Opinió

Governant la globalització

El creixement econòmic sempre s'associa amb l'expansió dels mercats, i el capitalisme sempre cerca el mercat ideal. La globalització, l'última fase del procés capitalista d'expansió de mercats, cerca la dilució de barreres d'espai i de temps a través de la revolució de les tecnologies digitals

Per fi s'ha aca­bat el 2016 i tots espe­rem el 2017 amb reno­va­des il·lusi­ons i bones expec­ta­ti­ves. Des del punt de vista econòmic, i sota el meu punt de vista, la gran notícia de l'any ha estat la mani­fes­tació evi­dent dels males­tars de la glo­ba­lit­zació. En con­tex­tos cul­tu­rals i soci­o­e­conòmics molt dife­rents, gent d'arreu par­ti­ci­pant en pro­ces­sos elec­to­rals ha mani­fes­tat dis­cor­dan­ces amb la forma actual del procés glo­ba­lit­za­dor. És veri­tat que hi ha molts altres ele­ments expli­ca­tius, però a ningú se li escapa que el sí al Bre­xit del Regne Unit i la victòria de Donald Trump a les elec­ci­ons dels Estats Units tenen un clar com­po­nent econòmic i, més específica­ment, de rebuig d'una bona part de la població a com s'estan estruc­tu­rant les coses a l'esfera econòmica. Hi ha també altres casos d'aquest males­tar que es mani­festa des de mol­tes dimen­si­ons. Per exem­ple, el fort aug­ment del suport a opci­ons polítiques que volen fre­nar aquest procés, bé sigui a través de limi­tar els flu­xos migra­to­ris, bé sigui a través de pro­funds des­a­cords amb els nous trac­tats comer­ci­als glo­bals. Però, què hi podem dir des de l'eco­no­mia científica?

Què és el capi­ta­lisme.

Pri­mer. Per enten­dre la glo­ba­lit­zació cal tenir molt pre­sent què és el capi­ta­lisme. El capi­ta­lisme és un règim d'orde­nació de l'eco­no­mia que es basa en la maxi­mit­zació dels bene­fi­cis, que té una ins­ti­tució bàsica: el mer­cat; i un impor­tant corol·lari, el cicle econòmic. Com que els mer­cats solen ser bons assig­nant recur­sos, però ja no tant dis­tri­buint-los, els mer­cats fallen i això genera desi­gual­tats que s'han de cor­re­gir. Com que els mer­cats han d'afron­tar situ­a­ci­ons de ren­di­ments decrei­xents (recor­din la frase: el capi­tal que no creix mor), tenen una tendència natu­ral cap a l'expansió. El crei­xe­ment econòmic sem­pre s'asso­cia amb l'expansió dels mer­cats, i el capi­ta­lisme sem­pre cerca el mer­cat ideal. Una manera de cons­truir mer­cats ide­als és la dilució de les bar­re­res d'espai i temps. La mun­di­a­lit­zació, el procés de cons­trucció de l'eco­no­mia mun­dial, cerca la dilució de bar­re­res d'espai a través de la revo­lució de les comu­ni­ca­ci­ons. La glo­ba­lit­zació, l'última fase del procés capi­ta­lista d'expansió de mer­cats, cerca la dilució de bar­re­res d'espai i de temps a través de la revo­lució de les tec­no­lo­gies digi­tals. Avui, el mer­cat és el món i les 24 hores. I per als amants de la ciència-ficció, que cada vegada té menys de ficció i més de ciència: ull amb la cons­trucció de l'eco­no­mia uni­ver­sal.

Segon. A través dels pro­ces­sos de revo­lució tec­nològica, el capi­ta­lisme genera cicles econòmics de llarga durada. Són períodes en els quals un deter­mi­nat apa­rell tec­nològic, a l'actu­a­li­tat el vin­cu­lat amb els flu­xos d'infor­mació i conei­xe­ment, explica els avenços del crei­xe­ment econòmic. Per això, avui par­lem de l'eco­no­mia glo­bal del conei­xe­ment. Quan aquests can­vis a l'estruc­tura econòmica interac­ci­o­nen amb can­vis soci­als, polítics i cul­tu­rals par­lem de revo­lució indus­trial. I, en els pro­ces­sos de revo­lució indus­trial sem­pre hi ha un període de des­en­caix entre la nova forma econòmica i les estruc­tu­res polítiques i ins­ti­tu­ci­o­nals del cicle ante­rior. Pre­ci­sa­ment, això és el que passa avui: l'eco­no­mia és glo­bal i les ins­ti­tu­ci­ons i la política s'arti­cu­len des de l'estat nació. L'eco­no­mia glo­bal del conei­xe­ment ja està en marxa, i la soci­e­tat glo­bal del conei­xe­ment encara no. Aquest feno­men no és nou. Es pot lle­gir la cons­trucció dels estats nació del segle XIX com la res­posta ins­ti­tu­ci­o­nal i política a la cre­ació dels mer­cats naci­o­nals.

Ter­cer. En ter­mes de benes­tar mate­rial, els resul­tats del capi­ta­lisme són extra­or­di­na­ris. Això és inne­ga­ble. També ho són els resul­tats de la glo­ba­lit­zació. Cap eco­no­mista seriós els negarà l'asso­ci­ació posi­tiva entre més inte­gració econòmica i més benes­tar mate­rial. Això sí, com tots els fenòmens econòmics, la glo­ba­lit­zació també té dues deri­va­des. La pri­mera deri­vada, la del pro­ducte mar­gi­nal de la glo­ba­lit­zació, ens informa que a més inte­gració comer­cial més pro­ducte per càpita. Ara bé, el pro­blema el tenim amb la segona deri­vada, la de la pro­duc­ti­vi­tat mar­gi­nal de la glo­ba­lit­zació. No està gens clar que el pro­ducte mar­gi­nal de la glo­ba­lit­zació sem­pre sigui crei­xent. No està clar que els bene­fi­cis mate­ri­als de la glo­ba­lit­zació siguin posi­tius in eter­num. I, vet aquí, el pro­blema. Per bé que la glo­ba­lit­zació ha fet créixer el benes­tar mate­rial, també ha gene­rat molta desi­gual­tat. I la desi­gual­tat té mol­tes cares. Desi­gual­tat entre eco­no­mies, i desi­gual­tat dins de les eco­no­mies. Els exclo­sos de la glo­ba­lit­zació són molts i crei­xen cada dia.

Per apro­fi­tar les ren­des de l'eco­no­mia glo­bal, cal avançar en la cons­trucció d'una soci­e­tat glo­bal que cor­re­geixi les falla­des dels mer­cats glo­bals. I això vol dir menys estats nació i més democràcia i ins­ti­tu­ci­ons glo­bals. Espe­rem que no sigui política-ficció. Un bon desig per al 2017.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.