Opinió

Economia compartida i consum col·laboratiu

El terrabastall que han generat aquestes noves formes d'intercanvi ha estat bíblic. Algunes preguntes obertes... L'intercanvi d'usos no propietaris, i especialment els no monetaris, quin tipus d'activitat econòmica és? La gravem? I, si ho fem, com? La regulem? I, si ho fem, com? Què fem quan substitueix sectors d'activitat tradicionals? Afavorim el seu potencial emprenedor?...

Dies de reflexió i debat a propòsit d'un fenomen nou que creix acceleradament i que proposa un dels canvis estructurals més interessants sobre les causes, les formes i les conseqüències del fet econòmic bàsic: l'intercanvi. L'intercanvi és la peça clau de l'economia perquè, a través de la connexió entre oferta (empreses) i demanda (consumidors), els mercats assignen recursos, estableixen preus, es genera valor afegit i renda disponible, es paguen impostos i es poden posar en marxa les polítiques de redistribució de l'estat del benestar. Intercanvis monetaris clàssics: béns i serveis per diners, treball per salaris o capital per rendiment. Fins aquí, res de nou sota el sol. Però vet aquí que les coses estan canviant.

Primer: fonaments. La consolidació d'internet 2.0 i de les xarxes socials permeten a la gent produir i intercanviar tot tipus d'informació i continguts digitals. I, encara més, es creen plataformes d'igual a igual (peer-to-peer, P2P) on la gent intercanvia tot tipus de coses. De cop, el ciutadà consumidor es transforma també en ciutadà productor. I les empreses es converteixen en plataformes i xarxes d'intercanvi digital on la producció l'autogestionen els seus usuaris. A més, es consoliden nous fonaments ètics, socials i ambientals. La crisi econòmica, la creixent preocupació per una economia més sostenible, ètica i ambiental, i la impossibilitat d'una part de la població, especialment la jove, d'aconseguir estabilitat laboral i ingressos sostinguts, impulsen les noves formes de consum, producció i treball. Especialment interessant és la transformació de la identitat i les motivacions dels consumidors. Estem en transició des d'uns intercanvis propietaris cap a uns intercanvis no propietaris. De la propietat de béns i serveis de tota la vida, evolucionem cap a uns intercanvis d'usos temporals sobre béns i serveis. Intercanvis nous: del lloguer habitual al lloguer temporal d'un pis o una habitació, del cotxe propi al cotxe compartit, del coneixement protegit al coneixement en obert, dels encants als intercanvis digitals de segona mà o de reutilització, del finançament privat al finançament múltiple. Una recomanació: parlin d'això amb els seus fills o nets.

Segon: definició. La col·laboració i la compartició no són fenòmens nous. Tot el contrari, estan imbricats a la naturalesa humana. Ara bé, les formes actuals de col·laboració i compartició tenen quelcom de nou que altera la naturalesa tradicional de l'intercanvi. Per compartició entenem la coordinació en l'adquisició i la distribució d'un bé o servei. Quan una colla queda per fer una cervesa i tothom es paga la seva no està compartint. Quan un colla queda i es posa d'acord en com adquiriran i es distribuiran la cervesa, per exemple pagant una ronda cadascú o bevent una gerra en comú, estan fent consum compartit. Sobre aquesta tendència tradicional, s'hi afegeix la possibilitat que dona avui la tecnologia de compartir informació, coneixement i usos de gairebé qualsevol bé o servei. L'economia compartida i el consum col·laboratiu s'asseuen sobre models d'accés temporal i sobre intercanvis d'usos no propietaris de béns i serveis, sempre a través de la utilització de plataformes o xarxes tecnològiques.

Tercer: dades. L'any 2015, als Estats Units hi havia operatives més de 350 empreses o plataformes d'economia compartida o consum col·laboratiu. A Europa n'hi havia més de 250. Es comparteixen tot tipus d'usos sobre béns i serveis. Algunes de les més utilitzades són: eBay, Wallapop, Etsy, Amazon (béns materials); Uber, ZipCar, Bla Bla Car (transport); Airbnb, Munchery (allotjament i restauració); YouTube, Flickr, Instagram, BitTorrent (continguts digitals: música, fotos, vídeos); Wikipedia, Coursera, Udacity, CraigList (coneixement i informació), Upwork (treball); Zopa, Bitcoin (finançament i monedes socials). Més de la meitat de la població dels Estast Units i un 20% dels europeus ja van usar alguna d'aquestes plataformes el 2015, i el seu creixement és accelerat, gairebé es duplica any a any.

Formes d'intercanvi.

Quart: conseqüències. El terrabastall que han generat aquestes noves formes d'intercanvi ha estat bíblic. Algunes preguntes obertes... L'intercanvi d'usos no propietaris, i especialment els no monetaris, quin tipus d'activitat econòmica és? La gravem? I, si ho fem, com? La regulem? I, si ho fem, com? Què fem quan substitueix sectors d'activitat tradicionals? Afavorim el seu potencial emprenedor? Com aprofitem el seu enorme potencial d'eficiència econòmica i ambiental? I, si ho fem, com balancegem entre l'excedent del productor i del consumidor? La Generalitat de Catalunya ja està en marxa. Però, alerta. Nous intercanvis, noves polítiques públiques. Un nou país i un país nou alhora? Aprofitem-ho. Continuarà...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.