0
Opinió
ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L'INSTITUT D'ESTUDIS FINANCERS - 10 abril 2016 2.00 h

El xou dels anomenats ‘papers de Panamà'

Per què no ens preocupem primer que dins del nostre propi territori europeu
es troben jurisdiccions refugi (Gibraltar, Jersey...) o senzillament països membres de la Unió Europea (Xipre, Irlanda...) que fan d'una fiscalitat obscenament baixa la raó de ser per deslocalitzar-nos les empreses i els revinguts fiscals?
- ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L'INSTITUT D'ESTUDIS FINANCERS

Poques notícies podien reunir tant poder mediàtic com les revelacions derivades dels anomenats papers de Panamà o Panama Leaks. Informació obtinguda de filtracions o furts, evasió i frau fiscal, noms coneguts de polítics, esportistes i artistes; en definitiva, famosos i diners barrejats en un immens safareig. Què més es pot demanar per omplir portades i trobar titulars?

A més a més, tot compartit per centenars de mitjans i periodistes d'investigació, si bé sembla que s'han limitat a actuar com a stakhanovistes, llegint cadascun una part dels, sembla, diversos milions de documents disponibles. A aquestes altures –ja ha transcorregut quasi una setmana-, s'han repetit a bastament els tòpics sobre la qüestió. Vegem si en forma de breus anotacions aconseguim aportar una mica més de perspectiva als papers.

L'origen de tot plegat, un robatori.

Es tracta d'un furt, d'un robatori; sigui havent acceptat una filtració il·legal, sigui amb l'acció d'un hacker. I tant se val si hi ha o no compensació econòmica, si bé tot fa pensar que n'hi ha hagut, i important. És com a mínim curiós que una informació que vol ser exemplaritzant comenci precisament en un robatori.

‘Totum revolUtum' de justos I pecadors.

Els papers, basats en els registres d'una empresa de serveis legals, fiduciaris i societaris de poca reputació, però accessible i transparent per a qualsevol, és efectivament un conjunt de dades personals que no distingeix entre aquelles que es movien en la més absoluta legalitat i aquelles orientades a fer frau. Així, els noms que hi apareixen es barregen indiscriminadament en la premsa, sense possibilitat de destriar els que actuaven amb bona fe dels que tenien males intencions: pena de telenotícies per a tothom.

Panamà, la sopa d'all i treure's LES puces de sobre.

Evidentment que el sistema panameny s'ha especialitzat en l'opacitat, i en el refugi fiscal. I deliberadament impulsat pel seu govern. Però la hipocresia de les nostres autoritats –espanyoles i europees, per exemple–, esquinçant-se les vestidures, fent veure que no coneixen i no toleraven durant anys aquesta situació (a Panamà i en tants paradisos/refugis fiscals), és patètic. Per què no ens preocupem primer que dins del nostre propi territori europeu es troben jurisdiccions refugi (Gibraltar, Jersey...) o senzillament països membres de la Unió Europea (Xipre, Irlanda...) que fan d'una fiscalitat obscenament baixa la raó de ser per deslocalitzar-nos les empreses i els revinguts fiscals? Potser que Europa comenci per preocupar-se de si mateixa.

Legalitat i moralitat, però també equitat.

És cert, hi ha accions legals que des de qualsevol punt de vista són poc morals o ètiques. Els fraus, els abusos, el tràfic d'influències i fins i tot certes accions per pagar menys impostos poden ser legals però dubtosament ètiques. Però, i l'equitat? No és ben cert que els avantatges i les alternatives per rebaixar impostos només estan en mans d'alguns? I més en mans d'empreses (o de qui les pot crear) que de particulars; i més (molt més) en mans de grans empreses que de petites.

Quan es parla des de falsos punts de vista liberals de “competència fiscal” entre territoris i països, no es té en compte qui té i qui no té la capacitat de triar la seva residència fiscal. La competència és fum.

I de pas, una ració d'antiamericanisme.

Una de les
reaccions als papers de Panamà més repetides i aberrants ha estat les dels “teòrics de la conspiració americana”, indignats per la no-presència en els papers de ciutadans nord-americans rellevants. S'ha arribat a dir que les filtracions havien passat prèviament per una mena de prefiltre ianqui que havia extret totes les referències nord-americanes. Mirin, a Panamà els americans hi havien estat instal·lats (zona del canal) quasi com a amos i senyors i des que se'ls en va fer fora -o quasi-, han preferit altres destinacions de fiscalitat baixa o inexistent. No són sants, també practiquen l'elusió d'impostos, però en no tenir la pressió fiscal europea, són menys els defraudadors.

No desenfoquem el problema.

El món té un problema fiscal greu. A igualtat d'ingressos i rendes, particulars i empreses estan sotmesos en diferents parts del món a pressions fiscals radicalment diferents. La coordinació fiscal a Europa és inexistent, i no cal dir a la resta del món. Els papers de Panamà aporten informació i rellevància al problema, però tenen el risc de desenfocar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Josep Soler Albertí
Altres articles de l'autor

Publicat a