El comerç mundial de Trump
Mai no s'havia vist que un president dels Estats Units entrés en funcions creant l'alarma geopolítica que està creant Donald Trump signant dia a dia decrets i disposicions que encara que no se sap quin serà el seu desplegament estan sent objecte de crítiques i manifestacions adverses a tot el món.
En certs moments de la història econòmica, els Estats Units no han estat oberts al comerç o a les relacions internacionals, però després de la Segona Guerra Mundial els americans van ser els grans impulsors del sistema econòmic mundial obert que avui tenim amb la creació del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial i de l'antecedent de l'actual Organització Mundial del Comerç (OMC) que va ser l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT), amb què es van impulsar la liberalització dels intercanvis mundials i el multilateralisme.
És evident que als Estats Units mai no ha sigut tothom lliurecanvista, però sempre havien triomfat les tesis lliurecanvistes sobre les proteccionistes, com quan es va aprovar l'Acord de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord amb Canadà i Mèxic que, per cert, l' ex-precandidat demòcrata a les eleccions Bernie Sanders va criticar i que Trump vol ara renegociar.
Què es el que ha succeït perquè ara el president Trump vulgui renunciar al lliure canvi multilateral i s'apunti al proteccionisme o als acords merament bilaterals, tal com va dir durant la seva campanya electoral i que abans de la seva presa de possessió semblava impossible que posés en aplicació? (vegeu el meu article Trump i l'economia mundial a l'Econòmic del 15 de gener).
L'explicació la podem trobar consultant la recent publicació de l'OMC sobre l'evolució del comerç mundial 2001-2016 que cobreix el comportament exportador de 220 territoris duaners per a 5.300 productes. Allà es veu que els dos països amb més dinamisme exportador han sigut la Xina i Mèxic, mentre que Europa i el Japó han perdut terreny i els Estats Units s'han mantingut més o menys on estaven.
El cas de la Xina.
I mentre Trump abandona el compromís d'Obama de signar l'Acord d'Associació TransPacífic, el president xinès Xi Jinping es deu fregar les mans veient que ell s'està convertint en el líder de la globalització i el comerç mundial no només perquè Xina s'ha convertir en el primer exportador mundial, sinó pel posicionament que va expressar a la reunió de Davos de finals de gener en favor del lliure canvi per molt que els Estats Units i la Unió Europea no li reconeguin la categoria d'economia de mercat. la qual cosa els facilita establir mesures antidúmping contra algunes de les seves exportacions.
Per si això fos poc, el Regne Unit es mostra obert a una política molt lliurecanvista tot dient que mentre ha sigut membre de la Unió Europea no ha pogut seguir la línia lliurecanvista que havia tingut des de la Revolució Industrial. Caldrà veure, per descomptat, com acaba el Brexit després que l'1 de febrer hagi començat el procés parlamentari que el govern de Theresa May ha d'acceptar per la sentència Gina Miller que impedeix que el govern pugui engegar l'article 50 de sortida de la UE sense escoltar Westminster. Està clar que el Regne Unit ja no és la potència comercial que va ser en el passat però les seves idees se suposa que influiran en Trump veient la bona harmonia que els dos mandataris van mostrar a Washington a finals de gener.
Tot el món esta pendent de com evolucionarà la política comercial nord-americana després de les sorpreses inicials de l'administració Trump, però, de moment, totes aquestes noves polítiques creen inquietuds. El dòlar esta fort i la lliura esterlina, el renmimbi i l'euro, dèbils, però el que és més preocupant per als exportadors europeus és que les empreses transatlàntiques no volen contractes formalitzats en euros a causa que el seu nou president els diu que l'euro desapareixerà en pocs anys.
