En els darrers dies s'han concretat alguns passos per avançar cap a la tan necessària reforma horària que ha de permetre una millor organització de la vida laboral i personal, i en aquest sentit és raonable esperar que repercutirà positivament en la qualitat de vida dels treballadors, així com en la millor organització del treball i l'augment de la productivitat de les empreses. És molt significatiu que en una qüestió tan fonamental hi estiguin d'acord patronal i sindicats, fet imprescindible per escometre una reforma social d'aquesta profunditat. Tanmateix, l'escull que previsiblement caldrà superar no serà tant la falta d'acords com la realitat sectorial de la nostra economia. A Catalunya, més del 65% de la riquesa econòmica està produïda pel sector serveis, i més d'un terç d'aquesta riquesa està vinculada directament al turisme. Una part importantíssima de les empreses doncs no està representada per sindicats ni patronals (petit comerç, petits locals de lleure, autònoms...) ni té cap possibilitat de tancar en un horari raonable quan el seu client ve de tot el món precisament per a això: per gaudir dels serveis del comerç, restauració i lleure del nostre país en horari continu. Per tant, malgrat la necessitat i els beneficis de la reforma horària, gran part dels treballadors no només no hi tindran realment accés, sinó que, a més, la reducció d'horaris dels altres serveis (principalment de les escoles) els farà més complicada la conciliació familiar. Això no significa que la reforma no s'hagi de promocionar i d'iniciar, però no es pot fer de manera cosmètica, començant per la superfície (l'horari escolar) i sense anar a la necessitat més profunda: un plantejament seriós del que ha de ser l'economia de Catalunya en els propers anys, que ha de traduir-se en un esforç igualment seriós per promocionar la indústria, la recerca, la millora de la competitivitat universitària i, en poques paraules, una aposta real per afavorir altres sectors econòmics que no siguin exclusivament el del turisme. En aquest sentit estem parlant d'un esforç que requerirà anys per ajudar a la recuperació de sectors que han sortit molt malparats de la crisi, però no hi podem renunciar si realment volem mantenir al nostre país una certa qualitat de vida que no serà possible si només som el centre de lleure de la resta dels europeus.