Comexi Group, fabri­cant de maquinària per fer enva­sos fle­xi­bles, aspira a un 20% de la quota del negoci mun­dial en l'horitzó 2020 -actu­al­ment té al vol­tant del 10%-. Amb aquesta porció del pastís s'asse­gu­ra­ria ser un dels líders mun­di­als d'un sec­tor que està sotmès a inten­ses for­ces de con­cen­tració.

Manel Xifra, pre­si­dent de la com­pa­nyia de Riu­de­llots de la Selva, mos­tra una info­gra­fia que cir­cula per Inter­net on es veu que bona part dels arti­cles de con­sum que tro­bem als line­als dels super­mer­cats pen­gen d'un gra­pat de grans grups mun­di­als. Gegants com ara Coca­Cola, Uni­le­ver, Nestlè o Pepsico estan forçant els seus proveïdors a con­cen­trar-se, entre els quals els fabri­cants d'enva­sos, que al seu torn exer­cei­xen una pressió simi­lar a les seves fir­mes auxi­li­ars, entre els quals, els fabri­cants de béns d'equi­pa­ment. Xifra pre­veu que en pocs anys la selecció acabi dei­xant uns cinc o sis grans proveïdors glo­bals amb capa­ci­tat per for­nir les plan­tes con­ver­ti­do­res (d'impres­so­res, lami­na­do­res i talla­do­res), i Comexi “vol ser un dels ele­gits”.

Alguns dels grups com­pe­ti­dors ho estan inten­tant tirant de bit­lle­tera, però la firma de Riu­de­llots de la Selva, tot i que ha fet alguna com­pra en el pas­sat, ha optat per una estratègia basada en el crei­xe­ment orgànic, és a dir, fac­tu­rar més, tot ampli­ant la gamma de pro­duc­tes i ser­veis que ofe­reix. És una aposta que els obliga a ten­sar el seu depar­ta­ment de desen­vo­lu­pa­ment.

Resul­tat d'aquest esforç, una de les palan­ques d'aquest crei­xe­ment està sent una nova màquina d'impressió òfset desen­vo­lu­pada per la marca cata­lana, que l'any pas­sat va obte­nir el reco­nei­xe­ment de la UE amb els pre­mis EMAS. El 2014, el pri­mer any de comer­ci­a­lit­zació de la C18, es van efec­tuar ven­des per valor de 5 mili­ons d'euros, el 2015 han estat de 10 mili­ons i la pre­visió és asso­lir els 20 mili­ons aquest 2016. Gra­cies en part a la nove­tat de l'òfset les ven­des de les plan­tes pro­duc­ti­ves de Riu­de­llots han cres­cut un 9% el 2015 asso­lint els 108 mili­ons d'euros. Aquest crei­xe­ment ha com­pen­sat la bai­xada regis­trada a la planta que Comexi té al Bra­sil, que s'ha res­sen­tit per la fre­nada del país sud-ame­ricà. Així, la xifra de negoci glo­bal del grup ha estat de 120 mili­ons d'euros, simi­lar a la del 2014. En canvi les coman­des del grup del 2015 han pujat també un 9%, fins als 128 mili­ons d'euros.

En el món de les arts gràfiques, l'òfset és la tec­no­lo­gia reina, amb un 56% de quota de mer­cat, però quan es parla d'impri­mir sobre plàstic, l'òfset és molt resi­dual perquè des d'un inici ha arros­se­gat incon­ve­ni­ents per tre­ba­llar sobre aquesta superfície. La C18 resol aquests pro­ble­mes i, en con­cret, sobre el tema de les tin­tes tre­ba­lla amb unes que tenen base d'aigua, per tant no incor­po­ren dis­sol­vents, però que s'asse­quen ràpida­ment gràcies al fet que se sot­me­ten a unes radi­a­ci­ons. “Ens hem con­ver­tit en l'únic sub­mi­nis­tra­dor al món d'aquesta tec­no­lo­gia i això ens dóna un gran avan­tatge com­pe­ti­tiu”, subrat­lla Manel Xifra.

Ara bé, el core busi­ness de Comexi és la impressió fle­xogràfica, que repre­senta la mei­tat del negoci del grup i és la tec­no­lo­gia més comuna al món per aquesta acti­vi­tat. El 2005 Comexi va fer una aliança amb la ita­li­ana ACOM, que poste­ri­or­ment va adqui­rir. L'ope­ració va sig­ni­fi­car la incor­po­ració de la tec­no­lo­gia del roto­gra­vat, que, de fet, havia estat pre­sent en els ini­cis de l'empresa cata­lana fins que la va aban­do­nar. La fle­xo­gra­fia, columna ver­te­bral de la com­pa­nyia, el roto­gra­vat i, més recent­ment, l'òfset, han situat Comexi com una firma amb capa­ci­tat per pro­por­ci­o­nar solu­ci­ons cap­da­van­te­res en les tec­no­lo­gies més impor­tants del mer­cat. En impressió digi­tal, la firma giro­nina manté un acord de col·labo­ració amb HP, i té una acti­tud expec­tant: “És ideal per a coman­des peti­tes però encara és pre­ma­tur saber si serà una solució més uni­ver­sal”, diu Xifra.

El mateix afany per ser una marca d'ampli espec­tre en les solu­ci­ons als cli­ents l'ha por­tat a bus­car el lide­ratge en altres màqui­nes com­ple­mentàries a la impressió: bàsica­ment les de tall i de lami­nació. Aquesta última és la màquina que uneix capes de plàstic per acon­se­guir les pro­pi­e­tats que neces­sita l'envàs. “L'estratègia és ser un dels tres líders mun­di­als en aquests camps i en el cas de la lami­nació ja ho hem acon­se­guit”, explica el pre­si­dent de Comexi.

Avui dia, les coman­des poden ser per uni­tats sol­tes o de tota la cadena, “que és la tendència”. Cada any, de les plan­tes de Comexi sur­ten apro­xi­ma­da­ment un cen­te­nar de màqui­nes grans i un altre cen­te­nar de les peti­tes. Per a les màqui­nes d'impressió el temps mitjà de lliu­ra­ment és de 5 a 6 mesos, que aug­menta fins a l'any per a les noves màqui­nes d'òfset. El 38% es que­den a Europa (inclo­ent-hi Rússia), el 34% viat­gen fins als Estats Units, el 16% fins a l'Ori­ent Mitjà i Àfrica i el 12% res­tant a l'Àsia Pacífic.

El grup compta amb un cen­tre tec­nològic que duu el nom del fun­da­dor, Manel Xifra Boada, que ofe­reix for­mació per als tre­ba­lla­dors de les empre­ses que adqui­rei­xen la tec­no­lo­gia de Comexi, pro­fes­si­o­nals pro­ce­dents de tot el món. En trans­ferència del conei­xe­ment també han creat una càtedra amb la UPC i UdG i ofe­rei­xen for­mació dual amb un ins­ti­tut de Girona, amb esta­des tant a Comexi com en les empre­ses que tenen la teva tec­no­lo­gia.

Com a part de l'estratègia per ser un soci de gran abast, Comexi també tre­ba­lla per donar res­posta a la neces­si­tat de les empre­ses con­ver­ti­do­res de reduir la seva pet­jada ambi­en­tal: “No som exclu­si­va­ment un vene­dor de màqui­nes, cada cop venem més ser­veis, inno­vació i conei­xe­ment”, diu Xifra. L'envàs fle­xi­ble és la ter­cera solució d'empa­que­tat de pro­duc­tes més uti­lit­zada a Europa després del cartró i el plàstic rígid, i per sobre del metall i el vidre. I és una fórmula que està crei­xent perquè uti­litza menys mate­rial, des d'aquest punt de vista, el pre­si­dent la defensa per efi­ci­ent i ecològica. Ara bé, reco­neix que cal actuar sobre algu­nes fases del procés de pro­ducció que poden gene­rar emis­si­ons: “Estem ofe­rint als nos­tres cli­ents tec­no­lo­gia i conei­xe­ment perquè les seves plan­tes siguin sos­te­ni­bles”, diu Xifra.

La plan­ti­lla de Comexi és d'unes 500 per­so­nes con­cen­trada bàsica­ment als ser­veis cen­trals; un cen­te­nar estan a les fili­als (el grup té plan­tes indus­tri­als a Itàlia i al Bra­sil). El 40% són titu­lats uni­ver­si­ta­ris. Recent­ment ha aco­mi­a­dat una desena de per­so­nes “per opti­mit­zar l'estruc­tura”. Comexi vol pri­o­rit­zar els recur­sos d'inno­vació i ven­des i està ana­lit­zant si hi ha pro­ces­sos pro­duc­tius que poden con­trac­tar a proveïdors locals.