Trump i l'economia mundial
El proper 20 de gener del 2017 Donald Trump prendrà possessió de la presidència dels Estats Units desprès del seu inesperat triomf sobre Hillary Clinton a les eleccions del 8 de novembre.
Trump arriba al poder quan les estimacions del Fons Monetari Internacional ens diuen que l'economia nord-americana ha crescut el 2,6% el 2016 en relació amb l'1,6% que va augmentar al 2015 amb un esperat creixement del 2,2% al 2017.
El context global de creixement s'ha estimat pel Fons Monetari Internacional del 3,1% el 2016, que haurà d'augmentar fins al 3,4% el 2017 si les circumstàncies del Brexit i la política de Trump ho fan possible, si els bancs italians resisteixen la dimissió de Renzi desprès d'haver perdut el referèndum constitucional del 4 de desembre i si les eleccions franceses –sense que Hollande vulgui repetir- i les eleccions alemanyes no incorporen elements negatius que dificulten la tranquil·litat dels mercats.
En aquest entorn, ens hem de demanar si és realista pensar que la política d'obres públiques i d'inversions que ha anunciat Trump tindrà l'efecte impulsor fins al 4%-5% que el nou president Trump ha pronosticat, i més, si la Reserva Federal abandona la política d'estímuls i baixos tipus d'interès que ha practicat.
De moment, l'anunci per Trump que els Estats Units no ratifiquen l'Acord d'Associació Transpacific (TPP) que intentava estimular el comerç dels EUA amb Austràlia, Brunei, el Canadà, Xile, el Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, el Perú, Singapur i Vietnam i comprenen el 40% del PIB mundial no va en la bona direcció i el mateix es pot dir sobre l'acord de Partenariat Regional Comprehensiu (RCEP) amb els 10 membres de l'Asean (Brunei, Cambodja, Indonèsia, Laos, Malàisia, Birmània, Filipines, Singapur, Tailàndia, Vietnam) així com la Xina, el Japó, Austràlia, l'Índia, Corea del Sud i Nova Zelanda, que encara que menys formalitzat que el TPP, representa països que suposen el 30% de l'economia mundial.
Contra el proteccionisme.
Jo no crec que Trump s'atreveixi a impulsar la denúncia del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA) amb el Canada i Mèxic, perquè aquests dos països i els Estats Units han desenvolupat un comerç molt important en sectors estratègics per a les empreses nord-americanes d'automoció i per al comerç tèxtil, però una cosa és denunciar acords existents com ara la Iniciativa per Àfrica (AGOA) o els acords amb l'Amèrica Llatina i inclús les preferències aranzelàries generalitzades que els EUA ofereixen als països menys avançats des del 1971, i una altra de molt més senzilla és no fer avançar acords que estàvem en negociació o en fase de ratificació, com el cas del TTIP i del TPP o inclús negociacions en curs a l'Organització Mundial del Comerç. Aquestes qüestions comercials no ho són tot. Trump ha anunciat que vol anar retirant-se dels seus compromisos defensius a l'OTAN i això obligarà els països de l'Europa Occidental a gastar més en armaments, la qual cosa pot representar un trasbals pressupostari per als països europeus endeutats i amb problemes pressupostaris. No crec que el multiplicador de les despeses militars pugui compensar aquesta reorientació del sector públic dels països afectats.
Per altra banda no sembla que Trump estigui disposat a lliurar més dòlars per la 16a reposició de recursos a favor dels països subdesenvolupats a través de l'Associació Internacional de Foment del Banc Mundial i cal recordar que fins ara els Estats Units -inclús en època de Bush- han estat els primers aportadors a l'ajuda multilateral al desenvolupament en termes absoluts. Això es completaria per l'efecte negatiu que suposarà la restricció a les inversions nord-americanes a l'estranger, per reforçar la inversió a l'interior i les restriccions sobre les immigracions, i no solament amb el visible tema del mur amb Mèxic, sinó en restriccions generals de caire nacionalista.
Per tot això, l'arribada de Trump a la Casa Blanca suposarà una sèrie de problemes per l'economia mundial i també, un canvi geoestratègic, perquè la Xina intentarà omplir els buits que la retirada nacionalista dels nord-americans generarà.
En aquests propers mesos veurem si Trump fa tot el que ha dit que faria o si els lobbies internacionalistes i les grans empreses nord-americanes el convencen que el nacionalisme avui és impossible.
