Opinió

Feblesa social i frau fiscal

Informacions quotidianes van corroborant l'existència d'una bossa significativa de frau fiscal. S'estima que l'economia submergida supera el 20% del PIB i que, consegüentment, el frau fiscal seria d'un 3.5%-4% del PIB. Les notícies recents de les societats mercantils “offshore” a Panamà han posat en evidència aquesta evasió fiscal de persones força conegudes. El govern espanyol ha anat reaccionant al frau amb la normativa de prevenció de blanqueig de capitals, així com amb inspeccions que afecten habitualment qui ja paga impostos. Pel que fa a la Unió Europea, es promouen mesures com ara deixar d'emetre, el 2017, els bitllets de 500 euros. Es considera que és l'instrument per fer moviments econòmics sense control fiscal.

Mentrestant, la pressió impositiva va augmentant sobretot als assalariats, a la vegada que les retribucions s'han congelat i les noves són molt inferiors. Entre el 2007 i el 2013 tres milions de persones s'han desplaçat de la classe mitjana a la baixa, segons l'estudi Distribució de la renda, crisi econòmica i polítiques redistributives de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques. I fem referència a aquesta dada per no centrar-nos en estadístiques sobre població exclosa, sobre l'augment del desequilibri en la distribució de la riquesa o sobre el cada cop més estès concepte de “precarietat”.

Risc d'exclusió social.

La progressiva reducció de la moneda com a instrument de pagament afectarà molt les famílies en risc d'exclusió social. Moltes viuen o complementen les seves remuneracions amb petits ingressos en metàl·lic que els fan més suportable la situació. Alguns d'ells no tenen accés a la mecànica bancària per falta de cultura o per impagaments que arrosseguen i que els mantenen embargats comptes i ingressos. Són famílies que no han pogut recórrer a un concurs de creditors i que han de malviure amb el salari mínim interprofessional, amb una pensió no contributiva de 400 euros al mes.

La banca és el col·laborador necessari de l'administració per a la reducció de la moneda. De fet, és un procés que ja li és avantatjós per estalviar els costos que la seva manipulació i transport li suposa. Una de les formes de reduir els moviments en metàl·lic és anar introduint i augmentant les comissions per ingressos que afecten petites transaccions de pimes, gent senzilla o d'entitats socials: quotes, pagament de petites activitats o serveis, pagament fraccionat de deutes...

Siguem rigorosos. Volem de debò combatre el frau fiscal veritablement important? Quin és el paper moneda que afavoreix els moviments opacs fiscalment? Els bitllets de 500 euros? Doncs per què no els treuen de circulació i donen un termini de tres mesos, raonable, per poder-los ingressar en un compte bancari? Qui els té s'ha d'identificar i s'interfereixen els veritables moviments econòmics que eludeixen la tributació. No seria molt més efectiu i ràpid que no pas anar dificultant les petites transaccions econòmiques? Decisions com la de no afrontar el problema veritablement greu i com la de dificultar la vida ordinària als que són més vulnerables fan que es qüestioni si hi ha o no hi ha una veritable intenció de resoldre d'arrel el frau fiscal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.