Som atractius per a la Xina?
El gegant asiàtic ha deixat de ser un país receptor per convertir-se en una economia present a l'estranger.Catalunya té pendent resoldre la poca visibilitat per poder participar, en condicions, en la cursa de captació d'inversions
La Xina, que ha estat un país receptor d'inversió estrangera, ha començat a agafar un nou paper: el d'inversor. A mesura que les seves empreses agafen força, necessiten implantar-se a prop dels mercats per vendre, i busquen, doncs, territoris competitius que els acullin. El director de l'oficina de promoció d'Acc1ó a Xangai, Santi Santamaria, creu que amb les accions d'impuls que està fent el govern xinès, en tres anys hi haurà una explosió d'aquesta inversió a l'exterior.
Ara com ara, segons dades d'Invest in Catalonia, un organisme públic dedicat a atreure inversió estrangera, a Catalunya hi ha 30 empreses de capital xinès que s'han implantat en els darrers anys, com la firma d'electrodomèstics Haier o l'operadora portuària Hutchison, que té la concessió d'una terminal al port de Barcelona.
A més, hi ha oberts diferents processos de negociació per a la captació de fabricants d'automoció. Un d'aquests és amb Huachen Automotive Group, productor dels cotxes Brilliance, que el passat 14 de maig va signar un protocol d'intencions amb el govern català per estudiar la viabilitat de la implantació d'una fàbrica al Principat, que els serviria de plataforma d'entrada al continent europeu. L'intent no és gens menyspreable si es té en compte que es tracta d'un dels deu grups d'automoció més grans de la Xina, que fabrica cotxes per a la marca BMW. L'altre procés en marxa és la incorporació del grup Chery, que al setembre del 2010 es va mostrar interessat a construir una planta de muntatge de cotxes a Catalunya que hauria de donar feina a unes 3.000 persones.
Algunes de les inversions productives més importants que s'han portat a terme darrerament a Europa han estat de la marca Haier, un autèntic gegant dels electrodomèstics, que té a Itàlia la seu central per al continent; però també n'han arribat d'altres de més tecnològiques com la de maquinari Huawei o Lenovo, la marca de referència d'ordinadors xinesa, que té participació a IBM. Les previsions, doncs, són que moltes altres segueixin les seves passes.
Amb tantes possibilitats a la vista, Catalunya es planteja si és prou atractiva per a la Xina.
Tots els experts consultats coincideixen que el gran taló d'Aquil·les és el desconeixement que existeix a la Xina del Principat. Diao Minyou, el president del Consell Xinès per a la Promoció del Comerç Internacional, en una entrevista a L'Econòmic (vegeu pàgina 3) assegura que hi ha una greu manca de visibilitat. “El més habitual és que no sàpiguen ni on som”, explica el professor d'IESE Pedro Nueno, expert en Xina, que ha col·laborat de prop per ajudar a captar inversió xinesa. Aquest diagnòstic el comparteix Carlos Hernández, director general d'una consultora establerta a la Xina des de fa quatre anys i dedicada a ajudar l'empresa espanyola a invertir-hi. “Ni tan sols es coneix Espanya”, afegeix. I no només és poc reconegut l'Estat sinó que, quan excepcionalment s'identifica, s'associa amb uns tòpics (braus i flamenc) que fan un flac favor a la captació d'inversions industrials.
POTENCIALITAT.
La visibilitat és un tema clau perquè, com explica Santi Santamaria, l'empresa xinesa abans de fer negocis necessita identificar molt bé amb qui s'associa, així que “si no coneix el país no inverteix”, diu Santamaria.
És, doncs, el moment de fer una bona campanya de màrqueting promocional en un país de 1.300 milions d'habitants, que ha estat dels pocs al món que en plena crisi ha mantingut un creixement del PIB per sobre del 9% i que per a enguany té expectatives de seguir el mateix camí. Ara bé, Leilei Ma, una consultora xinesa resident a Catalunya des de fa dues dècades, que ajuda empreses asiàtiques a invertir aquí, explica que les accions de difusió de marca país haurien de ser més pragmàtiques del que ho són ara. “Plantar-se allà una delegació de govern i fer una visita oficial no és la via, cal concretar molt més les accions”, diu Ma, qui pensa que Catalunya coixeja també en personal qualificat xinès. “Si volem atraure multinacionals xineses caldrà fer-nos atractius per a gent formada que sigui coneixedora de les dues cultures i llengües”, afegeix.
Segons Nueno, si s'aconsegueix superar les mancances, Catalunya disposa de prou arguments per donar contingut a la campanya de promoció i convertir-se en un territori desitjat per als iuans. “Estic convençut que serà així, perquè comptem amb una base industrial molt diversificada, i en això som únics a Europa”, diu el professor d'IESE, que es mostra molt esperançat que algun dels fabricants de cotxes xinesos acabin optant per Catalunya, com a centre d'accés al mercat europeu. Justament en indústria automobilística Catalunya ha sabut situar-se, gràcies a la presència de dues grans marques: Seat i Nissan, i la xarxa de firmes de components d'automoció que s'han creat al seu voltant i que ara representen un element clau per a l'atracció de noves inversions.
A més, com insisteix Amadeu Jensana, responsable de relacions comercials de Casa Àsia, els costos són aquí més competitius si ens comparem amb la resta d'Europa. Abans, però, s'haurà de millorar la xarxa logística que connecta Catalunya amb el vell continent si es pretén vendre com la plataforma d'accés al mercat europeu, “Seria important tenir acabat tot el projecte de la connexió ferroviària amb Europa i reforçar tota la xarxa”, insisteix Jensana. I tan important és estar ben connectats per terra amb els veïns europeus com per aire amb la Xina; així, que no hi hagi un enllaç directe aeri, és un punt negatiu per a Catalunya, segons Carlos Hernández.
Des d'Invest in Catalonia asseguren que en els darrers mesos hi ha hagut un interès creixent d'inversions xineses a Catalunya. Claudia Danesi, responsable de promoció d'inversions d'aquest organisme, assegura que des de gener han rebut tres missions d'empresaris xinesos i que tenen oberts diferents projectes d'inversió. “Estem treballant per atreure firmes xineses a sectors que generin riquesa”, diu.
TEMOR.
Una altra particularitat de la inversió xinesa és que, ara com ara, el 60% de les seves multinacionals són de propietat estatal, i no entren via adquisicions d'empreses locals sinó per implantació des de zero. En canvi, les inversions a Europa les estan portant a terme mitjançant la compra d'empreses ja existents que despunten tecnològicament.
El repte, doncs, és donar-se a conèixer i guanyar posicions en els sectors estratègics si no volem quedar els últims en una cursa que es preveu dura.
“Cal que us doneu a conèixer més i que sigueu més flexibles”
A.P.
Diao Minyou és el president del Consell Xinès per a la Promoció del Comerç Internacional (CCPIT, en les seves sigles en anglès). Una organització governamental dedicada a la promoció de les relacions comercials entre la Xina i la resta del món i dedicada també a l'organització de les principals fires que es convoquen al gegant asiàtic. La setmana passada va visitar Barcelona per presentar la fira Construmat, que se celebrarà a Beijing l'any 2012 gràcies a un acord de col·laboració al 50% entre Fira Barcelona i CCPIT. Minyou creu que cal un canvi de mentalitat per millorar el flux inversor entre els dos països.
71 primeres espases a l'IESE
La primera setmana de juny, un total de 71 directius de les principals empreses xineses visitaran Barcelona per participar en un curs que organitza una escola de negocis de la Xina agermanada amb l'IESE en col·laboració amb Harvard.
Durant tota la setmana les principals espases del teixit productiu xinès no només rebran formació sinó que, a més, podran conèixer de primera mà Catalunya i els seus atractius.
Pedro Nueno, professor de l'escola de negocis IESE i promotor de la iniciativa, explica que en cada edició sempre aprofiten per organitzar una activitat per mostrar les potencialitats de Catalunya. “Anirem a conèixer els cellers de Torres. És una bona ocasió per apropar dos mons”, diu Nueno, qui creu que calen accions tan concretes com aquestes per trencar el desconeixement que la Xina té de Catalunya.
