opinio

Economia cupaire: nou capitalisme o anticapitalisme?

L'economia com a ciència es desenvolupa amb la irrupció del capitalisme. L'economia és l'estudi del capitalisme. Però l'economia no és només liberalisme. Identificar l'economia amb la doctrina neoliberal imperant és desatendre almenys quatre arbres molt importants de l'economia científica: l'historicisme, l'institucionalisme, el marxisme i el keynesianisme

La crisi política actual, entesa com la lluita entre les noves i velles idees, té quelcom de destrucció creativa. Schumpeter també es pot aplicar al debat polític. Ara que estan al centre del focus polític, aprofitaré per escriure sobre l'economia de la CUP. Sobretot sobre un aspecte sorprenent del seu ideari: l'anticapitalisme.

La meva idea és defugir el tòpic i no emetre judicis previs de valor. Per fer-ho, he anat a la seva pàgina web i m'he llegit el document: Programa polític plebiscitari per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015.

Per començar, un breu recordatori. El capitalisme és un sistema d'organització de l'economia que té un principi bàsic: la maximització o optimització del benefici, una institució bàsica: el mercat, i una conseqüència bàsica: el cicle econòmic. Quatre idees importants al respecte.

Primera, només cal fer un cop d'ull a les xifres històriques d'ingrés i de renda per veure que, durant els darrers dos segles i mig, el benestar material mitjà de la població mundial ha crescut exponencialment. Això no és discutible.

Segona, al mateix temps que fa créixer la renda, el capitalisme també genera importants desigualtats. Els mercats són molt bons creant riquesa, però són mals distribuïdors de la renda generada. Els economistes hem après que quan parlem de distribució de la riquesa hem d'introduir elements de correcció de les fallades del mercat. Aquesta és la principal feina de la política econòmica. I això també és capitalisme.

Tercera, l'economia com a ciència es desenvolupa amb la irrupció del capitalisme. L'economia és l'estudi del capitalisme. Però l'economia no és només liberalisme. Identificar l'economia amb la doctrina neoliberal imperant és desatendre almenys quatre arbres molt importants de l'economia científica: l'historicisme, l'institucionalisme, el marxisme i el keynesianisme. Contràriament al que es pensa, aquestes quatre branques de l'arbre econòmic proporcionen molt bons instruments per a corregir les fallades del mercat.

Mercats ideals.

Quarta. El capitalisme en el seu afany maximitzador cerca els mercats ideals. La globalització, món 24 hores, és la darrera fase de construcció dels mercats sense barreres d'espai i temps. Primer va ser l'economia mundial; després, l'economia global, i ja els avanço que ve una nova fase, l'economia universal. L'agent bàsic d'aquest procés és l'empresa multinacional.

Escriu la CUP

al seu document (pàgines 19 i 20): “La societat sorgida d'un procés constituent popular serà capaç de crear un nou model polític i econòmic... Un model que... treballi per un comerç internacional basat en les necessitats de les poblacions i no en els beneficis de les multinacionals. En aquest sentit, serà necessari aprofundir en el procés de ruptura anticapitalista contra el control financer i especulatiu de l'activitat econòmica i anar a favor de l'economia productiva i col·lectiva.”

Vist amb els meus ulls d'economista, jo hi veig més un discurs de nou capitalisme que d'anticapitalisme. Però, és clar, això potser no satisfà la parròquia. M'explico.

1. No hi ha res més capitalista que el foment de l'economia productiva, la igualtat d'oportunitats i el teixit d'emprenedors i microempreses. La competència monopolística; és a dir, les relacions entre els poders econòmic, financer, mediàtic i polític que volen perpetuar l'excedent del productor, té molt poques coses dels principis bàsics de l'economia. La crisi econòmica i financera ens ha posat en relleu la crisi d'un tipus específic de capitalisme, l'especulatiu, alhora que ens destaca no la ruptura del sistema, sinó el seu aprofundiment, la necessitat d'un nou capitalisme: l'economia del coneixement, de les persones i del medi.

2. Aquest nou capitalisme té un fonament: la nova naturalesa de l'intercanvi. La novetat no és la col·laboració ni l'economia col·lectiva. El troc i la cooperació ja eren freqüents als mercats medievals. La novetat és la transacció no monetària. La transacció de coneixement per coneixement. I, amb les noves transaccions, es dilueixen les velles classes socials, també la classe treballadora.

3. El desencaix entre economia (global) i institucions i política (nacional) demana una nova organització. Una revolució, ara sí, organitzativa. Necessitem organismes globals per afrontar problemes i empreses globals. Contra el capitalisme, més capitalisme. Això sí, nou capitalisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.