Opinió

Què preocupa, a les borses?

Què és el que pot explicar, doncs, la caiguda a les borses? Bàsicament, un comportament gregari: quan algú ven les seves accions, la resta d'agents al mercat es pensen que deu haver-hi un motiu racional per fer-ho i davant la possibilitat d'esperar i assumir pèrdues més grans prefereixen vendre al més aviat possible

En un con­text en què els tipus d'interès es tro­ben a mínims històrics, sem­bla que molts petits estal­vi­a­dors s'han vist temp­tats a par­ti­ci­par en dife­rents fons d'inversió, majo­ritària­ment no garan­tits i de renda vari­a­ble. L'Enquesta Finan­cera de les Famílies, que cada tres anys du a terme el Banc d'Espa­nya dins el con­text d'una ope­ració estadística inter­na­ci­o­nal coor­di­nada pel Banc Cen­tral Euro­peu, ens per­metrà dis­po­sar en breu de xifres més con­cre­tes sobre si real­ment la diver­si­fi­cació de la car­tera en pro­duc­tes de més risc és habi­tual entre les llars espa­nyo­les amb una certa capa­ci­tat d'estalvi. Estic con­vençut, però, que bona part d'aquest col·lec­tiu deu estar mirant amb un cert recel l'evo­lució de les bor­ses durant aques­tes dar­re­res set­ma­nes.

Tal com es pot veure al gràfic, l'evo­lució de l'Íbex 35 reflec­teix en bona mesura els sotracs a què ha estat sot­mesa l'eco­no­mia durant els últims anys. Entre l'octu­bre del 2007 i el març del 2009, l'Íbex 35 va per­dre la mei­tat del seu valor. Podem veure com aquest període coin­ci­deix exac­ta­ment amb la forta cai­guda de l'acti­vi­tat indus­trial a l'Estat espa­nyol mesu­rada a través de l'Índex de Pro­ducció Indus­trial (IPI). A par­tir del 2009, l'acti­vi­tat indus­trial ha retro­ce­dit lleu­ge­ra­ment fins al 2013 i a par­tir d'aquell moment, s'observa una clara tendència crei­xent, sense que les pre­vi­si­ons de cara als pro­pers mesos facin dub­tar de les bones pers­pec­ti­ves que, de mica en mica, es van con­so­li­dant. Entre el 2010 i el 2012 l'Íbex 35 també va retro­ce­dir lleu­ge­ra­ment després d'una ràpida (tot i que par­cial) recu­pe­ració el 2009 i sem­blava que començava una tra­jectòria de recu­pe­ració de manera que durant el 2015 es van asso­lir els 11.500 punts. Per a aquells que van tenir la sort (o la visió) d'entrar a la borsa a mit­jan 2012 amb valors de l'Íbex 35 a prop dels 6.000 punts i de sor­tir-ne a prin­cipi del 2015, pràcti­ca­ment han doblat la inversió en poc més de 2 anys. Ara bé, ja sabem que “ren­di­bi­li­tats pas­sa­des no garan­tei­xen ren­di­bi­li­tats futu­res”. En poques set­ma­nes, l'Íbex 35 ha aban­do­nat la franja dels 10.000-11.000 punts en què s'havia mogut durant bona part del 2015 i s'ha situat per sota dels 9.000 punts. Aquesta evo­lució no ha estat exclu­siva de Íbex 35 sinó que en bona mesura els prin­ci­pals indi­ca­dors bor­sa­ris euro­peus, ame­ri­cans i asiàtics s'han com­por­tat d'una manera molt sem­blant.

Com que el canvi és glo­bal, no podem rela­ci­o­nar la vola­ti­li­tat borsària amb la ines­ta­bi­li­tat política al nos­tre país. De fet, els ana­lis­tes apun­ten dos fac­tors clara­ment inter­re­la­ci­o­nats com a prin­ci­pals deto­nants d'aquesta situ­ació. D'una banda, l'estan­ca­ment (rela­tiu) de l'eco­no­mia xinesa i, de l'altra, la dràstica reducció dels preus del petroli. Tal com es pot veure al gràfic, tot i que creix a rit­mes pro­pers al 7%, l'eco­no­mia xinesa no mos­tra sig­nes de millora i s'argu­menta que aquest estan­ca­ment i, per tant, la cai­guda de demanda de petroli de les empre­ses xine­ses és el prin­ci­pal motiu de l'aba­ra­ti­ment del petroli.

L'eco­no­mia mun­dial.

Però, fins a quin punt aquesta situ­ació plan­teja prou dub­tes sobre l'evo­lució futura de l'eco­no­mia mun­dial per poder jus­ti­fi­car la cai­guda en els índexs de referència dels prin­ci­pals mer­cats mun­di­als durant les últi­mes set­ma­nes? La meva opinió és que, tot i les incer­te­ses deri­va­des de la reti­rada dels estímuls mone­ta­ris als Estats Units, les pers­pec­ti­ves pels pro­pers anys són força posi­ti­ves amb crei­xe­ments espe­rats al vol­tant del 2% a les eco­no­mies desen­vo­lu­pa­des i al 5% a les eco­no­mies emer­gents. Està clar que un petroli barat per­ju­dica els països pro­duc­tors però té un impacte posi­tiu sobre la resta d'eco­no­mies, tot i que no tan alt com ho era en el pas­sat a causa de la menor dependència d'aquesta font d'ener­gia.

Què és el que pot expli­car, doncs, la cai­guda a les bor­ses? Bàsica­ment, un com­por­ta­ment gre­gari: quan algú ven les seves acci­ons, la resta d'agents al mer­cat es pen­sen que deu haver-hi un motiu raci­o­nal per fer-ho i davant la pos­si­bi­li­tat d'espe­rar i assu­mir pèrdues més grans pre­fe­rei­xen ven­dre al més aviat pos­si­ble. Quan aquest com­por­ta­ment es gene­ra­litza, les pèrdues estan asse­gu­ra­des, sobre­tot per a aquells petits inver­sors que no tenen la capa­ci­tat de ven­dre i de com­prar amb la faci­li­tat que ho fan altres inver­sors. Ja saben: hi ha qui sap treure pro­fit de l'embo­lic.

L'ocupació es continua recuperant

Segons dades de l'Enquesta de Població Activa, entre el tercer trimestre del 2007 i el primer trimestre del 2014 es van destruir gairebé 4 milions de llocs de treball i es va passar de 21 milions d'ocupats a menys de 17. Els últims 2 anys ja se n'ha recuperat més d'1 milió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.