Res millor que l'enlairament d'un satèl·lit com el Sentinel-3, el 16 de febrer passat, per celebrar una efèmeride com el desè aniversari de l'empresa isardSAT, que ha estat responsable de la posada en pràctica del prototipatge de processament de les dades del radar altímetre d'aquest satèl·lit i que ja ha consolidat tota una carrera en disseny, calibratge i manteniment d'instruments per processar les dades que recullen els satèl·lits. L'empresa, que ha treballat per a les grans agències de l'espai, com l'Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès), la NASA o l'Agència Espacial de Xina, a partir d'ara es disposa a anar molt més enllà en el seu model de negoci, i adreçar l'explotació de dades científiques a àmbits com la predicció d'incendis, la gestió de costes, prevenció de plagues d'insectes, detecció de fuites d'aigua, prevenció de d'inundacions, gestió de rec en l'agricultura, etc...

El canvi de model, com explica Mònica Roca, directora d'isardSAT, es deu “al risc que suposa haver de treballar fonamentalment amb diner públic”. Es refereix a l'any 2014, quan l'Estat espanyol va reduir dràsticament la contribució econòmica a l'AEE, amb la qual cosa l'Agència, que es regeix pel principi del georetorn, va haver de deixar de banda isardSAT, un col·laborador preferent de feia anys. A partir d'ara, caldrà fer una tasca comercial addicional per tal que els algorismes que l'empresa desenvolupa per processar les dades crues d'observació de la Terra “es puguin vendre a una altra mena de clients, com ara agricultors, empreses de salut, energia, asseguradores, etc... Particularitzar les dades, per adreçar-les a clients ben concrets”. Són diversos els camps en què poden interessar les dades que ha recollit el satèl·lit i han tractat a isardSAT, com ara la detecció de fuites de canonades en canalitzacions d'aigua o embassaments. En aquest camp, ja ha sorgit un projecte a Israel, país en què l'emmagatzematge de l'aigua és estratègic. Com a aplicació en l'energia, hi ha la creació de batimetria -topografia del fons del mar- a alta resolució sobre una zona determinada, que pot proporcionar una informació molt valuosa abans de prendre la decisió de dissenyar un parc de molins de vent marí, la instal·lació d'un gasoducte o d'un cable marí de fibra òptica. Així mateix, isardSAT també col·labora amb la FAO en un projecte de predicció de plagues de llagosta a l'Àfrica. Com diu Lluís Vinyals, director administratiu, “amb les dades d'observació del satèl·lit podem arribar a un coneixement ajustat del terreny, les plantes, la temperatura, la humitat... I així poden precisar quin és el moment adequat per fumigar”. Un altre exemple, dins el Programa Horitzó 2020, és la mesura de la qualitat de l'aire. La nova orientació d'isardSAT complementaria l'actual com a referent de l'ESA per al processament de dades de satèl·lit d'observació de la Terra, com diu Vinyals: “fins ara hem fet la recerca i el desenvolupament i ara l'ESA vol que siguem més operacionals, que distribuïm les dades, les venguem”. IsardSAT, que va tenir una notable caiguda en la facturació el 2013, ara es troba en franca progressió, amb un negoci d'1,4 milions l'any passat i de 2 milions previstos enguany. A l'empresa hi treballen vint persones. La diversificació no és només en la tipologia de clients. IsardSAT ha obert durant en els últims temps dues delegacions, a Guildford (Regne Unit) i Gdynia (Polònia), amb la intenció d'atraure projectes des d'aquestes dues noves places. En el cas de Polònia, “tot i que hem hagut de patir l'excessiu pes de la burocràcia estatal sobre les empreses”, com comenta Mònica Roca, ja estem pendents d'obtenir projectes del programa Horitzó 2020 de la UE i de l'ESA. En el cas britànic, isardSAT es vol beneficiar que “en els anys de crisi, el Regne Unit va incrementar la inversió a l'ESA un 30%, amb la qual cosa és probable que ens puguem beneficiar de més inversió en aquest àmbit, pel criteri de georetorn”. Com afirma Roca, “el que ens permet mantenir l'empenta és el coneixement que tenim de totes les fases de l'obtenció de dades per satèl·lit: visió de l'instrument, processament de dades, optimització i aplicació. Estem molt en contacte amb els enginyers que dissenyen l'eina, els ajudem a corregir-la.”