confiança del consumidor que està directament relacionada amb l'ocupació. “La gent consumeix més bàsicament perquè té menys por de perdre la feina i més expectatives de trobar-ne si la perdés”, subratlla Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis econòmics de la Cambra de Barcelona.
La publicació semestral del departament de recerca del BBVA sobre l'economia catalana, Situació Catalunya, estima que entre 2015 i 2016 es crearan 167.000 llocs de treball, de manera que la taxa d'atur es reduirà fins al 15% a finals d'aquest any. La taxa d'atur també es reduirà perquè es comencen a jubilar els primers membres de la generació del babyboom, segons apunta Joan Miquel Piqué, professor d'economia d'EADA. En tot cas, un dels reptes per al 2016 és que augmenti la qualitat de l'ocupació.
Un altre element que incidirà en el consum és l'increment del crèdit bancari. El darrer informe mensual del CaixaBank Research (del desembre) assenyala que “les ràtios de deute del sector privat continuaran baixant a nivells més sostenibles, però aquest descens serà compatible amb un major creixement de la concessió de nou crèdit, ja que s'espera que la renda disponible de les llars i els beneficis empresarials també creixin a un ritme més intens”. El nou crèdit a Espanya creix a un ritme del 28,3% en el cas de les famílies i del 15,8%, en les pimes (segons el BBVA).
Altres factors com ara el cost de finançament baix, la benzina barata i la rebaixa de l'IRPF també ajuden a la millora del consum. De totes maneres, Piqué pensa que el creixement de la demanda privada no es dispararà “serà en sintonia amb el del conjunt de l'economia, no més”, diu.
El paper que tindrà en tot plegat la demanda de les administracions, que també és un dels components de la demanda interna, dependrà de la forma que acabi adoptant el futur govern espanyol. Si bé és cert que en bona mesura la capacitat de despesa i endeutament està limitada per Brussel·les, el programa electoral d'algunes formacions amb possibilitats d'influir en l'executiu rebutja de ple aquestes cotilles. De totes maneres els pressupostos per al 2016 ja estan aprovats o prorrogats.
Sector públic.
Més interessant serà el capítol d'inversions perquè les empreses han tornat a gastar en recursos productius. Reig Jofre és un dels laboratoris més importants de Catalunya. Amb 86 anys d'història i 156 milions d'euros de facturació, han pres la decisió d'invertir 17 milions d'euros els pròxims tres anys: “Pretenem ampliar línies de producció especialitzades i guanyar al màxim en eficiència per poder competir a escala internacional”, deia Ignasi Biosca, conseller delegat de la firma en una entrevista recent a L'Econòmic. Reig Jofre és l'exemple d'una de les moltes empreses que estan en aquesta dinàmica.
Projectes.
També la inversió en construcció, la gran absent durant molts anys, torna a fer el debut. Per al departament de recerca de CaixaBank serà, amb el crèdit bancari, el segon gran factor que explicarà el 2016. El preu de l'habitatge sembla que ha tocat fons i la demanda torna a activar la construcció residencial, almenys en les grans ciutats. Tot plegat està tornant a despertar les pors d'un nou protagonisme del totxo, que el director del servei d'estudis de la Cambra s'encarrega de matisar: “El creixement està dins de la normalitat i seria desitjable que tornés a tenir el pes que té en els països del nostre entorn: el residencial al voltant del 4%”, diu.
Exportacions.
Catalunya té 16.000 empreses que han exportat de manera continuada des del 2011, un 21% més que fa quatre anys i prop d'un 35% del total espanyol. Aquesta és una de les bases del nou creixement de Catalunya, que permet explicar què passarà el 2016. La publicació semestral del BBVA atribueix a la caiguda de la demanda interna un 46% del creixement de les exportacions durant la crisi. La bona notícia és que en aquests moments en què la despesa de les famílies està tirant, les empreses no han replegat veles i continuen mirant a l'exterior. Han après la lliçó. Per això la previsió és que les exportacions continuïn a bon ritme. La depreciació de l'euro, la inflació moderada i la millora econòmica dels principals clients de les empreses catalanes ajudaran, mentre que la pèrdua de pistonada dels països emergents pot restar empenta. En aquest sentit, les caigudes a la borsa mostren la por dels mercats d'una frenada a la Xina.
El turisme és també una forma d'exportació, que el 2015 va assolir xifres rècord. Els analistes pensen que comença a mostrar signes d'esgotament.
Importacions.