0
Opinió
ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L'INSTITUT D'ESTUDIS FINANCERS - 10 abril 2016 2.00 h

El xou dels anomenats ‘papers de Panamà'

Per què no ens preocupem primer que dins del nostre propi territori europeu
es troben jurisdiccions refugi (Gibraltar, Jersey...) o senzillament països membres de la Unió Europea (Xipre, Irlanda...) que fan d'una fiscalitat obscenament baixa la raó de ser per deslocalitzar-nos les empreses i els revinguts fiscals?
- ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L'INSTITUT D'ESTUDIS FINANCERS

Poques notícies podien reu­nir tant poder mediàtic com les reve­la­ci­ons deri­va­des dels ano­me­nats papers de Panamà o Panama Leaks. Infor­mació obtin­guda de fil­tra­ci­ons o furts, evasió i frau fis­cal, noms cone­guts de polítics, espor­tis­tes i artis­tes; en defi­ni­tiva, famo­sos i diners bar­re­jats en un immens safa­reig. Què més es pot dema­nar per omplir por­ta­des i tro­bar titu­lars?

A més a més, tot com­par­tit per cen­te­nars de mit­jans i peri­o­dis­tes d'inves­ti­gació, si bé sem­bla que s'han limi­tat a actuar com a stak­ha­no­vis­tes, lle­gint cadas­cun una part dels, sem­bla, diver­sos mili­ons de docu­ments dis­po­ni­bles. A aques­tes altu­res –ja ha trans­cor­re­gut quasi una set­mana-, s'han repe­tit a bas­ta­ment els tòpics sobre la qüestió. Vegem si en forma de breus ano­ta­ci­ons acon­se­guim apor­tar una mica més de pers­pec­tiva als papers.

L'ori­gen de tot ple­gat, un roba­tori.

Es tracta d'un furt, d'un roba­tori; sigui havent accep­tat una fil­tració il·legal, sigui amb l'acció d'un hacker. I tant se val si hi ha o no com­pen­sació econòmica, si bé tot fa pen­sar que n'hi ha hagut, i impor­tant. És com a mínim curiós que una infor­mació que vol ser exem­pla­rit­zant comenci pre­ci­sa­ment en un roba­tori.

‘Totum revo­lU­tum' de jus­tos I peca­dors.

Els papers, basats en els regis­tres d'una empresa de ser­veis legals, fidu­ci­a­ris i soci­e­ta­ris de poca repu­tació, però acces­si­ble i trans­pa­rent per a qual­se­vol, és efec­ti­va­ment un con­junt de dades per­so­nals que no dis­tin­geix entre aque­lles que es movien en la més abso­luta lega­li­tat i aque­lles ori­en­ta­des a fer frau. Així, els noms que hi apa­rei­xen es bar­re­gen indis­cri­mi­na­da­ment en la premsa, sense pos­si­bi­li­tat de des­triar els que actu­a­ven amb bona fe dels que tenien males inten­ci­ons: pena de tele­notícies per a tot­hom.

Panamà, la sopa d'all i treure's LES puces de sobre.

Evi­dent­ment que el sis­tema pana­meny s'ha espe­ci­a­lit­zat en l'opa­ci­tat, i en el refugi fis­cal. I deli­be­ra­da­ment impul­sat pel seu govern. Però la hipo­cre­sia de les nos­tres auto­ri­tats –espa­nyo­les i euro­pees, per exem­ple–, esquinçant-se les ves­ti­du­res, fent veure que no conei­xen i no tole­ra­ven durant anys aquesta situ­ació (a Panamà i en tants para­di­sos/refu­gis fis­cals), és patètic. Per què no ens pre­o­cu­pem pri­mer que dins del nos­tre propi ter­ri­tori euro­peu es tro­ben juris­dic­ci­ons refugi (Gibral­tar, Jer­sey...) o sen­zi­lla­ment països mem­bres de la Unió Euro­pea (Xipre, Irlanda...) que fan d'una fis­ca­li­tat obs­ce­na­ment baixa la raó de ser per des­lo­ca­lit­zar-nos les empre­ses i els revin­guts fis­cals? Pot­ser que Europa comenci per pre­o­cu­par-se de si mateixa.

Lega­li­tat i mora­li­tat, però també equi­tat.

És cert, hi ha acci­ons legals que des de qual­se­vol punt de vista són poc morals o ètiques. Els fraus, els abu­sos, el tràfic d'influències i fins i tot cer­tes acci­ons per pagar menys impos­tos poden ser legals però dub­to­sa­ment ètiques. Però, i l'equi­tat? No és ben cert que els avan­tat­ges i les alter­na­ti­ves per rebai­xar impos­tos només estan en mans d'alguns? I més en mans d'empre­ses (o de qui les pot crear) que de par­ti­cu­lars; i més (molt més) en mans de grans empre­ses que de peti­tes.

Quan es parla des de fal­sos punts de vista libe­rals de “com­petència fis­cal” entre ter­ri­to­ris i països, no es té en compte qui té i qui no té la capa­ci­tat de triar la seva residència fis­cal. La com­petència és fum.

I de pas, una ració d'anti­a­me­ri­ca­nisme.

Una de les
reac­ci­ons als papers de Panamà més repe­ti­des i aber­rants ha estat les dels “teòrics de la cons­pi­ració ame­ri­cana”, indig­nats per la no-presència en els papers de ciu­ta­dans nord-ame­ri­cans relle­vants. S'ha arri­bat a dir que les fil­tra­ci­ons havien pas­sat prèvia­ment per una mena de pre­fil­tre ian­qui que havia extret totes les referències nord-ame­ri­ca­nes. Mirin, a Panamà els ame­ri­cans hi havien estat ins­tal·lats (zona del canal) quasi com a amos i senyors i des que se'ls en va fer fora -o quasi-, han pre­fe­rit altres des­ti­na­ci­ons de fis­ca­li­tat baixa o ine­xis­tent. No són sants, també prac­ti­quen l'elusió d'impos­tos, però en no tenir la pressió fis­cal euro­pea, són menys els defrau­da­dors.

No desen­fo­quem el pro­blema.

El món té un pro­blema fis­cal greu. A igual­tat d'ingres­sos i ren­des, par­ti­cu­lars i empre­ses estan sot­me­sos en dife­rents parts del món a pres­si­ons fis­cals radi­cal­ment dife­rents. La coor­di­nació fis­cal a Europa és ine­xis­tent, i no cal dir a la resta del món. Els papers de Panamà apor­ten infor­mació i rellevància al pro­blema, però tenen el risc de desen­fo­car-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Josep Soler Albertí
Altres articles de l'autor

Publicat a