Ja fa un any que es va publicar la llei 5/2015, de 27 d'abril, de foment del finançament empresarial, que pretenia respondre a la necessitat d'establir mecanismes de finançament alternatius al bancari, en consonància amb la situació de manca de crèdit a empreses i la normativa anàloga establerta sobre això en altres països europeus del nostre entorn.

Molt s'ha parlat de finançament alternatiu de les empreses i projectes (l'impacte del fintech, el micromecenatge o el reconeixement legal de la tasca dels àngels inversors...), però una de les mesures destacades que va portar l'entrada en vigor d'aquesta llei i la consegüent modificació de la llei de societats de capital (articles 401 i següents), va ser dotar les societats limitades de la capacitat d'emetre obligacions simples (no convertibles), inclús afegint la possibilitat que les esmentades obligacions siguin negociades en els mercats, com per exemple el mercat de renda fixa MARF.

Aquesta nova via de finançament aporta oportunitats tant a les empreses com als inversors: les primeres obtenen una nova forma de finançament diferent de la via bancària i per als segons apareixen noves oportunitats d'inversió, un mercat alternatiu al dels productes bancaris o financers tradicionals.

Des d'una perspectiva pràctica, la dificultat principal aparellada a aquest procés de finançament i inversió és la posada en contacte de les empreses obertes a emetre obligacions amb estalviadors disposats a dipositar el seu capital en projectes empresarials concrets, en una forma completament diferent de la pràctica habitual als mercats financers. En aquest punt troben un rol fonamental tota mena de plataformes de finançament que estan sorgint a internet, que es dediquen professionalment a posar en contacte possibles inversors que ofereixin finançament amb empreses que el necessitin.

L'aparició d'aquestes noves vies de finançament no fa res més que plantejar-nos que el model econòmic està canviant i que hauran d'existir cada vegada més facilitats i alternatives perquè les empreses puguin accedir a finançament, sense haver de recórrer necessàriament a les exigències de la banca tradicional.