Opinió

Economia cupaire: nou capitalisme o anticapitalisme?

L'economia com a ciència es desenvolupa amb la irrupció del capitalisme. L'economia és l'estudi del capitalisme. Però l'economia no és només liberalisme. Identificar l'economia amb la doctrina neoliberal imperant és desatendre almenys quatre arbres molt importants de l'economia científica: l'historicisme, l'institucionalisme, el marxisme i el keynesianisme

La crisi política actual, entesa com la lluita entre les noves i velles idees, té quel­com de des­trucció cre­a­tiva. Schum­pe­ter també es pot apli­car al debat polític. Ara que estan al cen­tre del focus polític, apro­fi­taré per escriure sobre l'eco­no­mia de la CUP. Sobre­tot sobre un aspecte sor­pre­nent del seu ide­ari: l'anti­ca­pi­ta­lisme.

La meva idea és defu­gir el tòpic i no eme­tre judi­cis pre­vis de valor. Per fer-ho, he anat a la seva pàgina web i m'he lle­git el docu­ment: Pro­grama polític ple­bis­ci­tari per a les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya del 27 de setem­bre del 2015.

Per començar, un breu recor­da­tori. El capi­ta­lisme és un sis­tema d'orga­nit­zació de l'eco­no­mia que té un prin­cipi bàsic: la maxi­mit­zació o opti­mit­zació del bene­fici, una ins­ti­tució bàsica: el mer­cat, i una con­seqüència bàsica: el cicle econòmic. Qua­tre idees impor­tants al res­pecte.

Pri­mera, només cal fer un cop d'ull a les xifres històriques d'ingrés i de renda per veure que, durant els dar­rers dos segles i mig, el benes­tar mate­rial mitjà de la població mun­dial ha cres­cut expo­nen­ci­al­ment. Això no és dis­cu­ti­ble.

Segona, al mateix temps que fa créixer la renda, el capi­ta­lisme també genera impor­tants desi­gual­tats. Els mer­cats són molt bons cre­ant riquesa, però són mals dis­tribuïdors de la renda gene­rada. Els eco­no­mis­tes hem après que quan par­lem de dis­tri­bució de la riquesa hem d'intro­duir ele­ments de cor­recció de les falla­des del mer­cat. Aquesta és la prin­ci­pal feina de la política econòmica. I això també és capi­ta­lisme.

Ter­cera, l'eco­no­mia com a ciència es desen­vo­lupa amb la irrupció del capi­ta­lisme. L'eco­no­mia és l'estudi del capi­ta­lisme. Però l'eco­no­mia no és només libe­ra­lisme. Iden­ti­fi­car l'eco­no­mia amb la doc­trina neo­li­be­ral impe­rant és desa­ten­dre almenys qua­tre arbres molt impor­tants de l'eco­no­mia científica: l'his­to­ri­cisme, l'ins­ti­tu­ci­o­na­lisme, el mar­xisme i el key­ne­si­a­nisme. Contrària­ment al que es pensa, aques­tes qua­tre bran­ques de l'arbre econòmic pro­por­ci­o­nen molt bons ins­tru­ments per a cor­re­gir les falla­des del mer­cat.

Mer­cats ide­als.

Quarta. El capi­ta­lisme en el seu afany maxi­mit­za­dor cerca els mer­cats ide­als. La glo­ba­lit­zació, món 24 hores, és la dar­rera fase de cons­trucció dels mer­cats sense bar­re­res d'espai i temps. Pri­mer va ser l'eco­no­mia mun­dial; després, l'eco­no­mia glo­bal, i ja els avanço que ve una nova fase, l'eco­no­mia uni­ver­sal. L'agent bàsic d'aquest procés és l'empresa mul­ti­na­ci­o­nal.

Escriu la CUP

al seu docu­ment (pàgines 19 i 20): “La soci­e­tat sor­gida d'un procés cons­ti­tu­ent popu­lar serà capaç de crear un nou model polític i econòmic... Un model que... tre­ba­lli per un comerç inter­na­ci­o­nal basat en les neces­si­tats de les pobla­ci­ons i no en els bene­fi­cis de les mul­ti­na­ci­o­nals. En aquest sen­tit, serà neces­sari apro­fun­dir en el procés de rup­tura anti­ca­pi­ta­lista con­tra el con­trol finan­cer i espe­cu­la­tiu de l'acti­vi­tat econòmica i anar a favor de l'eco­no­mia pro­duc­tiva i col·lec­tiva.”

Vist amb els meus ulls d'eco­no­mista, jo hi veig més un dis­curs de nou capi­ta­lisme que d'anti­ca­pi­ta­lisme. Però, és clar, això pot­ser no satisfà la parròquia. M'explico.

1. No hi ha res més capi­ta­lista que el foment de l'eco­no­mia pro­duc­tiva, la igual­tat d'opor­tu­ni­tats i el tei­xit d'empre­ne­dors i micro­em­pre­ses. La com­petència mono­polística; és a dir, les rela­ci­ons entre els poders econòmic, finan­cer, mediàtic i polític que volen per­pe­tuar l'exce­dent del pro­duc­tor, té molt poques coses dels prin­ci­pis bàsics de l'eco­no­mia. La crisi econòmica i finan­cera ens ha posat en relleu la crisi d'un tipus específic de capi­ta­lisme, l'espe­cu­la­tiu, alhora que ens des­taca no la rup­tura del sis­tema, sinó el seu apro­fun­di­ment, la neces­si­tat d'un nou capi­ta­lisme: l'eco­no­mia del conei­xe­ment, de les per­so­nes i del medi.

2. Aquest nou capi­ta­lisme té un fona­ment: la nova natu­ra­lesa de l'inter­canvi. La nove­tat no és la col·labo­ració ni l'eco­no­mia col·lec­tiva. El troc i la coo­pe­ració ja eren freqüents als mer­cats medi­e­vals. La nove­tat és la transacció no monetària. La transacció de conei­xe­ment per conei­xe­ment. I, amb les noves transac­ci­ons, es dilu­ei­xen les velles clas­ses soci­als, també la classe tre­ba­lla­dora.

3. El des­en­caix entre eco­no­mia (glo­bal) i ins­ti­tu­ci­ons i política (naci­o­nal) demana una nova orga­nit­zació. Una revo­lució, ara sí, orga­nit­za­tiva. Neces­si­tem orga­nis­mes glo­bals per afron­tar pro­ble­mes i empre­ses glo­bals. Con­tra el capi­ta­lisme, més capi­ta­lisme. Això sí, nou capi­ta­lisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.